Desenes de casos de suposats pisos turístics il·legals són arxivats

Al mateix sac hi ha casos de vivendes turístiques il·legals, casos de pisos sense activitat turística detectats per error o denunciats pel dit acusador d’un tercer, i fins i tot casos legals però expedientats per equivocació. Tenen en comú que tots s’enfronten a una multa per lloguer d’allotjament turístic no autoritzat i que els seus casos han arribat a bufets d’advocats que, paradoxalment, estan aconseguint que desenes d’ells acabin arxivats. Els motius principals són la falta de proves sòlides o els defectes formals i tècnics en els processos, indiquen diversos lletrats. Un desenllaç que desmunta part dels casos que nodreixen l’estadística municipal en la croada contra els pisos turístics a Barcelona, molt més complexa de l’aparent. 

No hi ha xifres concretes sobre això, però sí la vivència quotidiana de diferents advocats que relaten aquestes situacions. Potser és el peatge a pagar per l’Administració, en el seu intent per ser implacable contra l’activitat il·legal. En la balança, no obstant, pesen més els tancaments d’hiperactivitat il·legal.   

No són pocs els expedients s’estan arxivant per via administrativa, mentre que d’altres esperen desenllaç per la via judicial, encara pendents de sentència. La casuística és variada però inclou des de procediments oberts sota el mandat de Xavier Trias fins a l’actualitat.  A Pertiñez Romagosa, un dels despatxos d’advocats especialitzats i que més casuística gestiona a Barcelona, Marc Pertíñez relata, per exemple, haver guanyat judicialment una desena de casos de 2014 i 2015 tramitats d’acord amb la llei del dret a la vivenda (multes de 9.000 a 15.000 euros) essencialment perquè al consistori li ha caducat el termini per dictar la seva resolució.

Diferents lleis

En aquest bufet, amb uns 150 casos sancionadors únics (uns 300 procediments) en cartera, n’han 'guanyat’ ja més de 90, gairebé tots per la via administrativa i amb procediments incoats partint de la llei de turisme de Catalunya, que estableix multes de fins a 600.000 euros. Entre els motius principals pels quals el consistori fa marxa enrere en les seves denúncies predominen els que Pertiñez considera "la incoació indiscriminada d’expedients sancionadors i de cessament cautelar entre principis del 2016 i del 2018", quan l’ajuntament va apostar pelprograma 'aranya' de detecció telemàtica d’anuncis que no exhibien número de llicència d’activitat. El lletrat emfatitza que abunden els casos "sense comprovació material física de si el pis anunciat era o no al qual s’imputaven els fets". S’aprecia que l’acta d’inspecció firmada per un funcionari no es pronuncia sobre la identitat entre el pis expedientat i l’anunci, agrega.

Fonts municipals repliquen que els expedients s’acompanyen sempre d’"una anàlisi exhaustiva que combina la inspecció telemàtica amb la presencial". Afegeixen que després d’una denúncia veïnal es fan comprovacions per veure si cal obrir l’expedient o no. I que després de cada anunci hi ha una investigació de la ubicació exacta i s’obre un procediment "garantista" que permet a l’infractor presentar proves en contra. Finalment, a l’avaluar al·legacions i recursos es tenen en compte els "indicis de dubte". Com va informar l’ajuntament la setmana passada, el pla de xoc dels últims dos anys ha suposat ordre de tancament de 4.148 pisos (2.355 ja han deixat d’operar) i 5.503 sancions, sense precisar quantes acaben abonant-se.

El mateix relata Simone Guagliamone, d’Inlaw Abogados y Consultores, que ha guanyat 13 casos. "L’ajuntament és molt proactiu, però el sistema arriba a ser nociu perquè s’obren expedients sense indagacions exhaustives prèvies", considera. Diu que amb un anunci n’hi ha prou per obrir aquest expedient, moltes vegades infundat. "Moltes vegades primer disparen i després pregunten", considera el lletrat, que adverteix també dels molts casos de relloguer on el propietari és innocent però perseguit fins i tot havent mostrat un contracte de lloguer.

Més rigor

I en la mateixa idea insisteix Daniel Rodríguez de Miguel Vilagut, de 1961 Abogados y Economistas, que suma una trentena de casos arxivats per falta d’identificació correcta dels pisos. Les seves històries inclouen des d’al·legacions a propostes de resolució fins a recursos d’alçada. Per posar-ne un exemple: les fotos d’un anunci es vinculen a un edifici en funció de la seva ubicació davant una altra finca identificada a les fotos, però sense assolir la precisió de comprovar amb exactitud l’altura del pis, ni acreditar la seva activitat amb una inspecció, relata l’advocat. En les últimes setmanes, no obstant, aprecia com el consistori està tenint més rigor als expedients més recents, tot i que moltes vegades continua sense acreditar-se la presència de turistes, la qual cosa suposa "indefensió jurídica", manté la mateixa font.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Pertiñez, a més, argumenta sempre als jutjats que la llei exigeix la "disponibilitat immediata –de la vivenda– per considerar que un lloguer és turístic i que l’ajuntament no l’ha considerat fins ara en les seves imputacions". Manté que llogar condicionant l’oferiment a una reserva prèvia (rebutjant la immediata) no seria activitat turística. Entre les seves consideracions al·ludeix també que l’únic requisit de rang legal per tenir llicència d’allotjament turístic és comptar amb cèdula d’habitabilitat, mentre que la resta d’imposicions de l’ajuntament són "reglamentàries", fet que "força el tipus infractor per poder posar multes de 60.001 a 600.000  euros". I afirma que això haurà de ser corregit pels tribunals. 

Les seves tesis al·ludeixen també a una suposada "falta de competències efectives de l’ajuntament", ja que el seu acord amb la Generalitat acordada el 2015 no es va publicar fins al febrer del 2018 en el BOPB. O a processos reiniciats (després de guanyar-los els propietaris per caducitat) amb una aplicació de multes "arbitrària" i superior a la inicial.