L'ajuntament prepara joves de barris vulnerables per ser líders veïnals

¿Què tenen en comú una advocada de la Zona Franca, una cuinera de Bon Pastor i un educador del Gòtic? Segons el programa formatiu ‘Nous Lideratges als Barris’, són activistes a barris on l’associació veïnal es fa difícil. Un total15 joves dels districtes més desfavorits de Barcelona han participat en aquest projecte pilot organitzat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill il’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). D’altra banda, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) critica la iniciativa, ja que argumenta que la formació en lideratge ha de sorgir en el mateix moviment veïnal.

Els participants són veïns d’entre 20 i 35 anys, un grup heterogeni que ha viscut tres caps de setmana de formació intensiva entre setembre i novembre. Aquesta durava de divendres tarda a diumenge amb una agenda plena de trobades amb entitats. Reflexionaven, debatien i es movien en grup, fins i tot dormien junts en albergs de la ciutat. Els joves han visitat entitats com l’Ateneu de Nou Barris o Tot Raval, han mantingut xerrades privades amb l’economista Antón Costas, l’exdiputat de la CUP David Fernández o l’alcaldessa, Ada Colau. I a més, han participat en tallers de resolució de conflictes o per parlar en públic.

Tot i així, la metodologia de treball no convenç la FAVB: “Em sembla una barbaritat. Els últims que han de donar formació sobre lideratge són les administracions”, objecta Camilo Ramos, responsable d’urbanisme de la federació en declaracions a aquest diari. “La formació ha de ser col·lectiva, de la que sortiran persones amb més empenta, i sempre des del mateix moviment veïnal”, afegeix.

Envelliment i falta de recursos

El sociòleg Robert Putnam va constatar que les institucions democràtiques funcionen millor a les regions del nord d’Itàlia que a les del sud, ja que les primeres estan dotades de mésteixit associatiu.  Les investigacions de l’IGOP van en la mateixa línia. Segons aquesta escola, als territoris vulnerables hi ha més dificultats “per fer emergir iniciatives impulsades per la població”, explica Laura Capdevila, tècnica de l’IGOP i una de les responsables del programa ‘Nous Lideratges als Barris’.

Una de les raons de la falta d’activisme està en la falta de relleu d’algunes associacions: “Algunes associacions de veïns clàssiques han envellit, però també apareixen moviments socials joves que són igual de legítims”, explica Ramos des de la FAVB: “És important una interconnexió entre els moviments clàssics, que aporten la memòria, i els joves que tenen creativitat i empenta”, proposa.

Barrios sense accés a la cultura de la ciutat

Les sessions de ‘Nous Lideratges als Barris’ s’ha inspirat en altres experiències formatives, coml’educació popular al Brasil (basada en el debat amb l’entorn) o el programa de lideratge per a joves Ordit, que va ser ideat per l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez, i pel comissionat de cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats. Ordit va celebrar diverses sessions entre el 2007 i el 2012.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Subirats va mantenir una xerrada amb els joves dissabte passat. Va repassar la relació entre educació i cultura, i va posar l’exemple dels 25 esplais que té l’Eixample davant l’únic que hi ha a La Verneda. “Un tècnic podria ajudar els joves del barri a crear un cau”, va dir Joan Martínez del Besós. També va prendre nota de la reflexió que repetia el grup: “Als barris no tenim accés a la cultura que hem conegut en aquest programa”, va dir Nerea Caballero de Trinitat Nova. “Surto amb idees com la de potenciar ‘startups’ culturals o la creació d’esplais a zones on no apareixen de forma natural”, va comentar Subirats a la sortida de la xerrada.

Finalitzada la formació, els participants no s’identifiquen amb l’etiqueta de “líder”: “El lideratge clàssic ha evolucionat cap a una xarxa de persones”, va comentar Jéssica Sala de la Zona Franca. Se senten més còmodes amb la d’“apoderament”:  “Hem fet una xarxa de contactes que ens serà molt útil per rebre recolzament”, conclou Sala. El Pla de Barris decidirà la setmana que ve si celebra una segona edició.