"Abans que me'n pogués adonar, ja m'havien robat el rellotge a Barcelona"

A Barcelona ja hi ha gairebé 40 hotels de cinc estrelles o gran luxe, que sumen unes 12.000 places. Són l’hàbitat natural dels viatgers més adinerats que visiten la ciutat, que paguen entre 250 i 10.000 euros al dia per allotjar-se en una habitació o una supersuite i que, quan es mouen per Barcelona, exhibeixen amb naturalitat signes de la seva alta capacitat adquisitiva, en què no falta un rellotge car. Una conjuntura que converteix aquest segment en les víctimes més buscades pels lladres de rellotges de luxe, que moltes vegades inicien els seguiments a la sortida d’hotels, de comerços de luxe, de restaurants cars o de clubs nocturns.

"Fa un parell d’anys buscaven robar-los la cartera o el mòbil, ara tenen fixació pels rellotges", assenyala el conserge d’un cèntric hotel de luxe. "Ens venen clients a qui han robat dia sí i dia no, tot i que els advertim que intentin portar tapat el canell o que vagin amb compte". Cita robatoris a nord-americans, britànics, russos, japonesos... "La imatge que s’emporten de la ciutat és terrible", agrega, i demana preservar l’anonimat. 

El passeig de Gràcia és un dels epicentres d’aquesta activitat delictiva, igual com el Gòtic i l’Eixample central, però tampoc s’escapen la zona alta o el litoral, allí on hi hagi allotjament o comerç de luxe. En un conegut establiment del passeig expliquen el cas d’un turista londinenc a qui van robar un Rolex d’uns 15.000 euros el seu primer dia a Barcelona. "Acabava de fer una compra aquí i li van robar el rellotge a uns pocs metres de la botiga, per la qual cosa va tornar a demanar ajuda. Ens va dir: ‘Abans que me’n pogués adonar, ja me l’havien tret’. No s’ho podia creure, l’hi van arrencar i van sortir corrent".

Nocturnitat i traïdoria

Els porters d’hotels i de discoteques s’han convertit en testimonis del fenomen i aliats de la policia. Els veuen venir al vol i intenten alertar els seus clients, que no sempre són estrangers. En la franja nocturna, el que aprofiten els delinqüents és la sortida de públic de les zones de lleure, que si ha consumit alguna copa pot tenir menys reflexos per veure venir el perill.

Al carrer de Tuset, on conviuen diversos locals de moda, la vigilància dels controladors d’accés a les portes és dissuasiva, com les seves trucades als Mossos. Però qui passi a les cinc del matí per Enric Granados pot veure com aquests individus solen sotjar a l’altre costat de la Diagonal, "a l’espera d’agafar desprevingut" algun noctàmbul que es dirigeixi a casa seva o al seu hotel, diu un empleat d’una discoteca, que prefereix donar un tomb. També se’ls pot veure amagats a l’entrada d’alguns pàrquings. Expliquen que són d’origen magrebí i es posen "violents" si troben resistència.

Notícies relacionades

Grups de 'rellotgers' persegueixen els turistes més adinerats de Barcelona

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

El mateix passa a la zona del Front Marítim de la Barceloneta. Com que al passeig Marítim hi ha vigilància privada discontínua (recorre la zona preventivament), agents cívics –sufragats pels locals– i una patrulla de Mossos, els facinerosos guarden les distàncies. Però pobre del que porti un rellotge car a la vista i s’allunyi per agafar un taxi o passejar.

Un important empresari relata a aquest diari com en una recent visita a la zona va patir un intent de robatori. Els porters del local el van advertir al sortir d’un grup de tres nois que desfilaven per l’altra vorera, a la caça. Els va intentar evitar però va ser abordat. "Em vaig adonar que se’m llançaven a sobre i m’hi vaig enfrontar. Hi va haver una baralla, algú em va ajudar i vaig aconseguir que no s’emportessin el meu Rolex", explica. Va tenir sort, perquè el més habitual és que la història acabi malament i a comissaria.