REGISTRE MUNICIPAL

Colau firma un decret per poder expropiar solars buits

La mesura s'aplicarà en aquelles finques en què no es construeixi ni es faci actuacions durant dos anys

El PSC recorda que a la ciutat hi ha 80 terrenys públics sense construir on «no s'hi està construint res»

zentauroepp43620477 barcelona  05 06 2018 ada colau hace balance de la actualida180605135429

zentauroepp43620477 barcelona 05 06 2018 ada colau hace balance de la actualida180605135429 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Felipe Valenzuela

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha firmat un decret per crear unregistre municipal de solars buits, mitjançant el qual l’ajuntament podrà expropiar aquells solars en què no es construeixi ni es facin actuacions durant dos anys, cosa que podria començar a fer-se el 2020, segons ha explicat aquest dilluns la tinenta d’alcalde d’Urbanisme,Janet Sanz. “És un nou instrument per activar els solars que no compleixen la seva funció –ha explicat– no pot ser que, amb la falta de pisos que existeix actualment, hi hagi terrenys privats buits que a més s’utilitzin per especular”.

D’altra banda, Daniel Mòdol, edil socialista, ha recordat que a la ciutat hi ha com a mínim 80 solars públics buits on “es podrien construir fins a 1.565 vivendes públiques i no s’està fent”. Mòdol també ha acusat la gestió de Colau en política de vivenda i l’ha titllat de responsable pel “rècord històric en el registre de sol·licitants de vivenda pública”.

El consistori expropiarà els solars que no facin cap tipus d’obra dos anys després d’haver sigut avisats. “Es durà a terme una valoració externa que determinarà el valor de la finca i a partir d’aquí s’oferirà un preu just, tal com va passar amb la Torre Garcini, a Horta-Guinardó”, ha apuntat la regidora. Aquesta  mesura se suma a la campanya de l’ajuntament per ampliar l’oferta de vivenda pública, que ja inclou la polèmica normativa de destinar un 30% de superfície a la construcció de pisos assequibles en obres de més de 600 metres quadrats.

En marxa el 2019

Després de la posada en marxa del registre, el següent pas és l’aprovació de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per estendre el dret de tempteig i retracte a tota la ciutat, cosa que podria passar a finals d’any o principis del 2019, segons Sanz, ja que ha de comptar amb el vistiplau del ple de l’ajuntament i la posterior autorització de la comissió d’Urbanisme. D’aquesta manera, quan estigui en marxa el nou PGM, es notificarà als propietaris i a partir d’allà començarà el compte enrere de dos anys per a solars que no tenen data de construcció fixada. El termini serà de tres anys en cas de solars situats en polígons i parcel·les a punt d’acabar l’urbanització. 

L’ajuntament preveu que cap a finals del 2020 o principis del 2021 comencin a caducar els terminis atorgats als amos dels terrenys buits. Segons l’alcadessa accidental, el consistori tindrà dos anys per edificar als solars adquirits i així “evitar l’expulsió dels veïns i veïnes dels seus barris”.

El consistori no es limitarà únicament a solars sense edificar sinó que també intervindrà en els edificis sense rehabilitar o sense conservar. “Si s’incompleix aquest deure, l’ajuntament pot actuar i després reclamar els diners invertits o bé expropiar l’edifici –ha assegurat Sanz– Ja que existeix un interès de patrimoni arquitectònic o de seguretat”. El registre, i el que comporta, ja es contemplava dins de la llei d’urbanisme de la Generalitat. “La normativa ja estableix que als solars hi ha obligació d’edificar, conservar o rehabilitar en un període de dos anys com a màxim i, que, si no es feia, algú hi havia d’intervenir, ha afirmat la regidora. 

El màxim profit de les competències municipals

El registre de solars sense edificar pretén fomentar la vivenda accessible i assequible, segons Sanz. “Protegirem els ciutadans dels abusos que es donen al mercat del lloguer”, ha afirmat la regidora, que també ha aprofitat per recordar que algunes problemàtiques traspassen els poders municipals. “El nostre deure és treure el màxim profit de les competències de l’ajuntament –ha apuntat–. Hi ha moltes actuacions que depenen de lleis estatals com el mercat de lloguer i els preus de la llei d’arrendament urbà (LAU) i altres que depenen de la Generalitat com prioritzar el lloguer front la compra".

Notícies relacionades

Amb la posada en marxa d’aquest registre, el govern de Colau desplega una altra normativa més contra la gentrificació. Després que al maig es publiqués el suspens que els barcelonins li van donar a l’ajuntament en política de vivenda –un 46,2% va reprovar l’alcaldessa segons el Baròmetre Municipal del GESOP–, el consistori va donar a conèixer un mes després els ja presentats pisos prefabricats “funcionals, sostenibles i de qualitat” que construiran a Sants-Montjuïc, Poblenou i Ciutat Vella. Els edificis, o “barracons” segons l’oposició municipal, serviran de llar per a 250 persones a menys de 300 euros mensuals mentre es construeixen els edificis permanents, però no arribaran fins al 2019.

Dins de la mateixa línia contra la problemàtica de vivendes es troba la polèmica normativa, presentada també al juny, que obligarà els promotors de noves obres i rehabilitacions a destinar un 30% de la superfície a pisos protegits. Colau va intentar imposar la normativa la mateixa setmana que es va presentar i fins i tot va proposar suspendre les llicències ja donades i que no contemplessin aquest percentatge, però finalment va acabar per posposar-la fins a la tardor per tractar-la en el ple de setembre o octubre.