Intervenció per fer més visible l'aqüeducte de Bàrcino

L’any 1988, la demolició d’unes cases del carrer de Duran i Bas va oferir una sorpresa inesperada: quatre arcs de l’aqüeducte de Barcelona, del I aC, s’havien passat segles fent de paret mitgera entre dues finques. Quan van sortir a la llum, un veí i arqueòleg aficionat, que ara es vol homenatjar, Alfred Llorer, va avisar abans que també se les carreguessin. Es va estudiar fer caure també l’edifici en què estaven incrustats, però l’operació era impossible: en el costat no visible, faltaven massa porcions de la infraestructura romana com perquè es mantingués dreta per si sola. I allà es va quedar, a la vista però sense especial relleu, desapercebuts per a molts.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i amb 345.000 euros recaptats amb publicitat de les lones en obres en la via pública, remodelarà finalment la paret mitgera perquè l’edifici més antic de la ciutat (fa poc s’ha establert que és anterior a les muralles romanes) sigui més visible: rebaixant en la mesura possible el farcit dels ulls dels arcs perquè guanyin relleu, fent visible l’'specus', el canal d’aigua, és a dir, l’aqüeducte pròpiament dit, i rebaixant el nivell de nou fins a l’arrencada dels pilars perquè es vegin en tota la seva altura.

Les obres, que han d’estar finalitzades a final d’any, també inclouen l’obertura a l’exterior dels patis de veïns de la finca, per millorar les condicions d’habitabilitat de les vivendes i distingir la mitjancera i l’aqüeducte romà.