El problema del narcotràfic a Ciutat Vella

'Atractiu' narcopís 'en traspàs' al Raval

Veïns d'una vivenda del carrer del Peu de la Creu recorren a un original anunci per denunciar la venda de droga

zentauroepp45527868 narcopiso181019203121

zentauroepp45527868 narcopiso181019203121 / NGEL GARC A

4
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

“Es traspassa narcopís. Gran oportunitat. Negoci en ple rendiment: entre 100 i 200 clients diaris. Clientela fixa: addictes a l’heroïna, al crac i a molt més”. Aquest és l’anunci amb què els veïns de l’escala del carrer del Peu de la Creu 21 bis han decidit plantar cara a la venda de droga en un pis després de no aconseguir que ni els Mossos d’Esquadra ni la Guàrdia Urbana els facin cas. El tancament d’un altre narcopís a pocs metres va provocar l’obertura d’aquest nou punt de venda de drogues del Raval en un pis ocupat il·legalment.

“Tenim una veïna, de 90 anys, que viu amb la seva filla. Recull totes les xeringues que troba a l’escala. I l’altre dia va trucar al narcopís i va dir als que la van obrir: ‘Crec que això és vostre’. És una dona que fa molts anys que viu al barri. Sap que la droga era un problema fa molts anys i que ara ha tornat amb força”, denúncia Bernard Schmid, ciutadà francès propietari d’un dels pisos de l’escala i president de la comunitat de veïns.

Tràfec continu de gent

Al seu costat hi ha l’italià Carlo Maestri, recepcionista, de 36 anys, i Eun Mi Purk, la seva parella, sud-coreana, de 34. “Hem trucat al 112, ho hem dit a la comissaria dels Mossos i a la de la Guàrdia Urbana de les Rambles. I sempre em pregunten si tinc proves o s’encongeixen d’espatlles i em diuen que no hi poden fer res”, explica Maestri, indignat, al replà de la porteria mentre baixa un ionqui tapant-se la cara amb la visera de la gorra. N’hi ha prou de quedar-se al carrer del Peu de la Creu no més de mitja hora per comprovar el tràfec de gent a l’immoble 21 bis.

“No fan res de dolent. Ens ajuden. Perquè, a més, ens donen xeringues netes. Compleixen una bona funció social. També ens deixen rentar-nos.És millor que venguin aquí la droga que que ho facin al carrer”, explica el drogoaddicte que acaba de sortir en un marcat accent italià, mentre arriba al carrer i demana no sortir en les fotografies. També es nega a facilitar el seu nom i a explicar quant ha pagat per la droga.

De família amb nens a traficants

Aquesta excusa de la suposada funció social del narcopís no convenç els veïns. Cada cinc minuts –comprovat entre les cinc i les sis de la tarda– apareix un nou comprador que puja al primer replà. Els llogaters del narcopís miren per l’espiell abans d’obrir. “Van començar a finals de maig, quan se’n va anar el llogater anterior. Primer va venir una dona amb dos nens i van ocupar il·legalment el pis. Els del jutjat i la policia van comprovar que hi havia nens vivint i ja no els van poder fer fora. Després, la família se’n va anar i van aparèixer els venedors de drogues”, explica Schmid, que com a president de la comunitat no ha parat de fer gestions per resoldre el problema.

En una ràpida visita a l’edifici, en què no paren d’entrar i sortir clients, amb un aspecte la majoria de les vegades que denota el seu peculiar estat de dependència, s’hi poden veure diversos símptomes de l’activitat. El pany de la porta de la façana ha sigut bloquejat perquè els ionquis puguin obrir-la sense picar al timbre. El cable del porter automàtic està tallat. A l’escala hi van apareixent xeringues. Se senten crits i baralles a qualsevol hora. També desapareixen les cartes de les bústies dels veïns. “Fa temps que ja no m’arriben factures ni les targetes del banc”, explica Mi Purk. Però el més impressionant és la continua entrada i sortida de persones. Tots pugen a l’entresol i desapareixen rere la primera porta.

També noies joves

“De vegades venen noies molt joves, estrangeres, que fa temps que viuen al barri. Segurament van venir un dia a Barcelona i s’han enganxat a les drogues. És possible que ofereixin sexe si no tenen diners. Em fan molta pena. Les vull ajudar, però no sé com fer-ho. Si vingués gent de l’Ajuntament els podrien informar i oferir-los ajuda”, explica Schmid, just en el moment en què la sud-coreana Mi Purk obre la seva bústia i hi troba un fullet titulat Pla de xoc per abordar la venda i el consum de drogues al Raval 2017-2020. ¡Quina casualitat! Al cap de poca estona, dos homes, que aparenten ser pakistanesos o indis, ben vestits, surten del narcopís. S’allunyen carrer avall. No semblen drogoaddictes. “Creiem que no només venen ionquis. També altres persones que compren la droga per vendre-la en altres llocs”, precisa Schmid.

Anunci fals elaborat pels veïns. / el periódico

Notícies relacionades

La idea de fer un anunci i distribuir-lo en papers amb l’oferta del traspàs del narcopís va ser seva, però amb el suport de la resta de la comunitat, que també ha aprovat instal·lar de forma immediata una càmera de videovigilància per posar-la al portal. “Vam voler contractar un vigilant per a l’escala, però les empreses de seguretat no volen venir quan hi ha un narcopís perquè diuen que la policia no els fa cas si hi ha problemes”, afirma Schmid. 

“La majoria dels propietaris són a l’estranger. I diversos llogaters se n’han anat per no tornar. Però tots estem units, propietaris i llogaters. Ningú vol un narcopís a l’escala i ja no sabem què fer per cridar l’atenció i que el tanquin”, relata aquest ciutadà francès. “Per la gent que ve, calculo que deuen guanyar 5.000 euros al dia. No m’estranya que continuïn fent-ho si a més ningú ve a impedir-ho”, es lamenta el president de la comunitat.