La Lello segons Gràcia

Es pot sospitar que quan a la llibreria Lello es parla de la maledicció de Harry Potter la cosa no té a veure amb "la maledicció extraordinàriament poderosa" de l’anell de Sorvolo Gaunt, com la descriu en algun moment el hieràtic Severus Snape, o amb la maledicció Cruciatus, que com tots saben és un dels encanteris més sinistres del món màgic, sinó amb la maleïda sort que molta gent cregui que allà es van rodar escenes de la versió cinematogràfica de la saga, la qual cosa ha augmentat les visites a una llibreria ja profusament visitada i ha convertit l’assumpte de comprar un llibre en una cosa gairebé anecdòtica. Mai s’hi va rodar un Harry Potter  i ni tan sols està confirmat que J.K. Rowling s’inspirés en la famosa llibreria de Porto per donar vida a la seva biblioteca de Hogwarts, però és igual: els 'harrypotterians' acudeixen per milers cada any i ho fan en actitud fetitxe, bàsicament a veure i fotografiar-se, alguns per comprar-hi un Harry Potter i poder-ho dir després, de manera que el que hauria de ser la visita a una llibreria, una experiència tranquil·la, es converteix en una cosa que s’acosta a l’activitat esquizofrènica.

A tot això remeten aquest any les festes de Gràcia perquè el carrer de Joan Blanques –versió "de Baix de Tot" en la nomenclatura de la celebració– ha decidit ambientar-se com aquesta llibreria, que abans de ser una icona turística ja tenia l’estatus d’icona cultural. Abans, la gent hi anava a comprar llibres. Abans, la gent trobava que comprar-hi llibres tenia un alguna cosa d’extra, tenia un plus. La paraula és bellesa. L’expressió és "tresor del neogòtic portuenc". El concepte és: si puc comprar el llibre aquí, ¿per què anar a un altre lloc? No és una empresa exempta de risc aconsellar avui dia una visita, atès que una incursió a la Lello del segle XXI implica fer-se a la idea de la turbamulta, del circ, exactament el que evita un autèntic enamorat dels llibres; però qualsevol descripció de l’escala, de la façana, del vitrall, dels bustos esculpits a les prestatgeries, manca de les satisfaccions del directe. De manera que,sí, s’ha d’evitar la persona interposada, s’hi ha d’anar, com van fer els veïns de Joan Blanques de Baix de Tot (d’ara endavant JBDBDT) que aquest any van programar una visita a Porto només per conèixer la llibreria que decoraria el seu carrer. I que van pagar per entrar.

Un abisme anomenat escala

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Una cop decidit que convertirien el JBDBDT –el tram entre Travessera de Gràcia i Ramón i Cajal– en una sucursal de la Lello, els veïns van sortir a l’abisme, al forat insondable: l’escala. L’escala és majestuosa, l’escala és sinuosa, l’escala és una obra d’art al món de les escales. "Sent sincers, no teníem ni idea de si podríem fer-la", diu Josep Esquerrà, membre de la comissió de festes. "De fet, entre el moment en què vam decidir fer la Lello i el moment en què vam començar a treballar, va passar molt temps, perquè havíem de pensar com la faríem". Van estudiar les fotos, però estudiar les fotos no era suficient, així que van decidir fer una maqueta, i amb aquella miniatura en tres dimensions van construir l’escala a vuit peces que després van muntar in situ al que seria l’extrem sud del tram, aquella desembocadura a la travessera que si no fos un simple carrer seria un delta i que els veïns del JBDBDT sempre han sabut aprofitar. Però és igual que amb la Lello original: qualsevol descripció manca de la satisfacció del directe. Millor anar-la a veure. No importa si a partir d’una certa hora, atapeïda, sembla la Lello original.

Hi ha una nova llibreria a Gràcia i per tots els déus que té una cosa que la fa irresistible; els llibres són gratis. Aquest reclam no omplirà d’hordes d’àvids lectors el lloc perquè ja no hi ha lectors, però, davant de la remota possibilitat, els responsables precisen que no està mal vist sostreure discretament i amb estil un llibre, però no portar un camió per carregar-lo amb enciclopèdies. "Vam fer una crida i amb les donacions vam aconseguir cinc metres cúbics de llibres", diu Bettina Schaefer, també de la comissió de festes. "I, de moment, n’hem utilitzat la meitat". A més, la Lello de Gràcia no cobra l’entrada i això és un avantatge respecte a l’original, on s’ha de pagar quatre euros des que la massificació turística la va convertir en un fetitxe més que en una llibreria (això sí, quatre euros deduïbles del preu dels llibres, per als qui compren). La resta és o bé record o bé imaginació: recordar, si ja s’hi ha estat, l’escala, la façana, les lleixes, els bustos. Imaginar-ho, si no s’hi ha anat.