les xifres mai explicades

La meitat dels pisos turístics legals de Barcelona estan en 374 mans

L'inèdit cens oficial d'apartaments amb llicència revela que els suposats veritables amfitrions no arriben al 35% del total

zentauroepp44612743 pisos turisticos181026195953

zentauroepp44612743 pisos turisticos181026195953 / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

Són les xifres mai abans publicades. Són una nova aproximació al who is who dels pisos turístics de Barcelona, però aquesta vegada amb dades oficials i, el que hem dit, inèdites. Són oportuns perquè aquesta setmana el director general d’Airbnb per a Espanya i Portugal, Arnau Muñoz, ha insistit en el primer manament d’aquesta empresa, gairebé un mantra, que el 80% dels anomenats amfitrions només tenen un anunci a la web. El cens de pisos turístics de l’Ajuntament de Barcelona (al qual ha tingut accés aquest diari, que bé que senta de vegades dir-ho) diu just el contrari. Només un 34,8% dels titulars d’una llicència turística tenen només un pis. El més comú és que rere un mateix nom hi hagi cinc o més llicències. 374 persones són propietàries de la meitat dels apartaments turístics de la ciutat. El rècord de llicències legals l’ostenta algú que n’acumula 65, el Bob Beamon dels apartaments turístics. Paraules versus xifres.

Airbnb insisteix que el 80% dels anuncis són d’autèntics amfitrions. Això no aguanta ni un assalt davant del cens oficial

Muñoz va acudir a una trobada amb emprenedors organitzada pel Barcelona Tech City. Va renyar els polítics. Res de nou. La tesi d’aquesta empresa és que els parlaments van més lents del que avança la ciència i la societat. Va posar un exemple, com a mínim, sorprenent. “Igual va passar amb la il·luminació de Londres”. O sigui, que la conversió de pisos residencials en apartaments turístics és una cosa que més aviat que tard s’acceptarà com els fanals de gas o les bombetes incandescents.

Va presumir de xifres. La comunitat espanyola d’amfitrions són ja 130.000 persones. “¿Alguna d’elles té més de 200 o 500 llicències? Nosaltres com a plataforma no posem restriccions si compleixen les normes, perquè al final és l’usuari el que escull”.

Va dir més coses. Va convidar a aprendre de Portugal, que a l’avenc de la crisi va decidir que el turisme seria el seu salvavides. És cert que Lisboa vol ser Barcelona. El que no saben allà per la costa atlàntica és que Barcelona no vol ser ja Barcelona si consisteix en això. El pla de xoc contra els apartaments turístics que l’ajuntament va posar en marxa el 2016 és la demostració més clara d’aquest procés de rebuig. Abans d’aquell pla hi havia diversos milers de pisos turístics il·legals a Barcelona. Hi ha sospites fundades que eren més de 6.000. Potser 9.000. De cada un d’ells, si rebien visites, Airbnb s’emportava el seu percentatge.

Durant 27 mesos de barra lliure es van tramitar 13 llicències cada dia laborable. Quan es va tancar la finestreta la suma total era ja de 9.611

Aquella orgia del tot s’hi val ja es va acabar. Amb multes de fins a 60.000 euros, qualsevol. Només entre el passat 1 de juny i l’1 d’octubre se n’han tancat 417. Des de gener del 2016 són ja 2.776 les baixes censades. A aquestes xifres caldria afegir els qui, sense fer soroll, van deixar d’anunciar-se a la vista que la permissivitat havia arribat a la seva fi. La tinenta d’alcalde Janet Sanz reconeix que el comptador encara no està a zero, però assegura que amb un parell o tres més d’anys de treball de l’equip d’inspectors podria assolir-se aquest objectiu. És a dir, que el cens de pisos turístics de la ciutat sigui una foto fixa de 9.611 llicències.

Un hotel de 59.000 llits

Aquesta xifra és coneguda. L’Ajuntament de Barcelona va decretar un numerus clausus l’abril del 2014. La Generalitat havia obert l’aixeta el gener del 2012 al traslladar sense més ni més una norma comunitària que simplificava el tràmit d’adquisició de llicències fins a límits inconcebibles. N’hi havia prou amb comunicar-ho a les autoritats i pagar 230 euros en impresos. De 3.000 llicències es va passar a 9.611 en només 27 mesos. Cada dia feiner se’n tramitaven 13, que es diu aviat. Sense marxa enrere, Barcelona va descobrir tard que s’havia obert a la ciutat l’equivalent a un hotel de 59.000 llits, per descomptat repartits per aquí, allà i més enllà. El que no sabíem fins ara és com es reparteixen aquestes llicències. Sens dubte, no com sosté Airbnb.

