L''overbooking' turístic en el transport públic castiga el barceloní

La suma de viatgers i residents en metro, Rodalies i alguns busos multiplica la sensació de massificació

Els visitants sumen a l'estiu 800.000 desplaçaments diaris, i són més del 17% d'usuaris de metro

zentauroepp44493470 transporte180821162826

zentauroepp44493470 transporte180821162826 / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Ja fa temps que molts barcelonins han desistit de visitar la Rambla, el Gòtic o la Sagrada Família per així esquivar la saturació turística dels punts calents de Barcelona. Fins i tot han deixat de comprar al Portal de l’Àngel, o de menjar-se una paella a la Barceloneta per la mateixa raó. Hi ha barris, comerços, serveis... que un pot evitar en una ciutat amb tanta oferta com la capital catalana. Però no hi ha elecció quan es tracta d’una necessitat bàsica com agafar el metro, el bus o Rodalies per a la mobilitat quotidiana. És un dels aspectes més indigestos de la convivència entre residents i turistes, amb autèntics ‘overbookings’ estivals en els trams que coincideixen amb els punts d’interès turístic. I és que els visitants –entre els qui pernocten i els excursionistes d’un dia– sumen més de 800.000 desplaçaments diaris a l’estiu, hiperconcentrats espacialment.

El pateixen des d’un treballador de tornada amb metro a casa seva al barri mariner (lluitant contracorrent contra la marea guiri famolenca de platja que surt i entra a l’estació de Barceloneta de la línia groga), a un que visqui al Maresme i hagi de menjar-se 45 minuts de trajecte en la R1 dret, envoltat per turistes amb braçalet de tot inclòs en hotels de platja que trauran el nas a Barcelona; fins i tot una àvia que agafi el bus 24 i 92 per anar al metge, entre un milió d’exemples.

L’ajuntament té perfectament diagnosticada la situació, com es constata en l’Estratègia de Mobilitat Turística de Barcelona presentada a finals de l’any passat –partint de dades del 2016–, en què es diagnostiquen els problemes de compatibilització d’usos i es plantegen interessants estratègies i propostes a desenvolupar a curt termini, tot i que aquesta implantació estigui encara bastant verda, i vinculada a la targeta intel·ligent i els canvis que l’Autoritat del Transport Metropolità planeja per al 2019, si no hi ha més retards.

Les xifres amb què es treballa actualment parteixen que Barcelona rep 28,1 milions de visitants anuals, tot i que 5,1 milions són població de fora de la regió metropolitana i que visita Barcelona per lleure (des d’anar a comprar a anar al teatre). La radiografia de la mobilitat turística amb què treballen les àrees de Turisme i de Mobilitat municipals al·ludeixen, doncs, 23 milions de turistes, dels quals 17,4 milions s’allotgen a la ciutat, mentre que la quantitat de 4,3 pernocten en punts de Catalunya i venen a passar el dia. Uns altres 1,3 milions són creueristes en escales d’unes hores.

Viatgers de la línia groga, de tornada de la platja. / jordi cotrina

L’estiu de l’any passat, singular per la repercussió de l’atemptat d’agost, va fer que aquesta qüestió quedés fora del debat públic. Però aquest 2018, amb alguns barris patint de ple els efectes del turisme 'low cost’, ha tornat a donar protagonisme al tema. Entre les peticions urgents dels veïns de la Barceloneta per pacificar el seu barri hi ha la de repensar la mobilitat i freqüències i accessos al transport públic, del qual se senten expulsats. 

Ciutat en moviment

Es calcula que, de mitjana, Barcelona absorbeix els moviments d’uns 154.641 visitants diaris, que a l’estiu solen ser bastants més. A cada un se li calculen gairebé quatre desplaçaments diaris, cosa que en suposa uns 600.000. L’informe, no obstant, recalcava que en temporada alta arriben a ser 220.000 turistes i s’assoleixen més de 800.000 moviments. És a dir, que durant l’any representen entre un 10 i 15% de la mobilitat total de la ciutat. 

