IMPACTE SOCIOSANITARI

Objectiu: treure les xeringues del carrer després de colpejar els 'narcopisos'

L'ajuntament espera que després de l''operació Bacar' hi hagi menys toxicòmans punxant-se als carrers

El nombre d'usuaris de la sala Baluard l'agost d'aquest any es va doblar respecte al 2017

zentauroepp45675573 barcelona 29 10 2018 redada mossos contra narcopisos raval c181031165751

zentauroepp45675573 barcelona 29 10 2018 redada mossos contra narcopisos raval c181031165751 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Encara és aviat per extreure conclusions fermes sobre l’impacte social que implicarà la macrobatuda policial contra els 'narcopisos’ (l’anomenada 'operació Bacar') que va tenir lloc dilluns passat. Aquesta es va saldar amb 55 detinguts i va aconseguir el tancament de 26 locals dedicats a la venda i consum de droga, espais on els addictes podien injectar-se xuts d’heroïna per entre 12 i 5 euros.

Per a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta intervenció és una bona notícia també des delpunt de vista de la salut pública, ja que els 'narcopisos’ es caracteritzen, entre altres coses, per no tenir condicions higièniques i de la inexistència d’un control dels toxicòmans. Al contrari del que es pot trobar en els centres d’atenció sociosanitària (CAS) municipals, com és el cas de Baluard, a l’avinguda de les Drassanes.

En 'narcosales’ com aquesta els usuaris poden injectar-se heroïna de manera segura, a més de comptar amb acompanyament emocional i un equip de professionals que els intenten derivar a altres serveis. Les xeringues utilitzades allà no acaben llençades als carrers. De fet, una de les proves més evidents del funcionament dels 'narcopisos’ en el Raval l’últim any i mig era la quantitat de xeringues que es veien a la via pública.

Normalitat a la sala Baluard

El consistori espera que la intervenció policial de dilluns contribueixi a pal·liar danys com aquest. Però encara no se’n poden treure conclusions, com va recordar dimarts a la tarda la comissionada de Salut, Gemma Tarafa. Les dues primeres nits després de la macrobatuda (les de dilluns i dimarts) hi va haver a la sala Baluard uns 77 consums, una xifra lleugerament superior a la de dies anteriors però que s’engloba dins de la forquilla dels entre 30 i 88 consums per nit de l’estiu passat. 

Un dels motius pels quals els serveis municipals no estan ni de bon tros col·lapsats després de l’'operació Bacar' és que la gran majoria d’addictes a la droga han fluctuat sempre entre llocs reglats (com la sala Baluard) i llocs no reglats, com els 'narcopisos’. Un altre, també, que els toxicòmans es mouen sempre de manera itinerant seguint els punts de venda de droga. En el Raval, segons l’associació veïnal Acció Raval, hi ha 17 'narcopisos’ encara actius.

Més presència dels educadors

L’Ajuntament assegura haver reforçat aquestes zones en les quals encara es venen drogues amb una presència d’educadors més gran. Si el 2017 n’hi havia 10 en el Raval, ara n’hi ha 23, que es mouen més pels voltants dels 'narcopisos’ tancats per acompanyar els toxicòmans a la sala Baluard. "Aquest acompanyament és per seguretat: en una 'narcosala' tenen un control i així no es punxen a la via pública", va dir ahir Tarafa. La 'narcosala' Baluard, a més, funciona des d’aquest estiu les 24 hores del dia, una mesura (inicialment només estival però que després es va mantenir en el temps) que forma part del pla municipal de xoc específic i integral per combatre la problemàtica de les drogues en el Raval.

Notícies relacionades

Segons dades municipals, el nombre d’usuaris de Baluard pràcticament es va duplicar respecte a l’any passat: l’agost d’aquest 2018 hi va haver 12.473 persones que van fer ús dels seus serveis, davant les 7.487 de l’agost del 2017. Des del 2016, l’Ajuntament va obrir el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Lluís Companys, el CAS Les Corts, el CAS Horta i va augmentar de dos a quatre les places de la sala de consum del CAS Fòrum. No van ser mesures gaire populars perquè cap veí desitja tenir al seu barri una sala de venipunció, però evita que sempre siguin els mateixos que viuen aquest tipus de realitats.

La mitjana d’edat delsheroïnòmans  usuaris dels serveis municipals és de 42 anys. I la de cocaïnòmans, de 39. La gran majoria són usuaris habituals i de llarga durada i un 10% dels que entren en un CAS demanen seguir un tractament de desintoxicació.

Temes:

Narcopisos