A la recerca del Maragall del futur

Hi va haver un temps en què Barcelona estava en boca de tots. Pels seus propis èxits, i no per ser l’epicentre d’aspiracions alienes. La ciutat creixia i era admirada, era referent urbanístic i també social. Li tossia a la poderosa Generalitat convergent, que temorosa del poder creixent de la gran urbs, va optar per carregar-se, a mitjans dels 80, la Corporació Metropolitana. Com diria Mariano Rajoy, aquí es feien coses. Passaven coses de la mà d’un home, Pasqual Maragall, l’alcalde olímpic el llegat del qual ara està en boca de molts que potser obliden que el constant retrovisor d’un passat millor només condueix a la nostàlgia i a la derrota. Aquest, de manera resumida, vindria a ser el llibre blanc d’una nova plataforma intel·lectual, Compromís per Barcelona, que s’ha presentat aquest dijous com a eina de pensament de cara a les municipals del 2019. Destil·la un familiar aroma de socialisme català de tota la vida, tot i que prefereixen anomenar-lo progressisme. 

El grup el formen una dotzena de personalitats del món acadèmic, polític, artístic, empresarial i econòmic. El president, José Juan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret i exrector de la UPF, ha definit la iniciativa com un "cercle obert vinculat a l’obra del PSC que ha liderat Barcelona en els últims 40 anys". ¿Això vol dir que donen recolzament explícit a la candidatura de Jaume Collboni. No exactament. "No direm que el recolzem i tampoc ho negarem, però sí que podem afirmar que és una persona no aliena". ¿I els altres aspirants a alcalde sí que en són aliens? "De moment, sí". El que segur que recolzen per sobre de cognoms és que la ciutat anteposi els seus interessos a això delprocés. 

Anem cap enrere

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Aquesta associació té al caporganitzar sis debats (ja n’ha celebrat un sobre cultura) que versaran sobre economia, la innovació, l'urbanisme, la relació publicoprivada, l’àmbit social o la Barcelona oberta al món. L’exdiputada Anna Balletbó, un altre dels noms del grup, ha fet referència a un "sentiment col·lectiu que la ciutat va cap enrere, que estem en un moment de política d’arrossegament i no de govern". "Fa falta gent compromesa, tornar a portar les regnes i que els altres ens segueixin". Menys crític ha sigut Lluís Rabell, exdiputat de Catalunya Sí que és Pot i, sobretot, exlíder veïnal. Ha assegurat que aquesta plataforma pretén "interpel·lar tothom" i ha assegurat que trencar el pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC (així ho van decidir les bases dels comuns) va ser un "error estratègic". Per això ha instat, per mantenir una certa equidistància, a recuperar un "gran enteniment de forces progressistes" a la ciutat. Una manera de recordar que Maragall, com Joan Clos i Jordi Hereu, van tirar endavant el consistori amb el concurs intermitentd’ERC i d’ICV-EUiA. 

La seva comesa serà parlar i donar forma a una mena de "primàries de les idees", una subtil manera de defensar que l’important són els fets i no els éssers humans que els han de tirar endavant; un dard no admès cap al procés obert de candidats que lidera Jordi Graupera. Sembla que passen de l’arxifamós "Fets, no paraules" de Montilla al més contemporani "Fets, no persones". El cartell d’aquest grup d’intel·lectuals el completen noms com Xavier Marcé, Gonzalo Rodés, Jordi Alberich, Jaume Lanaspa, Laia Bonet, Ignasi Guardans, Gonzalo Bernardos, Luis López Lamadrid, Mario Romeo i Katty Carreras. I sobre el nom, un detall: si busquen 'Compromís per Barcelona' a Google, el primer que els sortirà és un article de Collboni del 2016 amb aquest mateix nom.