Barcelona posa fi al campament de barraques de les Glòries

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat aquest dimarts les barraques construïdes en un solar de les Glòries, entre els carrers de Tànger i d’Àlaba, i ha procedit a enderrocar les barraques després d’obtenir la pertinent ordre judicial. La intervenció ha tingut lloc a les nou del matí i ha durat unes quantes hores.

No se sap amb exactitud quantes persones vivien en aquest campament (moltes són itinerants o simplement guardaven els materials al solar), però l’ajuntament ha pogut parlar avui amb 61 barraquistes "que s’ha intentat vincular als diferents serveis que existeixen", segons fonts municipals. Entre els quals hi havia tres famílies amb un menor cada una. I també dos menors no acompanyats, que han sigut acompanyats per la Guàrdia Urbana a la Fiscalia. L’ajuntament ha justificat el desallotjament per raons de salubritat i seguretat i per donar un altre ús a la zona pública de l’espai.

El consistori tenia constància de l’existència d’aquest campament de barraques des del març del 2016. "Aquest terreny té una part privada, ja desallotjada, i una de pública. L’ajuntament, davant delsriscos de seguretat i salubritatexistents, però també per la necessitat de recuperar els solars públics i donar-los un ús, va iniciar el juny del 2017 el procediment de recuperació d’ofici de l’espai. El jutjat n’ha autoritzat finalment el desallotjament aquest dimarts", ha informat aquest matí el govern municipal a través d’un comunicat.

El mateix document assenyala que algunes d’aquestes persones han rebutjat qualsevol intervenció dels serveis socials. La tarda d’aquest dimarts s’ha sabut que un total de 15 persones han acceptat els recursos municipals. Així, les tres famílies (cinc adults i tres menors) i dos homes més amb un grau de vulnerabilitat més gran han sigut reallotjats en una pensió, mentre que quatre homes han sigut derivats a un centre de primera acollida municipal (un cinquè ja hi havia ingressat aquest dilluns). 

"No sé on aniré"

El consistori ha ressaltat que en el desallotjament hi han participatequips de seguretat, neteja i serveis socials,i que "la intenció és oferir allotjament d’emergència a qualsevol de les persones que ho desitgin". Per aquesta raó, hi ha places previstes en els centres de primera acollida i a les pensions.

Però a algunes d’aquestes persones no els agrada aquesta proposta. "No sé on aniré ara. L’alberg és com una presó, no hi vull anar. En aquest campament no és que estiguéssim bé... Però és la vida. Aquí hi havia moltes rates", ha explicat l’Aburamin Elkoch, de 31 anys, poc després de ser desallotjat. Feia set mesos que aquest home vivia en el campament i es dedica a la venda de ferralla a la zona dels Encants.

Florentina Sánchez, de 49 anys i que també ha sigut desallotjada aquest dimarts, només feia dos mesos que era al solar de les Glòries. "Ara tornaré a dormir al carrer", ha lamentat, com l’Elkoch, aquesta dona.

També ha expressat el seu malestar unnoi de 32 anys procedent de Tetuan (Marroc) que prefereix no donar el seu nom i que feia cinc mesos que pernoctava al solar. Per a molts, dormir en un solar com aquest els garantia un racó de protecció especialment durant les nits. "Això és tranquil, aquí no et roben. No hi ha problemes. Ningú feia cap mal a ningú, dormíem i, durant el dia, cada un es buscava la vida per menjar", ha dit amb frustració.

"Ara agafo les meves coses i ¿on vaig? Em diuen que vagi als serveis socials i allà he de demanar cita. Però ¿aquesta nit què?", es queixava per la seva part el Saïd, un altre marroquí de 38 anys. Era un dels barraquistes més antics de les Glòries, ja que feiados i mig que vivia al solar. En fa 10 que va arribar a Barcelona, i va treballar netejant cases. Però al quedar-se sense feina es va veure obligat a viure al ras. "Almenys aquí no et roben, ningú et treu res", ha assegurat.

Per a molts barraquistes, a més, dormir als albergs municipals implica renunciar a la ferralla i als objectes que recullen al carrer, l’única manera que tenen de guanyar-se la vida. Al campament de barraques les podien guardar i vigilar.

Símptoma de la pobresa

Notícies relacionades

L'ajuntament atribueix el barraquisme a BCN als partits d'extrema dreta de França i Itàlia

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

L’Ajuntament de Barcelona ha assegurat que tots els barraquistes estaven informats que el desallotjament, en el qual feia setmanes que treballava, havia de produir-se. "Aquestes persones tenen un modus vivendi que es resisteix molt a l’alternativa habitacional", ha assenyalat la directora de l’àrea de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha insistit que a totes se’ls han presentat altres opcions. "I les que han volgut han sigut ateses pels serveis socials", ha afegit. En tot cas, ha matisat que la intervenció social en aquests casos sol ser "lenta" com a conseqüència de les "lleis fallides".

Segons ella, el barraquisme és una conseqüència de la "pobresa" i de l’"exclusió" que pateixen moltes persones, especialment les d’ètnia gitana, en països com França, Itàlia o Romania. "L’ajuntament ha percebut un augment del barraquisme per l’arribada de persones de fora de Catalunya que fugen del racisme institucional dels seus països", ha conclòs.