Un problema en auge

Barcelona multarà amb fins a 900.000 euros la deixadesa dels amos de locals convertits en narcopisos

Ada Colau aclareix que se sancionarà només quan es demostri la mala praxi

Buch remarca a l'alcaldessa que la solució als pisos de la droga "no passa per tenir més mossos al carrer"

rjulve42686866 barcelona 27 03 2018  barcelona   redada policial en un narc180914133458

rjulve42686866 barcelona 27 03 2018 barcelona redada policial en un narc180914133458 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez

Barcelona vol començar a sancionar els propietaris de pisos abandonats al barri del Raval que acaben en mans de traficants de droga. Es tracta d’una mesura, la de multar amos de locals que es desentenen de les seves possessions facilitant que es converteixin en seu d’activitats il·legals, que s’aplica des de fa temps –l’alcalde Xavier Trias l’havia assajat ja contra bordells clandestins– i suposa un nou intent, l’enèsim, per contenir una epidèmia contra la qual, de moment, no existeix cap panacea. 

A l’estiu del 2017, l’Ajuntament de Barcelona va prendre la iniciativa de contactar amb els amos reals dels narcopisos per assegurar-se que aquests es farien càrrec dels immobles després d’una operació policial –i impedir així que nous traficants reobrissin el ‘negoci’–. A la tardor es va fer un pas més i fins i tot es va procedir a tapiar alguns accessos de domicilis ocupats pertanyents a propietaris que no responien. El gener del 2018, es va estrenar una altra estratègia, posar un precinte judicial als domicilis a l’interior del qual pogués demostrar-se que no residia ningú. Ara, l’aposta és apuntar a la butxaca dels amos més passotes.

Aquest divendres el grup de treball integrat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la jutge degana de la ciutat, Mercè Caso, el conseller d’Interior, Miquel Buch, i la consellera de Justícia, Ester Capella, ha acordat utilitzar aquesta estratègia –inicialment dissenyada contra l’assetjament immobiliari– per combatre l’epidèmia de narcopisos que pateix el districte de Ciutat Vella, i més concretament, el veïnat del Raval. Els expedients sancionadors podrien assolir la suma de 900.000 euros. L’Ajuntament ja ha obert quatre d’aquests procediments recentment tot i que cap d’aquests, segons Colau, està relacionat amb el tràfic de drogues.  

Complicitat entre traficants i especuladors 

Els narcopisos són “un problema policial, d’investigació de les xarxes organitzades que gestionen els pisos de la droga, però també d’especulació immobiliària”, ha detallat Colau. “Hem vist que dos terços del cens de pisos buits del Raval pertanyen a grans propietaris com ara bancs o fons voltor. Que hi hagi tants pisos abandonats genera una complicitat amb les xarxes de narcopisos”.  El centre històric de Barcelona rep milions de turistes i això el converteix en objecte de desig de l’“especulació mundial”, ha subratllat.

Per aquesta raó, s’ha acordat aplicar aquestes sancions contra els amos que, d’una forma manifesta, facilitin amb la deixadesa de la seva propietat la implantació de traficants de droga. “No només necessitem que denunciïn que els seus pisos han sigut ocupats, també que es responsabilitzin de tancar-los adequadament després d’una operació policial”, ha insistit. La distracció d’aquestes propietats genera “un problema greu de convivència i de seguretat”.

Els furts i els robatoris es disparen 

El grup de treball d’aquest divendres també ha estat dedicat a lluitar contra l’increment de furts i robatoris amb violència registrat aquest 2018, i sobretot a l’estiu, al districte de Ciutat Vella, tal com va avançar EL PERIÓDICO. Preocupen més els segons, els robatoris que protagonitzen, per exemple, els ramats de ‘rellotgers’ –lladres que persegueixen rellotges de gamma alta–, perquè tenen un impacte major en la sensació d’inseguretat cuidadana. 

Notícies relacionades

No es tracta únicament de carteristes que actuen pel seu compte, sinó de grups més o menys organitzats que demostren un alt grau de mobilitat entre les principals capitals europees. Aquesta característica complica les coses de forma sensible: cada vegada que detenen un sospitós, si aquest no entra a la presó preventivament, fuig del país i no resulta possible jutjar-lo. La coordinació dels Mossos amb les policies estrangeres sí que ha permès comprovar que, en realitat, alguns d’aquests estaven sent buscats a altres països. En els últims mesos, la policia ha entregat tres ‘rellotgers’ a les autoritats franceses, que portaven temps després d’ells.

Tant Colau com el conseller Buch han promès treballar per millorar la resposta policial i judicial. Per això últim la jutge degana Caso ha facilitat l’obertura d’un jutjat temporalment per resoldre “el tap” que impedeix lluitar de forma efectiva contra la multireincidència. Sense una coordinació efectiva entre Urbana, Mossos i jutges, la majoria de les detencions que duen a terme els cossos policials es queden sense efecte després de passar a disposició judicial, ja que no resulta possible acreditar tots els delictes que recauen sobre l’arrestat i aquest tan sols acaba declarant pel més recent, sovint un furt amb què no n’hi ha prou per allunyar-lo del carrer. 

“No és només un problema dels Mossos”

El conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’acaldesa Ada Colau han comparegut aquest divendres davant dels mitjans de comunicació després de reunir-se per segona vegada des que l’exalcalde de Premià de Mar es va fer càrrec del departament, després de l’aplicació del 155 i l’empresonament de Joaquim Forn. No hi va haver massa sintonia la primera vegada, en la Junta de Seguretat Local que es va celebrar el juny en l’Ajuntament. Tampoc n’hi ha hagut aquest divendres.