Els mòbils aconsegueixen potenciar les relacions veïnals a Barcelona

Quan semblava que mòbils, ‘tablets’ i ordinadors anaven substituint amb accelerats missatges de text a les relacions humanes, resulta que són les noves tecnologies les que estan reactivant ara les relacions veïnals en una ciutat tan mutant com Barcelona en els últims anys. Diverses aplicacions han aterrat en els últims mesos per tal de recuperar la confiança d’abans (quan els lloguers eren indefinits i les mudances mínimes) entre veïns de barri, afavorint la solidaritat i les cadenes de favors entre ells. Són la versió 2.0 del Banc del Temps que impulsa des de 1998 l’ajuntament, sota el paraigua del qual també s’han ramificat una trentena d’iniciatives diferents al llarg i ample de la ciutat, on el temps és l’única moneda de canvi.

¿Sabien que l’ús mitjà d’un trepant domèstic és de 12 minuts al llarg de tota la seva vida útil? Aquesta reflexió i altres de similars, com que el 80% de les coses que hi ha en una llar s’utilitzen una vegada al mes o menys, encoratja la plataforma Lendiapp que Javier Velasco i unes altres cinc persones han convertit en vehicle per deixar-se qualsevol objecte desinteressadament. Després de recórrer món, aquest emprenedor es va adonar del prescindible que és gran part del que atresorem i de "les ganes d’ajudar que té la majoria de la gent".

Aquestes ganes de col·laboració va quedar clara des de l’origen del Banc del Temps municipal, que aquest gener obrirà nova sucursal al barri de Sant Antoni, "un espai on regar les plantes i aprendre a cantar seran intercanviables", anuncia el consistori. L’assumpte és senzill i acordat: per exemple, tu m’ensenyes informàtica i jo et faig de cangur un dia a la setmana.

Però els models de gestió han anat avançant. N’hi ha amb format de banc clàssic amb espai físic i vinculats a l’ajuntament des dels districtes, mentre que d’altres són virtuals o per iniciatives de diferents entitats o particulars, que poden comptar amb subvencions municipals i recolzament, segons el seu objectiu. Una creixent xarxa que Sergi Alonso presideix des del’Associació Bancs del Temps, alhora que facilita el desenvolupament de les seves aplicacions. Algunes vegades són específics per a l’àmbit de l’ajuda social o per vincular pares i mares d’una mateixa escola, entre altres plantejaments.

Altres idees van sorgir en paral·lel, com el minuts.cat, per promoure la participació ciutadana, on des de fa dos anys a canvi de col·laborar amb entitats s’obtenen minuts que un pot intercanviar amb altres usuaris per serveis, i fins i tot entre bancs del temps, o bé convertir-los en entrades a espectacles o altres activitats d’empreses col·laboradores, relata Eduard Folch.

Més interrelació

Des del setembre passat, les possibilitats s’han multiplicat amb la irrupció d’un parell d’aplicacions des de l’àmbit privat de les quals milers de veïns s’han fet partícips a través de fulls volants o cartes a la seva bústia, personalitzant les zones. "Hola veí, uneix-te a nosaltres al veïnat de Tetuan", "podem intercanviar fàcilment idees, plans, servei, regalar o vendre objectes i organitzar activitats entre nosaltres", resava un reclam per animar les adscripcions del’app ¿Tens sal?La seva cofundadora a Espanya, Sonia Alonso (en aliança amb la matriu original de la idea, a Alemanya) explica que ja tenen unes 16.000 persones registrades (12.000 d’actives), amb tres conceptes clau "proximitat, local i social". Van "obrint" veïnats per tota la ciutat (a partir de 20 participants fins a centenars), a falta de cobrir part de la zona alta. Al gener faran el salt a l’Hospitalet. En un mateix barri hi pot haver diversos focus, que s’aglutinen per densitats de 3.000 a 6.000 residents. Així, al Poble-sec conviuen el de Tres Xemeneies i el de Blai, entre d’altres. 

"Hi ha tota mena de demandes, des de veïns de zona que volen conèixer-se i quedar per parlar o fer esport, gent que demana que li cuidin el gat o el gos els dies que marxa per Nadal...", diu l’emprenedora. Està plantejat com una ‘start-up’ social, de la mà d’inversors de la branca alemanya, però amb el temps esperen poder generar ingressos propis introduint el comerç de barri perquè doni a conèixer productes o ofertes, per una quota molt assequible. 

Menys consumisme

Velasco insisteix que la seva prioritat és "canviar el model de consum", combatent aquest excés d’adquisicions capritxoses i poc sostenibles, a més de "crear barris i ciutats més connectades, felices i humanes, on els veïns es coneguin, ajudin i connectin entre si."  Detalla que el trepant és possiblement l’objecte de préstec més sol·licitat entre eventuals manetes, així com taules o cadires plegables, articles d’esport d’algú que vol provar abans d’equipar-se... infinitat de coses d’ús puntual. "Descobreixes que tens accés a qualsevol objecte en minuts i que a la gent li agrada ser part activa de l’ajuda". L’aplicació funciona des de la demanda. Algú demana i algú ajuda. Entre més de 4.000 usuaris, fins al moment no han patit cap robatori, es congratula, tot i que planegen crear algun tipus d’assegurança. Convertir-lo en rendible és un objectiu posterior, que podria anar de la mà de desenvolupar ‘veïnats’ per a empreses o grups tancats, mai a partir dels usuaris particulars.

A Nextdoor, Joana Caminal va estar preparant l’enlairament durant molts mesos, al constatar que la relació entre veïns és molt diferent a Espanya que en altres països, en general més afable. Segons un estudi que van realitzar, el 36% de la gent voldria tenir més confiança amb els seus veïns i algú amb qui comptar. A Barcelona cobreixen ja gairebé el 98% del territori amb 232 “‘barris’ actius". "Ha sigut tot molt ràpid perquè els residents l’han rebut amb molta energia", explica. L’usuari pot elegir entre vincular-se només al seu veïnat més immediat o també a d’altres. I també s’estableixen categories, com recomanacions (una perruqueria pròxima, un restaurant...), activitats conjuntes i esdeveniments (quedar per fer ioga o muntar una barbacoa veïnal), projectes (buscar donar ús a algun espai, netejar un jardí de la zona...) o fins a qüestions de seguretat (si a la zona hi ha hagut robatoris, sorolls, incivisme o qualsevol problema i s’intenta una mobilització o queixa conjunta). 

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Salvant les distàncies, l’ús ve a ser com una mena de facebook tot i que un pot desvincular-se de determinats usuaris i no s’indexen les converses. Com en altres apps d’aquest tipus, és necessari facilitar les dades per acreditar la residència en un determinat veïnat, que es verifica després per via postal. Sense pretendre-ho, s’ha convertit també en una eina de primera contra la solitud, com van constatar amb la seva campanya 'La meva porta està oberta', gràcies a la qual molts veïns se senten ara més acompanyats.