Anar al contingut

diversitat funcional

Una cooperativa de 25 discapacitats reobrirà 10 quioscos a Barcelona

Els participants dissenyaran el pla d'empresa, el model de negoci i el model organitzacional

La contractació de persones d'aquest col·lectiu, que cobren un 25% menys, només representa l'1% del total a tot Espanya

Alba Jaumandreu

Una cooperativa de 25 discapacitats reobrirà 10 quioscos a Barcelona

SANTIAGO BARTOLOME

Una cooperativa integrada per 25 persones amb diversitat funcional gestionarà 10 quioscos sense ús de la ciutat de Barcelona, en un pla pilot que preveu durar tres anys com a màxim. A partir d’aquest dilluns aquestes 25 persones rebran, durant sis mesos, formació i assessorament per poder aixecar la persiana a aquests 10 quioscos, a partir de l’estiu que ve.  

Els 10 establiments que reobriran les portes no vendran forçosament premsa, sinó que s’està estudiant el seu ús, en què destaca el fet que es converteixin en un punt d’intercanvi de llibres, punt ‘free-wifi’, punt d’informació municipal o punt per fer activitats d’entitats socials. De fet, l’ajuntament pretén que aquests quioscos es converteixin en un punt de referència veïnal, més que en un punt de venda.

Gemma Tarafa, comissionada de diversitat funcional de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que aquesta iniciativa permetrà tenir més i millors oportunitats i de més qualitat per a persones amb diversitat funcional.

Els usos i funcionaments d’aquests establiments els decidiran els 25 cooperativistes que hi treballaran. Aquests seran els encarregats de dissenyar el pla d’empresa, el model de negoci i el model organitzacional, acompanyats en tot moment de l’institut municipal i el món cooperatiu. Per tant, aquests 25 seleccionats seran un 30% del personal de treball de la cooperativa.

D’entre els 25 cooperativistes s’han seleccionat persones amb discapacitats diferents: física, visual i auditiva i trastorn de salut mental. Aquests ocuparan quatre perfils diferents dins de la cooperativa: coordinador de la cooperativa, suport administratiu, perfil de lideratge d’un quiosc i recolzament al lideratge. Dels 25 seleccionats la majoria tenen més de 50 anys, a més, el 50% té estudis d’ESO, batxillerat o universitaris, i els que no tenen estudis tenen experiència en quioscos.

1% de contractació

A Barcelona hi viuen 60.000 persones amb discapacitat funcional en edat de treballar i només el 25,8% ho està fent. De fet, l’ajuntament remarca que en tot l’Estat la contractació d’aquest col·lectiu és de l’1%, i el 90% dels contractats ho fan sota un contracte temporal cobrant un 25% menys.

Laia Ortiz, presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha remarcat que amb aquesta iniciativa es pretén aconseguir més inclusió laboral de les persones d’aquest col·lectiu que viuen a la ciutat.

Radiografia dels quioscos de Barcelona

A Barcelona hi ha 338 quioscos, dels quals 258 estan adjudicats amb un termini de concessió des del 2013 fins al 2030, i 53 es troben en desús. A més, l’ajuntament ha calculat que els quioscos actius tenen uns beneficis de 4.000 euros l’any de mitjana i ingressos de 8.800 euros anuals.

Aquesta radiografia integral de la ciutat de Barcelona l’ha dut a terme l’Ajuntament de Barcelona amb l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona a fi de dissenyar i avaluar quin ha de ser el nou model de quiosc del futur, i plantejar-se usos alternatius i complementaris dels quioscos.  

El punt de partida ha estat l’elaboració de quatre informes, dos centrats en la situació de la ciutat de Barcelona, i dos més basats a estudiar la situació mundial.

Jordi Ayala, gerent de Presidència i Economia, ha dit que el futur dels quioscos passa per introduir canvis en el model de negoci en funció de la seva ubicació.

Els estudis territorializats dels quioscos de Barcelona s’han basat en la ubicació d’aquests, analitzant els diferents elements que es troben en un radi de 200 metres al seu voltant. Aquests elements s’han classificat en: elements d’atractiu urbà, elements catalitzadors de la vida urbana i elements de comerç de proximitat. Aquest mapa classificatori mostra la relació de cada quiosc amb el seu entorn avaluant el seu funcionament, o causa del tancament, i les seves possibles funcions o usos alternatius.

Els dos estudis basats en la comparativa a escala mundial s’han basat en la comparació de Barcelona amb ciutats com ara Londres, París, Praga, Milà, Amsterdam i Berlín, on s’ha detectat el mateix deteriorament de la premsa en paper, i per tant, el dubte de la viabilitat dels quioscos tal com els coneixem. A més, s’han observat quatre tendències comunes per "reactivar" aquests espais: econòmica, social, cultural i ambiental.

En l’àmbit econòmic es pretén apuntar en projectes d’economia circular com la venda d’objectes o llibres de segona mà, espai de 'networking' i centre de recollida de compra ‘online’. I en l’àmbit mediambiental podrien reconvertir-se en punt de mobilitat sostenible com a ‘Ciclo-point’, agricultura urbana o punts de reciclatge.

En l’àmbit cultural es contempla la instal·lació d’exposicions i instal·lacions d’art o espai d’estudi, silenci o treball. En relació amb l’estratègia social, s’han trobat quioscos reconvertits en menjadors socials, punts recreatius o d’inserció i cohesió social.