URBANISME

L'auge immobiliari ressuscita la comercialització de minipisos a Barcelona

Tornen a aflorar estudis, soterranis i baixos sense cèdula d'habitabilitat en venda per viure

Alguns estan reformats però tenen menys de 20 metres, i se solen llogar com a estudis

rjulve45038493 barcelona 15 09 2018 barcelona piso de 17 metros sin c dula 181001164726

rjulve45038493 barcelona 15 09 2018 barcelona piso de 17 metros sin c dula 181001164726

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Ets la meva musa, l’única per la qual el meu cor batega. En els teus concentrats 27 metres quadrats trobo la mel que llisca per la meva ànima. Ets l’essència de la llar que em fa disfrutar. [...]. Al teu terra, a les teves parets i en els teus detalls trobo la teva unicitat”. Qui ho subscriu no és un poeta urbà, sinó una immobiliària que prova de vestir amb almívar verbal el mini-pis que estan reformant per vendre, un sisè sense ascensor a 159.000 euros. L’auge immobiliari dels dos últims anys a Barcelona ha tornat a posar en circulació tota la varietat de minipisos, infrapisos o senzillament pisos reformats dignament, però que per dimensions o falta de ventilació mai tindran cèdula d’habitabilitat. Els seus compradors responen a dos perfils: persones amb baixos pressupostos que no poden accedir a res millor, o inversors que els llogaran amb una sucosa rendibilitat.

Més enllà de la legalitat o no –i de l’ètica– de vendre com a “vivenda” espais que no ho són, a la ciutat s’ha tornat a obrir el meló de l’especulació i la sensació que qualsevol metre quadrat cotitza a Barcelona i és susceptible d’encaixar un llit. Baixos que van ser porteries, soterranis, semisoterranis, antics magatzems i locals, es postulen per a ús residencial com en els temps de la bombolla immobiliària. Tot i que adverteixin als anuncis que ni tenen cèdula ni poden obtenir-la, es promocionen a la secció de vivendes dels grans portals especialitzats. I el mateix fan moltes agències.

La casuística és enorme, perquè amb 27 metres quadrats construïts (a saber els útils...) i les necessàries condicions de ventilació i altres, el pis de l’anunci pot perfectament tenir cèdula d’habitabilitat, tot i que els seus diferents espais (no és un loft) siguin minúsculs. Una altra cosa és que es paguin gairebé 6.000 euros el metre quadrat per pujar aquest Everest sense ascensor a l’Eixample. Com gairebé sempre, a l’anunci no hi apareix el ‘colomar’ original, sinó una imatge virtual d’una glamurosa reforma.

Dutxa i cuina en un mini-pis de Barcelona.

Sense arribar als 20 metres quadrats mínims que s’exigeixen per obtenir cèdula d’habitabilitat en un pis vell que acrediti aquest ús previ i que compleixi els criteris d’Habitatge i amb la densitat residencial marcada per la normativa municipal, es posen a la venda o lloguer ‘vivendes’ de fins i tot 15 metres quadrats. A districtes cotitzats com a l’Eixample, per uns 80.000 euros un pot fer-se amb 17 metres quadrats en forma de tub on amb prou feines hi cap un catre individual, o un rectangle sense llum natural ni amb prou feines ventilació on només està separat el lavabo. 

En un context en què de nou “es ven tot”, molts inversors o propietaris directes estan disposats a comprar pisos sense cèdula “sabent que no la tenen, perquè s’hi pot viure si no et denuncien i t’agafen”, relata el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Joan Ollé. Les inspeccions rutinàries són gairebé inexistents i els residents poden fingir, arribat el cas, que es tracta d’un estudi professional. Ollé apunta també que l’oferta d’infrahabitatge i micropisos no creix –el parc és latent– però “té sortida” en moments d’auge immobiliari i pujades de preu com la que ha experimentat recentment la capital catalana.

Segons habitacions

El  director deQualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat, Jordi Sanuy, emfatitza que, tot i que en vivenda nova a Barcelona s’exigeixen un mínim de 40 metres quadrats, la normativa és més permissiva per a la vivenda antiga, ja que en alguns els barris –com la Barceloneta– abunden els pisos consolidats de menys de 30 metres quadrats. L’última regulació sobre això, del 2012, va voler precisament vincular la quota i habitabilitat “a la mida de les habitacions i no de la vivenda”, per evitar amuntegaments en pisos on la majoria de l’espai és passadís o compten amb estades cegues.

Suposat estudi en venda a la zona de la Sagrada Família.

Els infrahabitatges broten també en districtes on escassegen els pisos petits, com l’Eixample, i on s’intenta donar un lucratiu ús residencial a espais que van ser porteries, oficines, magatzems o locals. Conformen l’única via per trobar un ‘pis’ cèntric de menys de 180.000 euros a moltes zones. Sanuy detalla que sense cèdula no es pot llogar, tot i que són molts els llogaters disposats a contractes privats (sense fiança a l’Incasol) o sense contracte per pisos sense cèdula a uns 600 euros al mes, una renda impossible de trobar ara en la majoria de districtes.

Lázaro Cubero, responsable d’Anàlisi i Informes de Tecnocasa, agrega que aquestes tipologies solen comercialitzar-se després d’herències o per inversors. I explica que només un 8% dels seus clients busquen pisos d’una habitació, per il·lustrar que la demanda de minipisos és menor, tot i que els exemples siguin cridaners.

Molts baixos

Notícies relacionades

En termes percentuals, els soterranis oferts la setmana passada suposaven a tot estirar un 0,6% de les vivendes en venda en algun districte, com Nou Barris, segons el banc de dades d’Idealista.com, tot i que aquest només recull la foto actual i no el volum d’operacions. En canvi, els “estudis” arriben a un 8,5% de l’oferta de lloguer a Ciutat Vella i entorn del 5% a Gràcia i Sants, aquests espais poden estar dignament reformats, però per densitat o estructura no tenir cèdula. És més cridanera la proporció de baixos, entre els quals sí que hi ha casos d’ús residencial perfectament legal, tot i que en els últims anys s’han posat en circulació molts locals en desús comercial i reconvertits en vivendes amb o sense permís.

Garatge de 23 metres quadrats que es publicita com amb moltes possibilitats.

De fet, els baixos suposen un 18,5% dels anuncis de vendes del macroportal a Gràcia, gairebé un 16% a Horta-Guinardó, un 12,3% a Nou Barris i gairebé un 10% a Sant Martí, segons la tipologia d’edificis de la zona.