Tenen cinc o més llicències 374 titulars. Sumen 4.642 vivendes. Resulta més transparent dit d’una altra manera. El 48% de l’oferta d’apartaments turístics de la ciutat està en mans de 374 persones. Són l’antítesi de l’entranyable amfitrió dels anuncis d’Airbnb. Els noms són confidencials, per descomptat, però fonts municipals reconeixen que majoritàriament són inversors estrangers, no àvies entranyables que complementen la seva pensió.

Els hotelers eren al principi enemics dels pisos i, de sobte, van callar. Segons Airbnb, ara són amos de moltes llicències

Sobre aquesta qüestió, qui són, el directiu d’Airbnb va explicar en la seva trobada amb emprenedors del món tecnològic el que és més que un rumor. Va remarcar que entre els amos de llicències turístiques de Barcelona hi ha molts hotelers. Potser aquesta sigui la raó d’un fet que va passar inadvertit. El sector hoteler, a través dels seus portaveus, va ser durant un temps enemic acèrrim dels apartaments turístics. Les hemeroteques són plenes de proves d’això. De sobte, no obstant, van callar. No és que la premsa es cansés de publicar aquella queixa. És que no n’hi va haver més. Sempre s’ha sospitat el que Muñoz ara ha dit. Que com que no podien amb el seu enemic, van decidir unir-s’hi.

DataHippo

Notícies relacionades

Abans de prosseguir, és necessari deixar clars els comptes. Hi ha, d’una banda, aquests 4.642 pisos turístics que són en mans de 374 titulars. Estan, com es va dir al principi, els qui només tenen un pis, 3.350 persones. Finalment (aquests encara no havien sigut citats) estan les 657 persones que són titulars de dos a quatre llicències (1.619 en total), és a dir, un 16,8% del cens. Les xifres, és obvi, no encaixen mil·limètricament amb les que fa una setmana es van oferir en aquestes mateixes pàgines, obtingudes de les valuoses dades de DataHippo, en les que es revelava que el top ten de més superamfitrions d’Airbnb podien guanyar 84.500 euros al dia. L’explicació és simple. DataHippo escaneja tots els anuncis, amb o sense llicència, fins i tot potser els dels qui tenint llicència fan trampes, perquè han dividit el pis en diversos miniapartaments. Aquella informació va ofendre alguns amfitrions autèntics, d’aquells que diuen que arriben a fi de mes gràcies a Airbnb. Les xarxes socials serveixen de vegades per canalitzar aquestes queixes. Asseguraven allà que aquests 10 superamfitrions eren l’excepció, que el més comú són els qui subsisteixen gràcies al lloguer les seves vivendes a turistes. Les xifres tot just sortides del forn municipal ho desmenteixen. No és per insistir. La meitat del negoci està en només 374 mans.

Aliances inesperades: Apartur aplaudeix amb ganes la campanya municipal d’erradicació de pisos sense llicència

Segons la tinenta d’alcalde Sanz, en vista de la crisi d’accés a la vivenda que pateix la ciutat de forma gairebé crònica, la perspectiva que algun dia torni a obrir-se la finestreta de les llicències és més que remota. Bé, en realitat, per donar una resposta més precisa, caldria conèixer abans les intencions de cada un dels alcaldables amb opcions de victòria, perquè hi ha qui sosté, a més d’Airbnb, que els apartaments turístics són un motor econòmic més de la ciutat. Ho diu, per exemple i per raons òbvies, Apartur, l’associació que agrupa els gestors d’apartaments turístics de la ciutat. Formen part d’aquest gremi unes 270 societats, que no són propietàries directes de pisos turístics, sinó que els administren. El seu president, Enrique Alcántara-García, té el punt d’honor, com a mínim, de no presentar aquesta opció vacacional gairebé com una oenagé, que és el que de vegades sembla que fa Airbnb. És un negoci, admet. Discrepa amb Sanz sobre fins a quin punt incideix en el preu dels lloguers a la ciutat. Afirma que 9.611 llicències no són tantes. En el que sí que coincideix amb la tinenta d’alcalde és en la necessitat ineludible de retirar del mercat els qui operen sense llicència. De fet, aplaudeix l’eficàcia demostrada per l’ajuntament en aquesta matèria. Les llicències dels seus clients cotitzen així a l’alça. Sobretot les d’aquests 374 superamfitrions.