POBRESA

15 sensesostre han mort aquest any a Barcelona

Set d'ells van morir al carrer, dos de mort violenta

La regidora Laia Ortiz desmenteix que la xifra de morts sigui de 46

undefined38889475 barcelona   barcelones     14 06 2017   barcelona   ola de c180926170545

undefined38889475 barcelona barcelones 14 06 2017 barcelona ola de c180926170545 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El passat dia de Tots Sants, la parròquia de Santa Anna va oficiar una missa en memòria dels sensesostre morts als carrers de Barcelona aquest any. Segons el sacerdot Peio Sánchez, en van ser 46. Aquest matí, en resposta a una pregunta de Ciutadans sobre les morts i agressions de persones que viuen al carrer, la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha ofert una xifra alternativa: aquest any consten com a mortes 15 persones amb seguiment dels equips de carrer municipals. D’elles, 4 van morir en hospitals, 4 en equipaments municipals on eren ateses i les restants 7 al carrer, dues d’elles per mort violenta.

"Algunes informacions no han sigut precises" i condueixen a l’"alarmisme", segons Ortiz. "A Barcelona no han mort 46 persones vivint al carrer", ha replicat. Tot i que, fins i tot si les xifres reals de morts fossin inferiors, l’objectiu hauria de ser zero, i totes elles "ens han de preocupar i ens han de commoure", ja que "viure al carrer és dur i té un impacte sobre la salut, amb una reducció de l’esperança de vida també de les persones que són ateses però que han tingut una llarga trajectòria de vida al carrer." Segons la regidora de Ciutadans Marilén Barceló, les xifres són "molt preocupants" i el Govern municipal ha manifestat "deixadesa". Segons la responsable dels serveis socials en el mandat de Xavier Trias, Maite Fandos, durant el mandat de Colau ha crescut un 39% el nombre de sensesostre a la ciutat.

Segons Ortiz, la xifra facilitada en els últims dies correspon a una demanda d’informació que va fer a la parròquia trucant a 4 de les 32 entitats de la Xarxa d’Entitats de Suport a les Persones sense Llar, demanant noms de morts entre les persones ateses per aquestes entitats. La xifra resultant serien persones que van morir en hospitals, en centres socials o fins i tot a casa seva. 

Evolució de la població sense sostre

Notícies relacionades

En els recomptes anuals de persones sense sostre a Barcelona, en els dos úultims anys se n’han identificat 3.395 el 2017 (1.026 al carrer i 1.954 en albergs i residències) i 3.024 el 2018 (956 al carrer i 2.099 en residències). L’any 2008 eren 658. "El volum ens preocupa, però la xifra s’estabilitza. Tot i que hi ha senyals d’alarma, com ara l’arribada migratòria que s’instal·la en assentaments," ha afegit. Davant d’aquest fenomen, Ortiz ha recordat el nombre d’educadors socials professionals que segueixen a aquesta població al carrer ha passat de 17 a 28 des del gener del 2017, i el pressupost del servei d’inserció social ha passat d’1,8 a 2.8 milions d’euros i el seu personal de 43 a 57 professionals i s’han increment en 300 les places en allotjaments. Un esforç que els diferents governs municipals de Barcelona han fet en els últims anys "en solitari", a diferència de les ciutats de l’entorn, cosa que fa que a mesura que s’incrementin les places continuïn arribant a la ciutat més sense sostre. 

Quant a les agressions, Ortiz ha admès que hi ha un fenomen "creixent" d’aporofòbia, odi als pobres, que potser es degui a la visió de la pobresa extrema com "un fracàs individual o el resultat de la mala vida o la falta d’esforç".