La volta a Glòries en 80 semàfors

Un pot, per donar la volta a Glòries en 80 semàfors, començar per l’encreuament de la Diagonal amb Badajoz, decidir que aquest és el començament, que la Torre Agbar amb el seu vertical orgull marca un punt de partida, i decidir també que l’homenet per a vianants mudant a verd és ¡bang! un tret de sortida, i creuar, i començar la volta a Glòries en 80 semàfors. Un pot aprofitar que el verd per a vianants aquí és generós, de 75 segons de generositat exactament, cosa que ha de ser un rècord mundial de generositat per a vianants tenint en compte que l’encreuament és minúscul, i que es necessiten, ¿a veure?, tres segons de pas veloç, cinc de passada normal, sis de passada tropical per salvar-lo. Quan la vida no ofereixi més incentius un pot creuar 15 vegades d’anada i tornada el pas de vianants de la Diagonal amb Badajoz, a l’ombra de la Torre Agbar, per oblidar que tot és mentida i res és amor.

Un pot, per donar la volta a Glòries en 80 semàfors, sinuosament solcar la vorera davant el museu del Disseny, després davant la plaça adjunta –sinuosament també–, i llavors un, donant la volta a Glòries en 80 semàfors, veurà brollar en l’horitzó urbà un altre signe de puntuació, el segon arbre de llums del periple, la porta que llança al desordre de miralls dels Encants. El vermell per a vianants dura 46 segons, el verd, ¡bang!, 49: això no és generositat sinó equilibri. Esclar que, per donar la volta a Glòries en 80 semàfors, un hauria pogut entrar a la plaça (és un dir, entrar on, es dirà) pel pas situat davant el museu: vermell per a vianants, 50 segons, verd, ¡bang!, 24, i contemplar, perquè es posa de cara, l’espectacle de les grues, el poema volador d’una caseta sanitària mentre la transporten enganxada a l’aire; i tornar després a la vorera sinuosa per un altre encreuament, un altre semàfor: vermell per a vianants, 62 segons, verd, ¡bang!, ¡bang!, ¡bang!, 29. Un hauria pogut. Però un ha preferit la drecera.

Xurros per al pitjor

Un, per donar la volta a Glòries a 80 semàfors, pot descendir per la rampa que voreja el mercat mentre l’embolcalla el bla bla bla de l’intercanvi comercial, aquest murmuri, un diria, multiplicat pels miralls. Un arriba llavors a la cantonada amb Castillejos i la destinació l’enfronta amb un desafiament, una cosa majúscula, dos semàfors seguits, una cimera del viatge en 80 semàfors per Glòries; potser no un premi de muntanya de primera però sí de tercera categoria. Primer semàfor: vermell per a vianants, 68 segons, verd, ¡bang!, 27. Segon semàfor: vermell, 64, verd, 31, bang. I quin premi, senyores, senyors, per al viatger encimbellat per l’esforç, la xurreria J. Alpuente a la següent cantonada s’ofereix amb naturalitat com a punt d’avituallament, una xocolata, uns xurros, unes patates. Que ara ve el pitjor. La volta a Glòries en 80 semàfors arriba, no és per espantar, q la Gran Via.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Vermell per a vianants, 68 segons, verd, 27, ¡bang! Un, donant la volta a Glòries en 80 semàfors, es troba en aquest punt amb una estampa de futur, els rètols que decoren les tanques de les obres, un efebus en actitud distesa ajagut a la gespa, per exemple, ¿quina gespa?, es pregunta un. La que hi haurà al futur on ara hi ha obres, grues, pols, tot menys una pastureta. La tornada a Glòries en 80 semàfors passa la Gran Via en dos temps, un semàfor per creuar al centre, un del centre a l’altra vorera. Vermell per a vianants, 72 segons, verd per a vianants, 23, i bang de nou: la conquesta del costat muntanya. El bucòlic futur potser li ofereixi a la terrassa del Portal dels Encants, aquí, a Gran Via i Castillejos, unes vistes de prada suïssa amb cervesa d’estiu, però de moment tot és duresa, ciment, pols. Però qui ha dit que una cervesa fa més mal gust mirant grues.

Un deu, per donar la volta a Glòries en 80 semàfors, pujar una rampa que transcorre per terra de ningú i baixar una altra rampa ídem fins a Badajoz (Badajoz de nou), vermell per a vianants, 75 segons, verd per a vianants, 21. Un ha de vorejar La Farinera, l’institut Salvador Espriu, un altre semàfor, vermell per a vianants, 29, verd per a vianants, 66. Un ha de creuar de nou la Gran Via pel centre comercial, vermell per a vianants, verd per a vianants, bang, després la Gran Via, ara de tornada, i ja està, un ha donat la volta a Glòries en 80 semàfors. No són 80, però Verne és Verne. ¿I per a què serveix tot això? Per a res.