Anar al contingut

LA VEU DELS PROFESSIONALS SANITARIS DEL BARRI

El CAP del Raval Nord, en capella

Els professionals sanitaris del CAP Dr. Lluís Sayé reclamen un nou ambulatori al Raval, arran del rebuig del món artístic local que ocupin la capella destinada al Macba

L'actual edifici, l'històric sanatori antituberculós de Sert, Subirana i Torres Clavé, té més de 80 anys i no compleix les característiques d'espai i infraestructures adequades

Anna Rocasalva

El CAP del Raval Nord, en capella

ALBERT BERTRAN

Fa temps que els professionals sanitaris del CAP Dr. Lluís Sayé reclamen un nou centre d’atenció primària i denuncien que l’edifici no compleix les característiques d’espai i infraestructura necessàries per atendre adequadament els seus pacients. L’ajuntament ja fa més de dos anys que prova de trobar alternatives per a l’emplaçament del CAP del Raval Nord de moment, però, sense èxit. La ubicació més plausible que el consistori va posar sobre la taula era la pròxima capella de la Misericòrdia, al carrer Montealegre, que “complia els requisits tècnics necessaris per a la construcció d’un nou CAP”, segons fonts del departament de Salut de la Generalitat. La veu del món de la cultura de la ciutat es va fer sentir aviat: la capella havia de ser, segons el que s’havia promès, per al Macba. La dels professionals sanitaris, no tant.

La capella va ser cedida al Macba  el 2013, durant el mandat de Xavier Trias, però el conveni de cessió contenia una clàusula de rescissió del contracte per “una causa d’interès general”, que podria encaixar amb la necessitat urgent d’un nou CAP. A més, el projecte de convertir la capella en la seu de la col·lecció permanent del museu no es va dur a terme per falta de pressupost. Per resoldre el conflicte, els departaments de Cultura i Salut de la Generalitat, el consorci del Macba, l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Ciutat Vella han creat una comissió de treball per valorar les diferents possibilitats, però encara no hi ha una decisió ferma.

Una consulta sense ventilació ni finestres / Albert bertran

En el dia d’avui segueix sense haver-hi una solució factible per a les necessitats dels professionals sanitaris i els pacients del CAP Dr. Lluís Sayé. Un centre de salut que, en definitiva, integra diàriament unes consultes complexes ja que respon a les característiques socioeconòmiques i sanitàries de la meitat de la població del Raval.

Antic sanatori

“Demanem tenir un centre digne on exercir la nostra professió i aquest no ho és per les seves dimensions i els seus problemes estructurals”, explica la directora del CAP Lluís Sayé, Ana Romagosa. I és que el CAP del Raval Nord sembla molt més modern del que realment és. Edificat entre 1936 i 1938, va ser un sanatori per a tuberculosos capdavanter, en una època en què la malaltia causava estralls en la població. Dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, va constituir un dels pocs exemples d’arquitectura moderna al centre històric de Barcelona, un model d’edificació racionalista i funcionalista que volia desbancar el modernisme.

El dispensari va ser restaurat el 1993 i actualment allotja el CAP Dr. Lluís Sayé. Però encara conserva les àmplies terrasses per prendre els cèlebres ‘banys de sol’; l’antiga sala d’actes i projeccions, amb la seva llotja règia; i una bonica biblioteca a dos nivells plena de vells volums de medicina. “No obstant, al tractar-se d’un patrimoni arquitectònic protegit, no podem fer les reformes estructurals necessàries per donar cabuda a tots els nostres usuaris”, lamenta la directora.

Petit i difícil d’adaptar

Els professionals sanitaris del CAP Raval Nord expliquen que el centre se’ls està quedant petit i que la demanda de més espai es nota especialment en hores punta i en moments estacionals claus, com les campanyes de vacunació de la grip a l’hivern. “Al no haver-hi prou consultes, estem utilitzant les antigues sales de radiologia per a la tuberculosi, sense ventilació ni finestres,” comenta Romagosa. “També hem més que triplicat el nombre d’analítiques i la sala on les fem està desbordada”, explica Núria Villanueva, infermera i adjunta de direcció del CAP. “Pràcticament no tenim sales d’espera i utilitzem els passadissos –agrega– I la recepció, que és molt petita, es col·lapsa de seguida i els pacients hi han d’esperar drets”.

Una porta per la qual no passa una cadira de rodes / ALBERT BERTRAN

Tampoc la infraestructura del centre sanitari és l’adequada per a un ambulatori. Per exemple, no hi ha un accés apropiat per a persones amb mobilitat reduïda a la mateixa entrada. “Les portes són les originals però això significa que no s’obren automàticament sinó cap a fora i una persona que va en cadira de rodes no pot entrar tret que algú li obri la porta”, afirma Romagosa. També hi ha diverses consultes en les quals la mida de les portes impedeix que passi una cadira de rodes o una llitera. “En situacions extremes, quan s’ha hagut de traslladar un pacient a l’hospital els tècnics l’han hagut de portar enlaire”, lamenta Villanueva.

