Barcelona aconsegueix desestacionalitzar progressivament la febre dels creuers

Els equipatges inclouen forçosament botes i abrics en lloc de bermudes i xancletes, però fins i tot així Barcelona resulta atractiva per a qui tria un creuer hivernal amb sortida o escala a la ciutat. El canvi d’estratègia delPort de Barcelona i l’aposta d’algunes grans navilieres per mantenir vives les rutes mediterrànies en els mesos més freds ha permès anar desestacionalitzant l’oferta, és a dir, desconcentrar la febre dels creuers associada només al bon temps. Una maniobra que persegueix alleujar la pressió turística a la capital catalana en temporada alta, i que insufla viatgers en els mesos més fluixos amb èxit. Si cap factor conjuntural ho impedeix, l’any podria fins i tot acabar en rècord.

Per contextualitzar la gestió del sector, n’hi ha prou de recordar que l’any passat la ciutat va sumar 2,72 milions de moviments de passatgers (2,1 milions nets de viatgers, ja que alguns es comptabilitzen dues vegades si comencen i acaben ruta al port). I que el volum total està estabilitzat des de fa uns anys, per la qual cosa en els últims temps s’intenta afavorir la ‘digestió’ d’aquest intens trànsit per part de Barcelona. Les companyies planifiquen les seves rutes amb molta antelació, per la qual cosa les estratègies estan donant fruit ara visiblement. 

L’inici d’aquest any ja va constatar aquest gir, amb 24 escales i més de 90.000 passatgers al gener, un mes tradicionalment desert de barcos de creuer, amb un 60% més de visitants respecte al mateix període del 2017. El febrer va seguir la mateixa tònica amb una xifra similar i un auge del 35%. El creixement es va mantenir al març i va ser especialment cridaner l’abril, amb gairebé 320.000 viatgers que van significar un augment del 31,2%.

Evitar congestió

Durant anys, l’activitat va estar molt concentrada en el període que va del maig a l’octubre, i després pràcticament s’extingia la resta de mesos. El Port ha promocionat l’atractiu hivernal de la ciutat, com a destinació cultural i ha aconseguit que resulti una escala clau per a les companyies que operen en el Mediterrani en els mesos sense sol ni platja. En paral·lel, explica la responsable de l’àrea de Creuers, Mar Pérez, s’ha treballat amb els operadors per evitar la coincidència de molts barcos en una mateixa jornada d’estiu, ja que agreujava la saturació turística característica de Ciutat Vella.

Òbviament, no es pot liquidar l’oferta en els mesos més demandats, però el repte és estabilitzar o ajustar-ne la presència en aquelles dates en què la ciutat és un formiguer i el port pot rebre entre 20.000 i 30.000 passatgers diaris. Aquest 2018, programació en mà, es constata que el juliol va registrar 78 escales i agost, 70. És a dir, gairebé les mateixes que es preveuen per a un mes tan poc vacacional com novembre (72). Fins i tot al desembre, n’estan planificades una trentena.

En un any amb 827 escales previstes, els mesos estrella per venir seran el setembre (107) i l’octubre (124). El volum final de viatgers dependrà de com de plens vagin els barcos.

Més inicis de ruta

En conjunt, s’espera que l’any es tanqui amb un creixement que possiblement porti a un nou rècord local i que cal situar en el conjunt d’un moment d’eufòria sectorial a Espanya, segon país receptor d’Europa i amb nombrosos ports creixent ara a un ritme molt per sobre del català, que des de fa anys és número u del continent i prova de domesticar les seves xifres. 

Els vaticinis, no obstant, són arriscats perquè és un sector molt sensible a atemptats, inestabilitat política o qualsevol problema que afecti les destinacions, cas en què les escales s’alteren.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Més de la progressiva desestacionalització que prova d’encoratjar l’autoritat portuària local, els balanços acumulats de l’any són també significatius quant al tipus de viatger, destaca Pérez. És a dir, en el primer semestre de l’any va augmentar lleugerament el passatger en escala (normalment d’unes hores i que deixa 57 euros de despesa com a mitjana), mentre es disparaven un 29% els consumidors de naus que comencen o acaben ruta a la ciutat, com a port base. Aquest perfil dispara la despesa diària a 230 euros, ja que sovint s’allotgen alguna nit a la metròpolis i realitzen un turisme menys intensiu.

Segons l’últim informe realitzat des de la Universitat de Barcelona a instàncies de l’associació CLIA, cada passatger injecta una mitjana de 518 euros a Catalunya, dels quals el 73% es queda a Barcelona.