Cuina rural al Carmel

El senyor Xavier Frauca té una veu que recorda la de Marlon Brando en el seu millor doblatge i una memòria pràctica excel·lent sobre restaurants i ingredients. Cada vegada que ens trobem ens posem d’acord fàcilment sobre les coses més bones, que, com diuen els gallecs, són les millors. Per exemple, la carn que ven Sebas Ortiz a la Boqueria; els miracles de Gelida, dels quals parlaré degudament, ila pervivència en el temps d’una cuina fonamentada en la qualitat i el coneixementdel que dona de si una graella de veritat.

El Tibet (Ramiro de Maeztu, 34) la té. Des de fa 60 anys, quan manaven els senyors Jordi i Àngel, era lloc de peregrinació de tots aquells que buscaven un receptari tradicional català. A més, al Tibet, Juan Marsé havia escrit gran part de les sevesÚltimas tardes con Teresa,una novel·laamb vistes des de les taules tibetanes a les terres irredemptes del Carmel, en què el Pijoaparte lluitava per emancipar-se d’una classe social que ho tenia i encara ho té ben difícil.

Graella oberta

En mans de la segona generació, la de David (a la cuina) i Judith Sala (a la sala), la casa continua oferint una carta increïble dins d’una ciutat tan propensa a aixafar alvocats i barrejar-los amb qualsevol cosa que sembli digne d’un 'selfie’. David no es despista icontinua treballant amb brases de veritat en una graella oberta en què aconsegueixen un to daurat espatlletes de xaii entrecots amb el pedigrí de la vedella de Girona. Les costelles són de xai de l’Aragó, i això sempre és una bona referència, contrapunt de les botifarres, indispensables dins d’aquest context culinari. 

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Moltes de les guarnicions de verdures també tenen com a origen aquestacocció mil·lenària, que quadra amb l’allioli i els vins negres de categoria.

Si les carns són de les millors de Barcelona, un altre acord amb Xavier Frauca,els cargols han marcat un estil que apreciem fins i tot els que no ens agraden aquests gasteròpodes. Al Tibet els resolen amb una fórmula llunyana al receptari de Lleida, molt més pròxima al cargol a la llauna segons Can Barris, el temple cargoler gironí. Crec que li agraden a Marsé, Teresa i Pijoaparte.