DECRET DEL GOVERN

Tensió a Barcelona per la imminent regulació de les habitacions per dies

Barris com la Barceloneta i la patronal hotelera temen que sigui un colador de pisos turístics il·legals

L'ajuntament és partidari d'impulsar llicències temporals i amb limitacions d'estades

zentauroepp44615708 vivienda alquiler turistas180824155515

zentauroepp44615708 vivienda alquiler turistas180824155515 / CARLOS MONTANYES

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

L’oferta de preus és àmplia, tant com l’estètica i les ubicacions. Una persona pot dormir per uns 40-50 euros al dia en una habitació privada a casa d’un barceloní aquest mateix mes, mentre que una parella trobarà sobretot opcions des d’uns 60-70. De la modernitat minimalista a les cortinetes de l’àvia. Es compten per milers els ciutadans que utilitzen el recurs d’oferir ‘bed&breakfast' domèstic per arrodonir la seva economia des de l’alegalitat, a falta de regulació a Catalunya. Una situació que canviarà aquesta tardor, afirma el Govern, quan se suposa que s’aprovarà per fi el decret del reglament de Turisme de Catalunya, que regularà l’activitat però que ja ha obert un pols d’interessos que en farà molt complexa la implantació a Barcelona.

El document, que fa més de dos anys que està en guaret paralitzat per diversos motius polítics (com l’article 155), ja ha passat per al·legacions i modificacions diverses. L’última versió està ara pendent de l’informe que faci la comissió de govern local, de passar pel Consell Tècnic de la Generalitat i del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora del Govern, per ser finalment aprovat en sessió de govern. El decret inclou entre moltes altres qüestions la creació de la modalitat d’allotjament "llar compartida", com a resposta a la demanda ciutadana que reivindicava l’anomenada economia col·laborativa en l’àmbit turístic, puntualitzen fonts de l’Agència Catalana de Turisme.

Compartir es tradueix en el fet que –al contrari que als pisos turístics complets– en aquestes llars hi ha un propietari que és resident habitual però lloga una o més habitacions per períodes menors a 31 dies. Per portar a terme l’activitat, ha de constar en el registre de la Generalitat, tenir cèdula d’habitabilitat, disposar de condicions d’immediata disponibilitat, estar moblades i equipades, en perfecte estat d’higiene i amb la corresponent habilitació municipal.

Però el que es va plantejar com una alternativa sostenible als pisos per dies –ja que la presència de l’amfitrió evita els excessos o molèsties– comporta moltes arestes en el cas de la capital catalana. Tant per l’oferta per si mateixa com per la picaresca que els més malastrucs vaticinen sobre això.

Es pot recordar que a Barcelona es va arribar a estimar que hi havia almenys 6.000 vivendes d’ús turístic il·legal (enfront de les 9.600 d’ús legal). L’ajuntament n’ha tancat més de 2.300 i té centenars en via de ser erradicades, però la tasca per a la detecció, denúncia i sanció dels pisos és titànica. Per això, ara són veïns de barris saturats, com la Barceloneta, i el Gremi d’Hotels de Barcelona que treuen les ungles contra la nova legalització, al considerar que «serà molt difícil comprovar si el propietari hi resideix realment i si no es tracta d’un pis turístic il·legal camuflat», argumenta Manel Casals, director de la patronal.

Allau de trampes

En països amb més tradició amb cases compartides, aquest ús està molt interioritzat per la població. Però davant de l’allau de trampes desencadenades en aquest sector a Barcelona en els últims anys (publicar números de registre inexistents, rellogar pisos a turistes sense ser-ne propietari, fingir contractes temporals quan eren per a menys d’un mes...), sembla normal desconfiar sobre l’activitat real dels habitatges. Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, tremola de pensar en què es pot convertir el seu barri si s’obre la veda a les habitacions per dies. «Qualsevol amb un pis il·legal s’empadronarà i dirà que només lloga llits». Una pràctica que, a més, multiplicarà la necessitat d’inspeccions. Els hotelers apunten també que aquesta modalitat fomentarà el turisme de baixa qualitat i perjudicarà la imatge de la ciutat, ja que no es podrà controlar l’estat i la higiene d’aquest allotjament.

Per contra, l’Associació d’Amfitrions i Veïns de Barcelona, reivindica aquesta pràctica com a forma integradora del turisme, de redistribució de la riquesa que genera i com a mitjà per arribar a final de mes a moltes llars de la ciutat amb pocs ingressos. El col·lectiu es queixa que l’ajuntament està denunciant alguns amfitrions com si oferissin pisos turístics, quan només «allotgen viatgers a la seva pròpia casa». Invocant altres països, exigeixen la legalització i que s’obri l’aixeta per a la seva implantació local de manera no professionalitzada.   

L’Associació d’Amfitrions i Veïns de Barcelona reivindica el dret a les «llars compartides» per distribuir entre la ciutadania els beneficis del turisme

La paraula final per a la implantació la tindran els municipis. En el cas de Barcelona, l’equip de Colau ha dit reiteradament que veu amb bons ulls aquesta pràctica, ja que és molt diferent del pis turístic com a negoci professionalitzat en molts casos. Ara que s’apropa el moment, el regidor de Turisme, Agustí Colom, explica a aquest diari que estan pendents de reunir-se amb Turisme per concretar al màxim les regles del joc. 

Control de l’activitat

Notícies relacionades

Per a Colom és vital regular aquesta fórmula d’allotjament per frenar la seva proliferació incontrolada, però emfatitza que a la capital catalana és essencial prevenir abans que curar. És a dir, que hi hagi «limitacions de dies d’estada totals» per a les habitacions i que s’intenti establir un sistema de «llicències temporals», o sigui, «dinàmiques». El conseller considera –en sintonia amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència–, que limitar l’activitat a un volum màxim fix i amb permisos definitius crea monopolis. Per evitar que s’especuli amb les llicències, com ha passat amb els pisos turístics, el consistori seria partidari que poguessin anar canviant de mans, i així anar-se adaptant a «les necessitats canviants de la ciutat», argumenta.

L’ajuntament també exigeix que hi hagi requisits clars de qualitat i responsabilitats i prestacions. Menys clar queda com s’articularà l’activitat. «En funció del redactat definitiu» podria configurar-se en el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) que regula el nombre de llits a la ciutat, o tenir una altra normativa independent.  I, sobretot, Colom exigeix que s’estableixin clarament les «conseqüències d’un incompliment en els requisits». No hi ha plans encara sobre les fórmules inspectores, que sens dubte seran espinoses.