Un exèrcit de 1.300 pintxos

Les raons per les quals la cuina basca ha sigut sempre present a Barcelona són tema d’estudi. Sobre això em deia l’amo del desaparegut Zure Etxea, un senyor de caràcter entre la pólvora i la dinamita, que bascos  i navarresos van obrir cases de menjar a Barcelona perquè volien menjar en quantitat i qualitat, mentre que els catalans ho feien amb mesquineria fenícia. Altres interpretacions asseguren la presència de la cuina d’Euskadi per obra dels transportistes que portaven les manufactures d’aquí a allà i viceversa. El cert és que restaurants bascos n’hi ha hagut i n’hi ha. Entre els perduts, per desgràcia, Guría, de servei femení exquisit.

L’any 1995 mantenia amb Leopoldo Pomés un divertit joc que consistia a passar-nos els cromos, les adreces d’establiments fora del comú, entre altres coses perquè eren poc coneguts. Gràcies a ell vaig contemplar per primera vegada la barra de Taktika Berri plena d’infinites temptacions en forma de pintxos, preparats per una cuinera fora de sèrie, Carmen Erdocia. Va ser un indici del que pot ser la glòria en la qual vaig entrar seguidament gràcies a plats resolts amb perfecció mil·limètrica. Bacallà arrebossat, truita de patates, lluç, txuletón i tripa són referències d’una finor que aconsegueix les mongetes, cuinades només amb verdures. És a dir, veganes abans de la moda. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Com que Taktika Berri conté la sensualitat que ens impregna quan mengem bé, no podem perdre’ns les expressions de desig, barrejat amb golosia i certa ansietat que veurem entre els molts assidus de la barra quan apareixen els pintxos. Són més de 1.300 pintxos diaris. Surten de la cuina anunciant recepta recent.

Truita de bacallà

Allà hi ha les xistorres o les tapes de foie, que no ens han de fer oblidar la senzilla i sublim meravella de la truita de bacallà, suma intel·ligent del peix salat amb la ceba, el porro, el pebrot verd i el julivert de l’últim moment. Un dia vam discutir amb Pomés si era millor que la de la sidreria d’Astigarraga i una mica més i ens n’anem de viatge, amb una de Taktika Berri a la carmanyola. Per veure què passava.