Gaudí, pioner (també) del terratzo

El terratzo, aquest terra dels setanta passat de moda però tan sofert, que per a alguns comparteix prestatgeria al museu dels horrors amb tècniques decoratives com el gotelé, no va ser un invent dels anys del ‘desarrollismo’. Es tracta de la versió industrialitzada d’una tècnica tradicional, el ‘terrazzo veneziano’. I com en tantes altres coses resulta que l'arquitecte, o un dels arquitectes pioners, a decidir instal·lar el terratzo en una vivenda de Barcelona va ser... Antoni Gaudí. A la primera vivenda que va firmar, la Casa Vicens, construïda entre el 1883 i el 1885.

El Mosaic del teu Barri no és només una iniciativa participativa de sensibilització i difusió, sinó que aspira a millorar el coneixement sobre la història del mosaic. En la primera edició hi va haver aportacions interessants, que just ahir van portar la responsable de restauració del Servei Municipal d’Arqueologia,Montserrat Pugés, i la restauradoraKusi Colonna-Preti, a visitar la Casa Vicens. Van arribar dues imatges de terres elaborats amb una tècnica, la utilització de la qual a Barcelona no constava als responsables del projecte: el ‘terrazzo veneziano’. Els primers exemples van ser a la masia de Can Déu, a les Corts, i a la sala principal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Més tard va arribar l’avís de la Casa Vicens, acabada de restaurar i altre cop visitable: en una escala de més a menys pel que fa a cost i luxe representatiu, Gaudí va utilitzar el mosaic de tessel·les a la planta baixa, el terratzo al primer pis i la rajola vermella a les golfes. El mosaic de la RACAB és obra del friülàLuigi Pellarin, i Kusi Colonna-Preti sospita que ell va ser l’autor de tots els terratzos de l’època a Barcelona, però no hi ha documentació que permeti atribuir-li el de la Casa Vicens.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

El terratzo tradicional té un aspecte vagament similar a l’industrial, però no es componia de rajoles: el morter de calç s’estenia per tot el terra que s’havia de decorar, ‘se sembrava’ de petits trossos de marbre de colors que entonessin amb la decoració de l’estança, es premsava amb rodets i es polia fins que formés una superfície contínua i brillant.

La Casa Vicens aporta també una nova tècnica al ventall de materials utilitzats al mosaic, del qual pràcticament no queden exemples (hi ha constància que es va instal·lar també a l’editorial Montaner & Simón i al Cafè Torino, explica la conservadora de l’edificiMarta Antuñano). El mosaic de pasta de paper patentat per Hermenegildo Miralles anys més tard de la construcció de la primera vivenda de Gaudí. Per això, el seu ús en la Casa Vicens seria una veritable innovació. Es tracta de plafons que simulen una rajola amb relleu, que es poden pintar, ajustar a les cantonades i serveixen d’aïllant, però amb obvis problemes de conservació.