El caçador de rajoles

Últimament hi ha més probabilitats de conèixer gent interessant davant un sac de runa que a Tinder. Es multipliquen els rastrejadors de carrer de rajoles hidràuliques, per les quals ara maten els hipsters. L’últim any s’han duplicat, assegura el Joel. Ell va pel món amb una motxilla que suporta 35 quilos. “Jo he portatfins a 40 quilos”, apunta. Això serien 15, 16 rajoles acabades de treure d’un contenidor (amb ciment enganxat). En total, n’haurà rescatat dels carrers més de 22.000. 44 tones a la motxilla. Té piles de mosaics fins i tot a sota del sofà. 

“La idea és salvar-les”. El Joel parla com un superheroi. “Ara és una responsabilitat”, sol dir en actitud Spiderman. “Les volem rescatar totes”, afegeix sense sonar exagerat. Ho diu amb els ulls brillants. De vegades sona a addicció de jonqui. Sortiria disparat com si fos un metge d’urgències si li truquen per avisar-lo que hi ha un sac amb premi. Té una xarxad’espies  que ja la voldria Putin. Col·laboradors a cada barri que li fan un forat perquè deixi les rajoles una estona. “Gent que sap el que faig –explica el Joel-, que veu que dur que és el tema del pes. És el pitjor que té la rajola. El pitjor i el millor. Si pesessin menys, no n’hi hauria al carrer, volarien totes”.

The Tile Hunter (el caçador de rajoles), es va batejar a Instagram (@i_rescue_tiles). Nom real: Joel Cánovas. 34 anys. Caça rajoles pels carrers des de fa gairebé quatre anys. Això significa que les rescata de la runa amb el focus de les xarxes socials. N’acumula 1.200 a casa seva. Més de 30.000, entre dos magatzems. “Potser ja arribem als 2.000 models diferents”, calcula. “El 75% l’he tret de contenidors”.  

“Aquí estàs veient la meitat del que tinc”. El Joel acaba d’obrir una persiana delcarrer de Massens en la qual s’hi llegeix: Making the tile great again (tornant la grandesa a les rajoles). 35 metres quadrats atapeïts de mosaics polsosos. Ni Indiana Jones seria capaç de creuar-los de punta a punta. Està intentant desallotjar-lo. Espera muntar aquí un showroom. “Tenir quatre taules, uns marcs, començar a fer tallers”.    

Fa un any que The Tile Hunter es va estrenar en la premsa, en aquesta mateixa secció. Llavors acumulava 6.000 mosaics. Des d’aleshores, ha quintuplicat els rescats i ha sortit fins i tot a The Guardian.

També s’ha inventat el Tilecrossing: més que una versió del bookcrossing (abandonar llibres en llocs públics), seria una mena de Pokémon Go amb rajoles. El Joel amaga una vegada al mes cinc mosaics emmarcats per la ciutat i dona pistes a Instagram. En porta 13 edicions, 65 peces amagades i trobades.   

Aquesta setmana estrena app. The Tile Hunter, es diu també. “La primera aplicació del món feta per rescatar rajoles”, diu amb la boca gran. ¿L’objectiu? “Fomentar la implicació ciutadana en la recerca i el rescat”. Des d’aquí es podrà seguir el joc del Tilecrossing i s’informarà d’esdeveniments, detalla el Joel. “Però el botó revolucionari de l’aplicació és aquest –assenyala una pestanya amb una ambulància-. El SOS rajola. Pots fer una foto de la rajola que acabes de trobar, fer una descripció i pitjant ‘enviar’, geolocalitzaràs l’avís i hi podré anar. Fins ara la gent m’avisava perquè sí, desinteressadament. Amb això, amb cada avís, donarem punts que seran canviables”. 

El Joel va deixant anar projeca la velocitat de l’home de l’anunci dels Micro Machines. “No em vaig posar en això per vendre-les”, remena el cap. De moment, només ha fet una venda, assegura. “El que més m’estan donant les rajoles són persones interessants”, promet.

Notícies relacionades

Es ven aire del segle XX

L'estampadora furtiva

Al costat d’un sac de runa va conèixer un investigador de la Universitat de Vic. “Mainardo és el més semblant a un soci que tinc –apunta–. Ha desenvolupat un espectrocolorímetre de codi obert”. Ara tenen en projecte “fer una catalogació historicoartística de la rajola hidràulica catalana a través d’aquesta màquina”. Acaben d’aconseguir per crowfunding 14.000 euros, via Goteo.org.

¿La missió a llarg termini? “Trobar-les totes –resumeix el Joel-. Fa poc un home em va dir que igual n’hi havia 10.000, 11.000 models”, i esbufega. “I no morir en l’intent”.