Alfred Bosch llança la tovallola i Ernest Maragall es perfila com a alcaldable d'ERC a BCN

El conseller d'Exteriors i germà de l'exalcalde olímpic assumeix el repte de les municipals del maig

jcarbo29366139 maragall bosch180920202452

jcarbo29366139 maragall bosch180920202452

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Alfred Bosch, l’encara presien les eleccions municipals que se celebraran el pròxim 26 de maig. Bosch cedirà la plaça a un pes pesant del partit d’Oriol Junqueras, el conseller , germà de Pasqual Maragall i gran coneixedor del consistori, en el qual va ser un dels col·laboradors més pròxims de l’alcalde.

La notícia s’ha conegut aquest dijous, a poc més de set mesos per a les municipals. Malgrat que havien circulat rumors que ERC sospesava un relleu en la candidatura, la proximitat del repte electoral suggeria que no hi havia marge per a un canvi tan significatiu.

Escenificació necessària

Tot i que el relleu suposa una dura clatellada per a l’actual president del grup, serà el mateix Bosch que escenifiqui l’elecció del seu successor, cedint-li la condició d’alcaldable. Una cosa que podria donar-se aquest mateix divendres a la tarda en una reunió de l’assemblea del partit a Barcelona, en la qual s’ha convocat a la militància.

La solució pactada no només resulta una forma amable d’acomiadar el que serà acomiadat. Tècnicament, Bosch és un candidat confirmat, atès que es va imposar en les primàries celebrades al març per designar l’alcaldable, a les quals només es va presentar ell i en les quals va aconseguir un recolzament del 87%. Està clar que el format de les primàries serveix als partits per transmetre una imatge de democràcia interna. Però, com es veu, si cal passar per sobre de la fórmula, s’hi passa.

Millorar el resultat

El recanvi de Bosch per Maragall té diferents motivacions i conseqüències. Amb Ernest Maragall al capdavant es neutralitza la imatge de continuïtat maragallista –tots dos van ser regidors del mateix govern– si al final aquest encapçala una candidatura independentista que respongui al disseny de l’expresident Carles Puigdemont. Una llista, la de Puigdemont, amb la qual ERC ja ha deixat clar que no vol formar candidatura conjunta. Maragall també suposa un lubricant per a un eventual pacte dels republicans amb el colauisme, que no té bona relació amb Bosch.

El recanvi es produeix també perquè ERC considera que Maragall pot aconseguir un resultat millor que Bosch. De fet, fa pocs mesos les enquestes del partit indicaven que la diferència de vots entre tots dos no seria significativa en vista del cost que suposava un relleu traumàtic. Però sembla que ara els números sí que quadren. Ernest Maragall, de 75 anys, va arribar a l’ajuntament el 1970, com a analista informàtic, per convertir-se després en un col·laborador clau del seu germà. Amb aquest ja retirat, va ser regidor en diverses àrees. El 2012 va abandonar el PSC per discrepar de la seva línia.

El que se’n va

Bosch es va convertir en candidat a les municipals del 2015 al derrotar Oriol Amorós, un home de l’anterior cap de files republicà en el consistori, Jordi Portabella, en les primàries que ERC va celebrar el 2014. Va aconseguir cinc regidors en les eleccions, igualant el millor resultat del partit a Barcelona.

Notícies relacionades

Bosch presideix el quart grup en nombre de regidors, malgrat que els seus vots han resultat decisius en un consistori fragmentat. Juntament amb el PSC, ERC va actuar, sobretot fins que els socialistes van entrar en el governd’Ada Colau, com a soci principal de l’alcaldessa en les votacions més importants. Després del pacte de Barcelona en Comú amb el PSC, Bosch se’n va distanciar i va intensificar un discurs crític amb Colau.

El llegat

Bosch abandona el consistori –o almenys l’abandonarà a final de mandat– deixant darrere seu alguns pactes més que rellevants, tot i que no siguin exclusivament mèrit seu. Va ser el grup d’ERC el que va reclamar el tancament de la Model i va desencallar l’arribada del metro a la Zona Franca, que figurarà entre el més important que haurà fet l’ajuntament aquest mandat. Darrere de les reclamacions de Bosch hi havia el rellevant recolzament del llavors vicepresident del Govern català, Junqueras, el mateix que, presumiblement, ha decidit rellevar-lo com a alcaldable.