TESTIMONIS

«En alguns barris fa més de 20 anys que no tenim moviments socials»

Quatre participants del programa municipal 'Nous Lideratges als Barris' reflexionen sobre la iniciativa

Fan autocrítica, però també denuncien l'abandonament instucional que viuen algunes zones de Barcelona

zentauroepp45859522 barcelona 10 11 2018    cursos para formar a jovenes como fu181118124038

zentauroepp45859522 barcelona 10 11 2018 cursos para formar a jovenes como fu181118124038 / maitecruz

5
Es llegeix en minuts
Marta Alcázar

L’Ajuntament de Barcelona ha llançat el programa educacional ‘Nous Lideratges als Barris’  ‘Nous Lideratges als Barris’ per formarjoves activistes de barris vulnerables, on l’associació veïnal i el teixit social són més complicats. Hi han participat un total de 15 joves i EL PERIÓDICO ha parlat amb quatre d’ells, que expliquen les dificultats a què s’enfronten i, també els seus reptes de futur.

Jéssica Sala: “Al meu barri costa molt arribar a la universitat”

L’advocada Jéssica Sala, de 30 anys. / MAITE CRUZ

Jéssica Sala té 30 anys. Compromesa amb la integració de col·lectius afrodescendents des del’Associació Generació Guineo-Catalana Virgen de Visila, l’advocada Jéssica Sala, de 30 anys, no va dubtar a participar quan va rebre la invitació d’una tècnica del barri. Viu al barri La Marina del Part Vermell, limítrof amb la Zona Franca, i reconeix la falta teixit associatiu i de líders veïnals a la seva zona. La formació ha despertat sentiments trobats en ella: “És un xoc de realitat. Des del meu territori, costa molt arribar a la universitat i tot i que ho hagi aconseguit, m’he adonat que no tenim accés a la cultura que hem vist aquests dies”, explica.

La trobada amb el sindicat de treballadores de la llar Sindillar i l’associació d’acollida a immigrants Mujeres Pa'Lante és l’activitat que més l’ha impactat: “El problema de la immigració i com pateix aquesta discriminació múltiple em toca personalment. Són dones que treballen en neteja, l’atenció a la tercera edat i la infantesa; són el centre de l’economia i estan oblidades per la societat”, lamenta.

Sala acaba la formació inquieta per conèixer nous projectes i amb ganes “regirar” la joventut del barri. Confia a haver guanyat una xarxa de contactes per posar en marxa noves iniciatives veïnals. La dificultat és ara en establir prioritats: “He agafat moltes idees i hi ha projectes que es poden aplicar”, explica. Posa com a exemple la Riborquestra, una orquestra intergeneracional del barri de la Ribera: “Es necessiten projectes així a la Zona Franca però els instruments són molt cars”, comenta.

Joan Martínez: “El Besòs viu un abandonament total per part dels ajuntaments” 

El president de l’Assamblea de Joves del Besòs, Joan Martínez, de 23 anys. / MAITE CRUZ

Joan Martínez, de 23 anys, és el president del’Assamblea de Joves del Besòs  (al Besòs i el Maresme) i es dedica professionalment a l’hostaleria. Reconeix la falta de teixit social al seu veïnat i lamenta l’“abandonament total del barri per part de l’ajuntament”. També fa autocrítica: “Fa més de 20 anys que no tenim les iniciatives de moviment social necessàries per aconseguir uns equipaments dignes, que sí que hi ha a altres barris de Barcelona”, argumenta, i confia que la formació rebuda l’ajudi a revertir la situació. 

Martínez valora la metodologia de treball de les jornades: “Des del primer minut ens ho hem qüestionat tot, hem debatut i hem connectat amb entitats que no sabíem que tenien tant d’impacte social com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o l’exdiputat de la CUP David Fernández, que continua en la lluita al seu barri”, explica. Els caps de setmana de formació, amb una desena d’activitats de mitjana, han sigut tan “intensos” per a ell que li costa triar la seva activitat favorita: “Em quedo amb el projecte d’apoderament a joves de l’Institut Escola Trinitat Nova i amb l’Ateneu de Nou Barris, seria ideal tenir-ne un d’igual al meu”, explica.

