Una ràfega de tramuntana daliniana a la Gran Via de Barcelona

Una servidora, que pertany a la tribu dels homínids nostàlgics, no acaba d’acostumar-se a dir Palace al que va ser el Ritz, potser l’hotel més emblemàtic de Barcelona, amb els seus llums de llàgrima, les seves motllures daurades i la seva nombrosa col·lecció de fantasmes ocults rere les cortines. Per esmentar-ne uns quants dels seus hostes, allà es van allotjar Heinrich Himmler, el jerarca nazi de les SS; Joséphine Baker, la Venus de bronze; Walt Disney, Ava Gardner, Xavier Cugat i, per descomptat, Salvador Dalí, el personatge escollit per commemorar l’any que ve el centenari de l’establiment, situat en el número 668 de la Gran Via, a l’esplèndid xamfrà de Llúria.

Doncs bé, com a preludi a les celebracions per un segle de vida, el director de l’hotel, Jean-Marie Le Gall, va oferir dimecres a la nit un sopar d’homenatge a Dalí, amb un menú dissenyat i elaborat per Jaume Subirós, del Motel Empordà, segons els gustos culinaris del seu genial paisà, el que mantenia drets els bigotis amb suc de dàtil. Així, al llarg de l’any 2019, el Palace oferirà als hostes i al públic local una activitat anomenada 'Dalí Experience', que inclourà una visita guiada per l’edifici i els salons explicant anècdotes del pintor de Figueres.

El gran provocador del segle

Durant la vetllada de dimecres, Josep Playà, autor del llibre 'Dalí esencial, el gran provocador del siglo', va compartir amb la vintena de comensals algunes de les situacions protagonitzades pel creador dels rellotges tous –es va inspirar, per cert, en un formatge camembert fos sobre la taula– mentre es va allotjar a l’habitació 108 de l’hotel, la ‘suite’ que avui porta el seu nom. Anècdotes o 'performances’ com la que va muntar un tòrrid matí de juliol del 1971, quan cinc traginers van haver de pujar a pes per les escalinates del recinte, entre crits i empentes, el cavall blanc dissecat amb què el pintor va voler obsequiar Gala pel seu aniversari. O el dia en què va ficar dos models en una banyera, les va cobrir de joies i els va llançar per sobre un sac de cargols i llimacs. Per no parlar de la romeria d’efebs, ‘hippies’, milionaris i altres espècimens extravagants que desfilaven per la 108 a l’hora del te.

Subirós, xef i propietari del Motel Empordà, va recordar que durant una temporada, quan Dalí passava pel seu declivi, després de la mort de Gala i l’incendi del 1984 al castell de Púbol, li va preparar diàriament el menjar als fogons del restaurant. L'hi va demanar Descharnes, el secretari i biògraf: "Subirós, m’heu d’ajudar". Llavors, l’estómac del pintor ja només tolerava col·lacions lleugeres –peixos blancs, alguna truita, sorbet de menta–, aliments molt diferents dels degustats pels assistents a l’homenatge, que va consistir en una apoteosi de sensacions gustatives, amb perdó per la cursileria. ‘Parfait’ de llagostins, llobarro al forn amb botifarra o llebre 'à la royale', un assumpte d’art major que Néstor Lujan considerava “la peça gastronòmica de pèl més exquisida de la cuina”.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Va ser el cuiner Josep Mercader, sogre de Subirós, el que va obrir el Motel Empordà a l’estiu del 1961, al peu de la carretera nacional, porta d’entrada obligada per al turisme que llavors començava a aflorar cap a les costes. Un individu genial que, avançant-se a la cuina creativa, va inventar un aperitiu tan insòlit com deliciós: les espines d’anxova fregides. Josep Pla, assidu del restaurant, on ocupava la taula número 26, li va dedicar una formidable semblança a ‘Escrits empordanesos’.

Es dona la circumstància que Pla i Dalí, dos homenots irrepetibles, van arribar a establir certa amistat malgrat ser tan diferents. El prosista atrinxerat en la sorna intel·ligent, davant el pintor de la rauxa i la set de diners; André Breton el va anomenar despectivament ‘Avida Dollars’. Pel que sembla, la primera ocasió en què es van veure, Pla va repetir diverses vegades durant la xerrada la frase: “¡Aquests bigotis acabaran fent forat!”. Sens dubte, el de la boina escèptica no es va equivocar en el pronòstic.