L'ajuntament atura les obres del primer pis rusc de Barcelona

Si algú pensava que els anomenats ‘pisos rusc’ eren l’ham d’una sòrdida estafa, l’ajuntament ha pogut constatar que el polèmic projecte era real i tangible després de parar les obres avui divendres. Els promotors d’aquesta fórmula de vivendes compartides on es despleguen habitacles-llit individuals ja tenen llest el seu primer exemplar de cubicle mostra a mida real, alhora que estaven ultimant les obres de l’espai de Sants-Montjuïc de 105 metres quadrats on pensaven debutar a finals de setembre d’octubre amb 14 residents inclosos. Per molt qüestionat que estigui l’assumpte, candidats no els falten: més de 800 han sol·licitat informació i més de 200 han omplert el document d’inscripció per accedir-ne a un. El precinte de les obres no obeeix a l’activitat, sinó a la falta de permisos necessari per al grau d’intervenció en el local. Només havien presentat un comunicat, però l’empresa té intenció de fer els tràmits per seguir amb l’obra la pròxima setmana.

Com va avançar EL PERIÓDICO a finals d’agost, la insòlita proposta va comptar amb el rebuig immediat de l’ajuntament, que al saber per aquest diari de la iniciativa va informar llavors els Mossos d’Esquadra. La policia, no obstant, no va obrir cap investigació perquè no hi havia cap denúncia. Però tenir totes les normatives en contra i les crítiques dels qui veuen els ruscos com un infrahabitatge –fins i tot el president Pedro Sánchez els ha censurat– no va aturar Haibu 4.0, convençuts que la proposta respon a una “necessitat” real d’habitatge assequible. La previsió és que el lloguer mensual per persona sigui d’entre 200 i 275 euros per dormir i utilitzar tots els espais comunitaris: cuina amb microones, zona d’armaris, banys, etc...

L’ajuntament diu que no ha rebut sol·licitud de cap llicència d’activitat, tot i que el soci Marc Olivé mostra diversa documentació de les instàncies presentades davant dels serveis jurídics i per exposar l’idea a l’alcaldessa Ada Colau. Perquè darrere de la controvertida idea hi ha diversos socis del sector del disseny i l’enginyeria obstinats a defensar la “dignitat” de les càpsules. L’habitacle no suposa la ‘llar’, sinó un llit –amb tancament de porta corredissa per millorar la intimitat– que permet cohabitar en un mateix espai diferents persones.

El primer exemple a Sants es distribueix en 18,5 metres quadrats per a dormitori, 16 per a cuina, 25 per a zona d’estudi o treball, 8 de biblioteca, 12 de lavabos i dutxes, 4 de pati, 7 de zona zen i 15 de “desenvolupament personal”.

Residents a la província

Els requisits d’Haibu 4.0 inclouen poder demostrar diversos anys de residència a la província de Barcelona. Així volen evitar gent acabada d’emancipar, estudiants internacionals de passada o turistes. “Des del principi vam pensar en aquesta idea per afrontar els problemes de vivenda que hi ha a Barcelona i evitar que la gent continuï marxant de la ciutat o hagi d’ocupar pisos perquè no pot pagar ni un lloguer ni una habitació”, relata Olivé. Òbviament, no és una solució a llarg termini, però pretenen que sigui una alternativa.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Al no encaixar en les condicions mínimes d’habitabilitat decretades per la Generalitat (ni en habitacions de 12 metres quadrats o més poden habitar més de tres persones), el projecte sembla a priori condemnat. Tampoc han aconseguit fins ara el canvi d’ús de local a habitatge (és un baix comercial). La seva intenció era obrir a fets consumats i provar d’evitar amb els seus advocats un desallotjament. Però les investigacions de l’ajuntament –buscaven l’espai a la Bordeta– els ha portat a trobar el local al carrer de la Constitució i poder parar les obres simplement perquè van tramitar un comunicat d’obres menors, quan al redistribuir l’espai interior feia falta un altre permís d’obres. Haibu diu que farà el tràmit la setmana que ve i pretén seguir amb la reforma.

L’empresa diu que està disposada a arribar al Govern central per aconseguir cobertura legal.  “¿Perquè un alberg pot tenir desenes de lliteres en poc espai que generen 700 euros per llit al mes, o pot acollir-se a immigrants i persones sense recursos en centres assistencials saturats i a nosaltres ens volen prohibir que convisquin 15 persones en un espai modern i net per pocs diners?”, “¿per què el nostre és amuntegament i l’altre no?”, afirma Olivé, en vista de les crítiques del consistori. Fins i tot es plantegen iniciar accions legals per “calúmnies” i denuncien que al wi-fi gratuït de Barcelona no es pot entrar al seu web. Apareix un missatge que diu que l’accés està restringit “per motius ètics”.