El primer projecte que surt del programa, ‘Nous Lideratges als Barris’, ha sigut idea de Martínez. Se celebra aquest dissabte al seu districte: “Estem organitzant una ruta tipus Nous Lideratges perquè els veïns del Besòs i de barris veïns coneguin les entitats que s’hi mouen”, avança.

Nerea Caballero: “Hi ha gent que, malgrat no tenir equipaments, transgredeix les normes”

De 25 anys, Nerea Caballero és veïna de Trinitat Nova. / MAITE CRUZ

Té 25 anys i és veïna de Trinitat Noval. Nerea Caballero va entrar en el programa pel seu treball com a tècnica d’inserció sociolaboral i orientació acadèmica en àrees vulnerables de Barcelona, com el barri de La Mina. Aquests dies, Caballero ha pogut “posar de cara a altres territoris” de Barcelona i conèixer el teixit social que s’hi mou: “Sovint als barris ens sentim sols. Hem guanyat una xarxa de recolzament i més consciència del moviment veïnal i lluites similars a la nostra”, destaca.

Va començar la formació amb escepticisme: “Per la meva feina, conec l’Administració i moltes entitats i no confiava en les possibilitats del moviment veïnal si no penses com ells”, explica. L’ha acabat més esperançada: “Hem conegut gent que no tenia equipaments i que van transgredir les normes”, explica. Posa com a exemple el projecte Konvent, un espai cultural muntat per artistes en un convent en ruïnes del Berguedà: “És una de les lloses que portem els joves. Ens quedem al bucle que no podem fer més per falta d’equipaments”,  afegeix.

Considera aquests caps de setmana un privilegi: “He pogut compartir la meva mirada amb persones que estaven en la mateixa situació que jo i conèixer maneres de fer diferents”, explica. Proposa que l’itinerari sigui extensiu a altres joves, ja que “existeix potencial als barris i en la seva gent”. Caballero es planteja estendre el seu compromís amb el moviment veïnal més enllà del seu treball.

Dani Farràs: “El Raval viu una efervescència de moviments socials pels narcopisos”

L’educador social Dani Farràs, de 29 anys. / MAITE CRUZ

Dani Farràs, de 29 anys, va néixer a l’Eixample i resideix a Les Corts, dos districtes que no formen part del Pla de Barris dirigit a les àrees amb rendes més baixes de la ciutat. Però Farràs va entrar en el programa ‘Nous Lideratges als Barris’ perquè ha treballat com a educador al Centre Obert Compartir de Ciutat Vella durant diversos anys. Per a ell, el Raval “és el barri amb més desigualtats de Barcelona” que, a diferència dels veïnats dels seus companys “viu una efervescència de moviments veïnals arran dels narcopisos i la gentrificació”. Destaca la diversitat de projectes inclosos en el programa i haver conegut de prop la tasca de la Fundació Tot Raval.

Notícies relacionades

Lloa el treball comunitari d’equipaments de Ciutat Vella com la biblioteca Andreu Nin o el Pati Llimona i critica el compromís “insuficient” d’espais d’alta cultura “com el Liceu o el Macba”.  Proposa democratitzar el programa d’aquests tres caps de setmana a la resta de joves de la ciutat: “Hem parlat amb Ada Colau o amb el president del Cercle d’Economia. Són oportunitats úniques que haurien d’estar obertes a tots els joves”, comenta.

Aquest educador admet que l’experiència l’ha fet replantejar-se el seu futur: “M’ha interpel·lat a mi i a com desitjo relacionar-me amb la realitat que he conegut. Estic pensant formes organitzar-me políticament, socialment i a nivell laboral per donar resposta a aquestes inquietuds”, conclou.