Barcelona obrirà 13 nous equipaments per a joves

Barcelona tindrà 13 nous equipaments per a joves, que complementaran l’oferta dels 16 ja existents. Els 29 centres d’aquest tipus dels quals disposarà la ciutat s’emmarquen en un pla que inclou des d’aquest any fins al 2028.

Miguel Ángel Essamba, del Comissionat d’Educació, Infància i Joventut, que ha participat activament en la creació del pla d’equipaments i serveis juvenils, ha assegurat que el nou projecte és una actualització de l’anterior, que no incloïa, per exemple, els espais juvenils com casals per a joves.

A més, el pla es focalitza sobretot en els adolescents d’entre 12 i 18 anys, que “són joves socialment, però, nens, jurídicament”, i que es troben en una línia flotant entre els adults i els infants, pel que fa a l'oci municipal.

Ampliant la xarxa

Actualment a la ciutat hi ha 16 espais repartits en 9 districtes: un centre als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu, dos centres a Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí, i cinc centres a Nou Barris.

Ara s’hi afegiran els 13 nous equipaments, que reforçaran els barris amb més situació de vulnerabilitat entre els joves o es faran centres en districtes que no en tenien, cosa que ampliarà la cobertura de 9 a 10 districtes. Un nou centre al Raval, a Ciutat Vella, i d’altres a Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi, Horta Guinardó i Nou Barris. Dos nous centres a Gràcia, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí.

Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials, ha destacat el nou centre del districte de l’Eixample, que, fins ara, estava desemparat per als joves, i els nous centres a Nou Barris, ja que segons ella “el barri està en una zona molt aïllada geogràficament i els joves necessiten llocs on trobar-se”.

El primer centre que obriràr serà l’Espai Jove Jaume Oller, al districte de Sant Andreu; seguit de Can 60, al Raval, on fins ara no hi havia cap àrea d’influència d’espais per a joves.

El treball en xarxa és el punt principal dels nous centres, ja que, tot i que tinguin un pla integral propi, haurand’impulsar l’acció comunitària i la cooperació entre els diferents centres per enfortir la xarxa juvenil. La intenció principal és la participació juvenil i el reconeixement municipal per fer partícips els joves a la ciutat.

La planificació i creació dels nous centres s’ha fet a partir del diagnòstic de necessitats, l’estudi de les desigualtats, i la demanda dels joves de cada barri, segons ha explicat Ortiz.

Pla de creació

El pla de joventut s’ha dut a terme des de diferents àrees, no només de l’ajuntament, de la ciutat. En el projecte hi han participat més de 150 persones, ja que “és un pla de govern i de ciutat construït participativament”.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Es destaca el treball des de les diferents àrees de l’Ajuntament, com Urbanisme i Arquitectura, Salut i Educació. A més, s’afegeixen al projecte els joves associats en casals i el treball de districtes per territorializar els equipaments a les necessitats específiques. 

Sobre el tema dels costos, Ortiz ha explicat que no tenen un paquet global del cost, ja que el projecte serà vigent dos mandats més i dependrà de moltes variables, “cada centre té un cost diferent, depèn de si s’ha de reformar o fer sencer”.