L'Ajuntament de Barcelona dona per superats els dubtes sobre els comptes municipals el 2018

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va sortir de l’últim ple municipal abans de l’estiu, el 20 de juliol, reprovada per la gestió dels comptes municipals:reprovada per la gestió dels comptes municipals: segons l’oposició, per les retallades d’inversions, i potser fins i tot també de despesa corrent, que hauria de fer el 2018 i el 2019 a causa de la caiguda d’ingressos municipals, retallades que el govern municipal va continuar negant per al 2018 i que va limitar a uns 26 milions d’euros en el pitjor dels casos per a l’any vinent. Colau s’ha trobat després de l’estiu amb una bona notícia: la renovació de la qualificació del deute municipal per l’agència Fitch (A-, amb perspectives estables) basant-se en la previsióque el 2018 acabi amb un creixement dels ingressos municipals d’entre l’1% i el 2% i un increment de despesa d’entre el 2,5% i el 3%, dades que per al primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, “desmenteixen el catastrofisme que es va fer sobre les finances municipals, quan es va arribar a parlar de números vermells, quan ens confirmen que som unes de les ciutats d’Europa amb més solvència  financera”.

Tot i que, això sí, les previsions de la gerència municipal a data de 31 de juliol, no fetes públiques encara en aquell ple, preveuen tancar el 2018 amb una despesa de 2.643,4 milions d’euros, 94,5 més que l’any anterior, però amb uns ingressos inferiors en 46 milions al pressupostat per al 2018 (i unes inversions municipals també inferiors en 27 milions), a més d’una disminució de la despesa el 2019 fins als 2.616,9 milions d’euros, 26,5 milions menys de la previsió actual de despesa per al 2018. “En un context d’augment de despesa i ingressos, no és possible parlar de retallades”, afirma Pisarello, amb la comparació amb l’exercici anterior sobre la taula.

L’evolució de la recaptació fiscal

El segon informe semestral de Fitch, amb data 7 de setembre, valora també que el marge operatiu, la capacitat d’estalvi sobre la despesa corrent que es pot dedicar a la inversió, seguirà entre el 15%-16% i l’endeutament municipal continuarà “moderat”, sense alterar els 835 milions d’euros (mentre el Govern Trias va optar per utilitzar el superàvit per amortitzar deute, el de Colau ha dedicat aquests recursos a la despesa mantenint el volum del deute). Fitch destaca que la fortalesa financera de Barcelona es deu a les aportacions del Govern central (el 44% dels seus ingressos) i la seva “alta recaptació per impostos a la propietat immobiliària” (l’IBI, el de plusvàlues i el de construccions, instal·lacions i obres).

Precisament una hipòtesi de caiguda dràstica d’aquests impostos elaborada l’octubre del 2017 després de la inestabilitat política d’aquell moment va portar a elaborar una relació de retallades d’inversions de fins a 107 milions d’euros entre el 2018 i el 2019 al pitjor dels escenaris, un document la difusió del qual pel PSC va conduir al ple de la reprovació al juliol. Aquest escenari no es va complir, i les xifres de caiguda dels ingressos per l’IBI plantejades per l’oposició no es van confirmar; no obstant, sí va ser efectiva una caiguda dels ingressos en l’impost de plusvàlues, que va portar al llarg de l’any a retallades preventives de la despesa que hi van ser també darrere, a més de la falta d’informació concreta als grups municipals que encara no s’ha reparat, de l’alarma aixecada per l’oposició que va portar a aquella reprovació.

“Un punt més optimistes”

Segons el gerent de Presidència, Jordi Ayala, el descens de la recaptació de les plusvàlues, que s’esperava que pogués arribar als 20 milions, s’ha vist compensat en part per la recaptació de l’IBI, la lluita contra el frau fiscal i operacions com l’ingrés de més de 4 milions d’euros procedents del Port. D’altra banda, en els mesos de juliol, agost i setembre (que els objectius de recaptació s’han complert ja el dia 10) han augmentat els ingressos per l’impost de les plusvàlues, la qual cosa segons Ayala permet ser “un punt més optimistes” i plantejar-se, de confirmar-se aquesta tendència, millorar lleugerament les previsions de tancament de l’any. Amb tot, una evidència: mentre el nombre d’operacions subjectes a aquest impost han crescut (“és evident que no hi ha una caiguda del mercat immobiliari”, apunta Ayala), el seu import és inferior, en vista de la falta de grans operacions corporatives de compravenda immobiliària, conseqüència més que probable de la situació política. Una operació com la de la venda de la seu de Planeta ha ajudat a augmentar la recaptació aquest estiu, per la qual cosa encara és aviat per confirmar la tendència. I ni encara una evolució positiva podrà evitar que, com va denunciar l’oposició, l’ingrés per plusvàlues acabi caient quan els pressupostos preveien un notable creixement respecte a l’any anterior.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Però més enllà dels desajustos entre previsions d’ingressos i recaptació real, el cavall de batalla han sigut la realització o no de les inversions previstes. “Les expectatives són apropar-nos molt al pressupost”, afirma Ayala. Amb possibles incompliments, sosté, només per problemes d’execució, no per retallada de despesa.

Si mirem cap al 2019, més enllà que la volatilitat política fa molt difícil qualsevol previsió fiable, apareix un escull real: en les previsions inicials per a l’elaboració dels pressupostos la reducció de la despesa total prevista s’ha de fer compatible amb un increment de les despeses de personal de 30 milions d’euros per la firma del nou conveni, el que porta a plantejar una retallada de despeses en béns i serveis (25 milions) i en inversions (4 milions si s’inclouen l’Institut d’Habitatge i BSM) sobre el 2018, tot i que encara amb xifres superiors a les del 2016. “El que prevèiem fer el 2019 es farà, si es farà el que desitjaríem dependrà de les contingències”, apunta el tinent d’alcalde. Un exemple: la biblioteca de Sarrià, un dels equipaments ‘condemnats’ en aquell document del 2017 i les obres del qual Pisarello va prometre que començarien el gener del 2019. La previsió ara és començar al març. En aquest cas, com en tants d’altres, saber si es tracta d’incidents en la tramitació o d’ajustament de calendaris per quadrar comptes resulta més que difícil d’aclarir.