BARCELONEJANT

El segon final del Banc Expropiat

Dos anys després, un supermercat bio agafa el relleu en el local emblemàtic del col·lectiu okupa

jcarbo44347006 banco expropiado180717114543

jcarbo44347006 banco expropiado180717114543 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

Dos anys més tard, el Banc Expropiat es va despertar convertit en supermercat bio. Que no passés de la nit al dia i que a la transformació la precedissin les respectives obres no li resta antologia. Total, aquí on s’ofereixen enciams bio en un altre temps es feien assemblees, tallers, es recollia i regalava roba, aquí, on descansa la prestatgeria dels salmorejos bio. Total, aquí on ara hi ha tràfec de supermercat ocupants i policies van protagonitzar fa un temps un extenuant joc del gat i el ratolí, un joc amb ferits, cotxes cremats, sirenes, helicòpters, detinguts, aquí on per una mica més de tres euros es poden comprar 900 mil·lilitres de gelat bio. La ciutat canvia i elimina empremtes.

Dos anys ha estat clausurat el local, convertit en fortalesa contra l’okupació

Allò va tenir lloc al maig i juny del 2016. Després, el local va ser clausurat amb grans làmines de metall, i declarat apte per resistir el setge d’un exèrcit víking. Els okupes que se l’havien fet seu durant prop de quatre anys es van retirar a un local 20 metres més al sud. El van batejar La Sucursal. Havien presentat batalla durant dues setmanes i escrit un altre capítol de la resistència okupa local, com a Can Vies o la Kasa de la Muntanya: la classe d’episodis que aconsegueixen que sembli que a la ciutat ha esclatat la revolució i que el barceloní mitjà recorda quan surt el tema dels desallotjaments de cases okupes. Els veïns van respirar alleujats, i dies després van començar a preguntar-se què seria del local en qüestió.

Una fortalesa

Més de dos anys ha ofert el lloc l’aspecte de fortalesa blindada contra l’okupació, que qualsevol que no estigués al corrent dels esdeveniments naturalment trobava estrany. "I això, ¿per què està així?" era una pregunta habitual als voltants de l’antic Expropiat. Els veïns es van acostumar, no només a la fortalesa –més o menys com tenir una casa tapiada al costat, però en gris i en metàl·lic– sinó a la transformació de les làmines en tauló informatiu. Un dia hi havia cartells contra la gentrificació. Un altre dia, la crida a una manifestació. Un altre dia un grafiti: "El Banc Expropiat es queda a Gràcia". Pintades feministes i anarquistes. L’exterior del local es va convertir en una extensió documental de l’antic local okupa. En certa manera continuava sent el Banc Expropiat, però tancat. Un record viu.

El soroll d’obra va anticipar fa unes setmanes la seva resurrecció sota una nova forma

Notícies relacionades

Més enllà del local, el desallotjament no ha restat presència al col·lectiu al barri. A part que han trobat un nou espai en l’antic CAP de Quevedo, al carrer del mateix nom –menys central que l’antiga oficina de Catalunya Caixa, això sí– sempre és possible trobar un grafiti de reivindicació del Banc Expropiat per allà, o pancartes a la plaça de John Lennon, o cartells enganxats a les parets de sempre. "Si t’estimes el Banc Expropiat, anima’t a defensar-lo", diu un cartell enganxat en diversos punts de la 'vila'. Passades aquelles dues setmanes que van tenir en suspens el barri, i que van dividir els veïns entre els incondicionals de la resistència i els que només volien el retorn a la tranquil·litat, va tornar a instal·lar-se el sentiment de ‘no fan mal a ningú’. "Allò va ser una burrada de part i part, però des que són a Quevedo han tornat a ser uns veïns més –diu una comercianta del mercat de l’Abaceria en plena operació de mudança–. ¡Però no em citis pel meu nom!" Fa temps que va tornar la normalitat, però per si de cas, anonimat.

Divendres passat va obrir el nou comerç bio, però el segon final del Banc Expropiat va començar realment fa unes setmanes, quan els sorolls d’obra van anticipar la resurrecció del local sota una nova forma. A l’assabentar-se que seria un supermercat, els comerciants del barri van manifestar la seva estranyesa: un altre supermercat. Al cap i a la fi, es podria fer un estudi i gairebé en sortiria un per carrer. Sobre el que funciona a partir d’aquesta setmana en l’encreuament de Travessera de Gràcia i Mare de Déu dels Desemparats els veïns sempre tindran una història per explicar. Les empremtes tangibles, en canvi, han sucumbit sota la capa bio.