Anar al contingut

Ciutats en transformació

Gentrificació: un risc per a la salut

La renovació urbanística té un cost ocult per al benestar psíquic i físic dels residents

Barcelona reprodueix patrons d'operacions dutes a terme en altres ciutats del món.

Isabelle Anguelovski*

Gentrificació: un risc per a la salut

JOAN CORTADELLAS

Inversors, urbanistes, restauradors i hotelers promouen sovint el valor de "regenerar" barris com el Raval, el Born, Sant Pere i Santa Caterina o Poble Nou a Barcelona. Aquesta intervenció augmenta la qualitat de la vida i la seguretat, segons la seva opinió, gràcies a nous espais públics, parcs, botigues atractives i edificis restaurats. Alguns ho presenten com l’evolució natural de les ciutats. D’altres fins i tot fan servir les sinistres expressions "rentar la cara als barris" o "esponjar-los".

No obstant, la regeneració la segueix gairebé sempre la gentrificació: un canvi en els preus i en la composició social dels barris, que afavoreix residents més privilegiats. Investigacions recents a diverses ciutats del món han revelat que la gentrificació produeix pitjor salut i menor benestar per als residents de tota la vida.

Per exemple, el Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ, del qual formen part els signants d’aquest article) ha portat a cap entrevistes i observacions a Barcelona i Boston, en el marc del projecte europeu GreenLulus, que investiga l’impacte social del verd urbà. Aquest treball, encara no publicat, ha revelat similituds xocants entre diverses ciutats d’EUA i Europa.

Salut mental en risc

La gentrificació produeix estrès crònic, depressió i pensaments suïcides, encara en barris que s’han tornat més verds i vivibles. Això passa de forma aguda entre els que estan sota amenaça de desnonament. A Barcelona, un estudi recent ha revelat que el 84% dels homes i el 91% de les dones sota amenaça d’expulsió tenen mala salut mental. A East Boston –un barri històricament poblat per residents d’origen llatinoamericà i italià, de classe treballadora, que pateix la gentrificació– els líders comunitaris relaten que "molts joves parlen de suïcidi".

El 84% dels barceloninsi el 91% de les barcelonines  sota amenaça d’expulsió tenen mala salut mental

Tant a Barcelona com a Boston, pujades improvises i severes dels lloguers obliguen algunes famílies a mudar-se a altres barris, sovint en mig de l’any escolar. Això pot generar estrès agut, trauma i ansietat tant en els pares com en els nens.

A les dues ciutats, adults i nens que aconsegueixen quedar-se sovint no se senten benvinguts en parcs infantils i espais verds que solien freqüentar. A Barcelona, s’ha detectat aquest fenomen en el Pou de la Figuera i en el Parc de la Catalana. Alguns diuen que han començat a evitar els horts o espais de lleure reformats, perquè se senten fora de lloc. Altres residents –a Barcelona, Boston i altres ciutats– perden per complet l’accés a horts urbans, que són reemplaçats per noves infraestructures i pisos, o entregats a nous usuaris.

Contaminació de la construcció

Molts residents, tant a Barcelona com a Boston, relaten patir estrès o falta de son per la contaminació de l’aire i acústica, derivada en bona part per l’edificació descontrolada en barris en procés de gentrificació, o per turistes sorollosos. La contaminació de l’aire associada amb la construcció augmenta el risc local de malalties respiratòries com l’asma.

A més, la densitat de població més gran té efectes en el transport públic. A Barcelona, els turistes estan saturant línies d’autobús a prop de monuments famosos, transformant-les en un servei pràcticament exclusiu per a ells. Això incrementa l’estrès i l’ansietat, relacionats amb els retards a arribar a la feina o la sensació de falta d’aire durant el trajecte (una cosa que afecta especialment gent gran i nens).

Droga i atropellaments

La investigació de la gentrificació ha revelat també que aquesta contribueix a més inseguretat, especialment en tot allò relacionat amb les drogues. Un barri molt dens com Sant Pere i Santa Caterina té prop de cinc clubs canàbics legals, i molts altres d’il·legals, alguns a prop d’escoles. Donat que el consum legal de marihuana a Barcelona s’ha convertit en una atracció per als turistes ("turisme de la droga"), aquests clubs s’obren sobretot en els punts calents del turisme.

Un estudi recent fet a Califòrnia va trobar que eren els nous residents els responsables de la majoria de casos de borratxera als barris gentrificats. A mitjà i llarg termini, els residents vulnerables, especialment els més joves, també podrien estar en risc de caure en l’abús de droga i alcohol.

Finalment, els residents tenen també més risc de tenir accidents de trànsit. Noves botigues de bicis i patinets elèctrics de lloguer obren en carrers per als vianants, pels quals els turistes es precipiten muntats en aquests vehicles.

Accions de contrast

Si la gentrificació empitjora la salut, això vol dir que els seus beneficis "naturals"  no arriben a la majoria de la població. No obstant, algunes accions estan intentant posar el benestar dels residents actuals al cor de la planificació urbanística.

Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar al setembre la designació del 30% de les noves vivendes  a allotjament social. A Philadelphia, l’Ajuntament va crear un Banc de la Terra  el 2013, amb la comesa de transformar els solars abandonats en parcel·les públiques.

Iniciatives com aquestes, i altres d’orientades a recolzar els residents més vulnerables i treballar amb les organitzacions socials i comunitàries, contribueixen al benefici dels ciutadans en el llarg termini, i a ciutats més igualitàries i saludables.

*firmen aquest article també els altres integrants del BCNUEJ. Isabelle Anguelovski forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores