La Barcelona que fa olor de pipí

Ni a flors, ni a net. Ni tan sols a fum del trànsit. L’aroma que acompanya aquests dies molts trajectes a peu de barcelonins i visitants és més indigesta i rància. I s’acompanya de proves visuals perquè l’exposició sensorial sigui completa. Hi ha una Barcelona (cada vegada més àmplia) que fa olor de pipí, caní i humà. Milers de quadres abstractes pintats a cop d’orina en parets d’edificis, terres, cantonades, portals, bústies, papereres, pals, fanals o bancs testimonien l’ús incívic en alguns casos, i el dèficit de neteja. Els cop de mànega queden curts aquest estiu, a falta de pluja que de moment el remeï.

No és precisa la prova del cotó fluix, ni buscar el rastre de pixades i altres taques. Cobreixen a tot arreu les voreres de la ciutat, amb especial gravetat al centre. Es pot dir que Ciutat Vella ha reforçat aquest any la neteja del districte fitxant 27 veïns i veïnes del barri a l’atur de llarga durada. N’hi ha 17 distribuïts en quatre brigades que s’encarreguen de netejar la via pública, recollir elements abandonats, mantenir les condicions higièniques dels parcs infantils i netejar l’arbratge en diferents zones. I unes altres 10 persones que treballen per mantenir els equipaments públics i altres tasques. També hi ha operatius específics de platges, i per treure brillantor a Gràcia i Sants després de les seves imminents festes majors o en zones de gran afluència com ara el passeig de Gràcia, la Sagrada Família o el parc Güell, apunten fonts municipals. Però en molts altres àmbits la prestació és la mateixa que la resta de l’any (escombrada, recollida d’escombraries i trastos, neteja...), malgrat que hi ha un ús més intensiu de l’espai públic i que les altes temperatures multipliquen els efluvis.

Veïns de diferents barris s’han dirigit a aquest diari en les últimes setmanes per alertar de la presumpta brutícia més gran que aprecien al carrer. El criteri pot ser subjectiu perquè en segons quins moments del dia i abans de les hores de neteja, alguns carrers poden semblar especialment castigats, com passa al Raval, el Gòtic, el Born o la Barceloneta després de nits de llaunes i ‘botellon’. A algunes hores, els contenidors es poden veure desbordats, o les papereres. Però l’assumpte de les taques d’orines, tan visible i pudent, és una constant a molts carrers en els últims dies. 

Ruta bruta

Un experiment poc científic però revelador constata brutícia de pipí –i potser d’alcohol– no només als soferts carrers foscos de Ciutat Vella (on a un carreró se’l coneix com el carrer de l’orina), sinó en ple Eixample, Sants o Gràcia. Es compten per centenars els rastres acumulats en un passeig d’un parell d’hores, en dos dies consecutius. Pel camí, una veïna de Sant Antoni de tota la vida explica que només se salva el seu tram de via coincident amb la seva façana, “on el porter passa diàriament escombra i aigua”. La resta és un escampi de tacotes: restes de pixades humanes nocturnes (s’endevinen per l’altura), una infinitat d’orines canines –els de sempre però sense reg que eviti l’assentament–, restes de begudes o llaunes... I voreres assedegades d’aigua.

Ascendint cap al’Eixample  esquerre la cosa no millora. Aribau és un quadro; Mallorca o València només se salven en els trams amb hotels o amb finques amb porter/a; a la rambla Catalunya la superfície sota les papereres, utilitzades com dianes pels gossos i per la filtració de les llardoses restes del seu interior, fan por. Igual que bona part del mobiliari urbà. Idèntica situació cap als carrers més nobles de la dreta de l’Eixample, per Consell de Cent cada encreuament corrobora el repertori, amb la sort que l’amplitud dels seus carrers ajuda a ventilar i evita que facin olor de tigre com altres carrerons de barri.  

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Un diumenge al matí, el passeig es nodreix també d’escombraries dels noctàmbuls o dels quals no coneixen les papereres. I la contínua presència de fulls caiguts a tot arreu, contra la que qualsevol escombrada sempre sembla quedar curt. Vials clau com el passeig de Gràcia (amb reforç de neteja) llueixen millor aspecte, tot i que el seu renovat paviment està envaït per milers de xiclets enganxats a terra.

Cartografia singular

Fa un parell d’anys un estudi de Cambridge va cartografiar el mapa d’olors de la ciutat i els va comparar amb Londres. Els bons aquí anaven del pa acabat de fer a la lavanda...; els dolents, de les escombraries als vòmits, en els punts negres. Ara la pudor i l’estampa de les orines dictaria molts més itineraris grocs. Els gairebé 150.000 gossos censats per l’Escola de Veterinaris a la capital catalana no se’ls pot acusar de no utilitzar un vàter; però sí als bípedes que s’alleugen entre cotxes o en portals. Un exemple revelador de l’incivisme és que fins i tot a La Pedrera han sigut sorpresos visitants orinant en una ampolla buida en un racó, per no haver de buscar el lavabo.