L’arribada a Barcelona dels que pernocten en localitats de costa i venen a passar el dia ja posa a prova la paciència dels usuaris d’aquestes línies. En el conjunt de la R1, per exemple, a falta de les últimes dades, Renfe destaca que el maig de l’any passat hi va haver 1,45 milions de viatgers, mentre que el juliol -quan els trasllats de treballadors cauen en picat- van ser 1,55 milions. A les localitats amb més component vacacional les dades són més rotundes: augments del 37% d’usuaris a Blanes, del 35% a Santa Susanna, de 53% a Sant Pol, del 43% a Caldes d’Estrac o del 25% a Calella. Cap al sud, passa el mateix amb el transvasament d’excursionistes des de Sitges.

És obvi que els seus moviments poden no afectar en absolut veïns de barris perifèrics i que no es desplacin fora de la seva zona, mentre que xoquen de ple amb els qui utilitzen el transport per dirigir-se al centre o simplement per travessar-lo. El tram central de les línies verda, vermella o –en especial– groga, o el pròxim a la Sagrada Família en la blava o la lila poden ser un infern, sobretot en hores punta –com de 7.00 a 9.00 o de 18.00 a 20.00, remarcava l’anàlisi. Tant durant el trajecte com per accedir a les estacions. Cal recordar que 15 estacions de metro absorbeixen dues terceres parts d’aquesta mobilitat turística. 

El cas del suburbà

Els moments de vagons atapeïts són diaris. De fet, la ciutat cada vegada és més activa a l’estiu, i més viva a l’agost. I es calcula que els turistes fan una mitjana de 196.000 viatges amb metro diaris, que representa d’un 14% a un 17% del total d’usuaris del suburbà. Un percentatge encara més gran en plena temporada alta, quan puja la mitjana turística i baixa la presència de població local.

Dins de la ciutat, els visitants es mouen sobretot a peu (45%) –per la proximitat entre icones turístiques– o amb metro (33%), mentre que busos, taxis o busos turístics ronden el 5% cada un.  Malgrat la poca quota del bus, la seva presència és tan manifesta en les esmentades línies o qualsevol de les parades de les platges, el parc Güell, la Sagrada Família, la plaça de Catalunya o Montjuïc, que la sensació d’anar com sardines es multiplica. I la indignació puja quan molts dels usuaris forans no paguen el bitllet.

Viatgers esperant els trens de la R1 a la plaça de Catalunya. / laura guerrero

Notícies relacionades

Això sí, quan paguen, el 63% elegeix la T10 (el títol més subvencionat a la xarxa de transport), cosa que ja va fer a l’ajuntament l’any passat posar sobre la taula la idea que la futura T-Mobilitat premiï els usuaris fidels i penalitzi els esporàdics, com seria el cas dels turistes, que podrien passar a pagar el doble. Curiosament només utilitzen la seva targeta específica Hola BCN! en un 12% dels casos.

Però la indigestió turística en matèria de mobilitat es cuina amb molts altres més ingredients: com la proliferació de vehicles de mobilitat personal (del patinet elèctric al Segway) que no compleixen la normativa al circular; els nou milions de validacions anuals als busos turístics (amb pas de fins a 40 en hores punta en zones centrals) o arribada de fins a 250 autocars turístics diaris a l’estiu.     

Reforços de temporada alta que queden curts

Com és habitual, l’ajuntament ha reforçat aquest estiu línies de bus amb alta demanda com la 39 i la 45, i en el cas de la Barceloneta, específicament les D20, 59 i V15. S’augmenta la capacitat amb busos articulats i s’incrementen les freqüències segons els dies i d’acord amb la mobilitat cap a les platges i el centre, cada 6-10 minuts. Com que aquesta conjuntura és fruit de l’alta afluència turística, el teòric desplegament beu pressupostàriament de la taxa turística: 1,88 milions en aquesta ocasió.