Por de Ciutadans que l'operació Valls els esborri del mapa a Barcelona

L’operació Valls genera desconcert i temor a les files de Ciutadans. A Barcelona, com a mínim. Fa mesos que es van alçar veus de gent del partit d’Albert Rivera, sorpreses pel fet que Manuel Valls mai hagués trepitjat la seva seu, i que no s’assabentessin que acudia a la ciutat si no era pels mitjans de comunicació. ¿No havia de ser el seu candidat? Tal com s’acosta la data de les eleccions municipals del 26 de maig, i després que l’ex primer ministre francès confirmés que serà candidat a l’alcaldia, el desconcert s’està convertint en estupor, perquè molts a les files de Ciutadans es pregunten què és exactament el que guanyarà el partit amb el fitxatge del francès.

Els més inquiets temen que les seves sigles desapareguin durant el pròxim mandat municipal, 2019-2023, sense contraprestació que ho justifiqui i tirant per terra, diuen, el resultat del 2015, que si bé els va deixar a l’oposició també els va situar com a tercera força en el consistori, en què no havia aconseguit representació anteriorment.

Avantatges i desavantatges

Alguns qüestionen que Ciutadans fitxés Valls: afirmen que ha sigut al revés, que Valls va fitxar Ciutadans, ja que l’hi posava tan fàcil, a fi d’obtenir allò que ei beneficia, essencialment, el fet d’heretar els drets electorals del grup municipal, i esquivar allò que no vol del projecte dels que es proclamen antinacionalistes. El que l’empipa sembla clar: durant els últims mesos, en les seves nombroses trobades amb els representants de sectors econòmics dominants (els rics, que dirien l’alcaldessa, Ada Colau, i l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall), moltes veus li han recomanat que no es presenti a la contesa municipal com a alcaldable per Ciutadans. Gent que li ha advertit que si ho fa pot generar rebuig en votants que no estimen Colau però que tampoc estan seduïts per la figura de Rivera, que no volen que les municipals es converteixin únicament en un duel entre els independentistes i els unionistes.

Alguna cosa va canviar en les vacances de Valls a Menorca, diuen alguns dels crítics. És cert que l’ex primer ministre ja havia advertit d’entrada que preferia encapçalar una plataforma àmplia que agrupés l’unionisme, cosa lògica ja que la seva candidatura a l’alcaldia té l’origen en la seva participació en actes en contra de la independència de Catalunya, acompanyant Ciutadans, el PP i el PSC, de la mà de Societat Civil Catalana. El PSC va advertir d’entrada que no es presentaria amb ell. El PP va dubtar una mica abans de descartar-lo, tot i que ara ho estudia de nou.

Un projecte catalanista d’esquerres

Però quan Valls va confirmar que seria candidat, el setembre passat, es va presentar amb un to diferent, més conciliador. Es va proclamar un candidat d’esquerres i va apel·lar al catalanisme de la seva família. Llavors, alguns a Ciutadans, que ni tan sols va enviar una representació a l’acte, es van quedar sorpresos. El fitxatge aclamava l’espai polític dels seus rivals. No era la idea que s’havien fet del que havia de passar.

Encara és aviat per a tot, diuen fonts de Ciutadans i també de l’equip que prepara la candidatura de Valls. Els primers asseguren que no hi ha res tancat i que per tant no s’ha de témer res sobre la possibilitat que Valls oculti Ciutadans. Els que acompanyen al candidat insisteixen que l’equip de l’ex primer ministre francès treballa en la definició d’un projecte per a Barcelona, i no en assumptes més resultadistes, com qui anirà a la llista o la definició de la candidatura.

Coalició electoral, Ciutadans o agrupació

Valls pot optar per dues vies per presentar-se. Una seria encapçalar una agrupació electoral de nova formació. Això li impediria aprofitar el llegat de Ciutadans, no podria estar en els debats principals i es quedaria sense accés a subvencions rellevants, ja que és obligatori el requisit de presentar-se almenys en el 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la circumscripció, en aquest cas, de Catalunya. No apareixeria als blocs informatius i en els espais gratuïts quedaria relegat als minuts de les escombraries. L’únic que el beneficiaria seria que podria agafar tota la distància que volgués amb els antinacionalistes.

Però, tal com està demostrant, no tindrà problema per agafar distància fins i tot si es decideix per l’altra via, la d’anar a les urnes en equip amb els de Rivera, cosa que pot fer de dues maneres: o mitjançant una coalició electoral (com Colau va fer amb ICV) o, la més convencional, com a alcaldable de Ciutadans. Aquesta última està descartada, de manera que l’opció més probable és la d’un 'Junts per Valls' adaptat al cas, en què els antinacionalistes no figurin en la denominació però sí en la candidatura.

Per succeir un partit amb representació al consistori tindria dret a ser present en els debats que organitzin els mitjans públics, és a dir, TV-3, TVE, BTV, Catalunya Ràdio i Ràdio Nacional d’Espanya, l’agència EFE. Tot i que sembla que els diners no li faltaran, a ningú li importa que li subvencionin el correu electoral amb 0,18 euros per destinatari.

Rivera, difícil marxa enrere

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Els que denuncien els riscos de tot aquest assumpte es pregunten, entre altres coses, com s’ho farà Rivera perquè no grinyoli que Ciutadans no celebri primàries a Barcelona, com hauria de fer. Valls no sembla estar per la feina de debatre amb ningú qui inclou a la seva llista. El grup municipal prefereix no comentar res. Potser algun sigui elegit per figurar en la candidatura, però les travesses van en un altre sentit. Tots coincideixen que Rivera ho tindria molt difícil per rectificar ara i presentar un candidat propi.

Entre els que dubten del rèdit que pot suposar l’operació Valls, hi ha qui destaca una incògnita en clau identitària: si Valls encapçala una proposta que també apel·la al catalanisme d’esquerres, si el PP no obté representació i si les sigles de Ciutadans queden relegades, ¿qui representarà l’unionisme a l’ajuntament en el pròxim mandat? ¿Només el PSC?