Una prioritat sanitària

Segons fonts del consistori, buscar un nou emplaçament per al CAP Raval Nord és una necessitat ja que es tracta d’un dels centres prioritaris del Pla d’Equipaments Sanitaris que van acordar l’Ajuntament i la Generalitat per al període 2016-2023.
 
Durant aquests dos anys, el districte de Ciutat Vella, a demanda del Consorci Sanitari de Barcelona, ​​ha proposat diversos emplaçaments que havien de reunir les condicions òptimes per construir un nou centre d’assistència primària, i que havien d’estar necessàriament a la mateixa zona per acollir el mateix nombre de veïns que s’atén actualment al Raval, un barri dens i amb pocs espais lliures.

No obstant, la majoria no complien els requisits idonis, excepte la capella de la Misericòrdia. “No és que vulguem la capella ‘per se’ sinó que anirem de cap allà on el departament de Salut consideri perquè necessitem una solució immediata”, afirma la directora del CAP Dr. Lluís Sayé. “Però de cap manera és una guerra entre sanitat i cultura”, matisa.

Segons els professionals sanitaris, la necessitat d’un nou CAP ja es veia a venir des del 2006, però les institucions públiques semblen estar passant-se la responsabilitat les unes a les altres. Actualment, segons fonts municipals, després de l’última reunió es va acordar que seria el Servei Català de la Salut qui havia de proposar a l’Ajuntament emplaçaments alternatius i també es va pactar revisar tres de les opcions ja estudiades en el seu moment. Una d’elles és l’ampliació de l’actual ubicació pel soterrani, una cosa que no agrada als professionals del centre. “Cada X anys ens ho plantegen però és un projecte que sempre es descarta”, explica Villanueva. “Creiem que els soterranis no compleixen les característiques d’un ambulatori i menys aquest, sense llum natural ni ventilació”, afegeix. “Quan deixem aquest centre haurem de passar un dol perquè és preciós i té molta història –conclou– però és molt necessari que ens en anem”.

El Raval, un condicionant complex

El centre sanitari del Raval Nord atén diàriament un gran nombre de consultes complexes que responen a una multiplicitat de factors. “El Raval té uns indicadors sanitaris molt dolents a causa de problemes socioeconòmics subjacents”, explica l’oncòleg César Serrano, veí i pacient del CAP Dr Lluís Sayé. “Em sembla molt alarmant que l’esperança de vida en aquest barri sigui gairebé quatre anys inferior a la resta de Barcelona”, lamenta. I és que “el codi postal pot condicionar més la salut que el codi genètic”, agrega la infermera i adjunta de direcció del CAP, Núria Villanueva.

El 57,1% de la població del Raval prové de fora d’Espanya i els professionals sanitaris expliquen que han d’aprendre a lidiar amb els problemes que comporta la barrera idiomàtica i cultural. “També trobem patologies característiques”, comenta Ana Romagosa. La doctora fa referència a la població hindú i pakistanesa, que pateix greus malalties cardiovasculars en edats primerenques i diabetis tipus 2 associades a problemes alimentaris. O la comunitat filipina, que sol acudir al CAP amb malalties relacionades amb el consum de tòxics com el ‘shabú’, un estimulant inhalat. “Es calcula que el 50% dels homes el consumeixen, tot i que no hi ha un estudi concret, perquè els ajuda a aguantar les llargues i dures jornades laborals”, explica Romagosa. “També hi ha un consum social d’aquesta droga que deixa als joves amb un cor com el d’un ancià de 90 anys”, comenta Villanueva.

Afortunadament, la política sanitària ja contempla la inclusió de nous perfils sociosanitaris, com mediadors o treballadors socials, i tot i que els professionals del CAP Dr. Lluís Sayé afirmen que mai estan “coberts del tot”, expliquen que “són realistes i s’intenten adaptar”. També dins de l’ambulatori es contempla i promociona l’acció comunitària per crear llaços amb determinats sectors de la població i trencar l’estigma relacionat amb temàtiques com la drogoaddicció o les malalties de transmissió sexual. Per exemple, els mateixos treballadors del centre van muntar una jornada interdisciplinària de sensibilització sobre el ‘shabú’, ja que els pacients solen amagar l’addicció perquè al seu país està molt penalitzat.

“Hem de fer un canvi de plantejament i una bona forma és introduir-nos dins de la comunitat –afirma la directora– Por això treballem conjuntament amb les associacions filipines i durant la celebració del dia de la seva independència muntem un estand”. El CAP Dr. Lluís Sayé també col·labora amb altres entitats i associacions del barri com la fundació Tot Raval, participant en tot el que es pot perquè, segons Romagosa, “aquí el treball no s’acaba mai”.

0 Comentaris
cargando