BARCELONEJANT

Compro avió en aquesta zona

Una immobiliària barcelonina inclou entre les seves ofertes de pisos de luxe un jet de segona mà

La imatge podria sorprendre però el preu no: hi ha vivendes molt més cares que l'aeronau

avion

avion

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Fa un mes, el telepredicador nord-americà Jesse Duplantis va demanar ajuda als seus fidels. Els va comunicar que necessita les seves donacions per comprar-se un Jet, un Falcon 7X que costa 54 milions de dòlars. “Déu vol que el tingui”, va advertir Duplantis, que sap de què parla. Ja ha tingut dos avions, els dos sufragats pels seus seguidors, als quals el predicador assegura haver extret tot el suc possible (als avions i als seguidors): “Els meus fidels saben que he utilitzat els avions fins a cremar-los pel Senyor”. Duplantis assegura que va ser Déu qui el va instar a adquirir la nova aeronau i precisa que, quan ell li va replicar que no tenia diners per costejar-lo, la resposta divina va ser rotunda: “No et preocupis per això”.

Si el telepredicador residís per aquests verals i no a Louisiana, potser la frase hagués estat diferent, del tipus: “Déu vol que tingui un pis a Barcelona”. Perquè ara, vostè pot comprar al mateix establiment del passeig de Gràcia un pis i un avió. I a un preu similar. Tot això ve al cas que, fa uns dies, una immobiliària situada a la frontera de Gràcia amb l’Eixample tenia penjat entre els anuncis el d’un jet. Perquè tal com són els preus dels pisos en aquesta zona, un avió ja no desentona. La nau és, era, un Cessna Citation CJ2, amb espai per a set passatgers i a un preu que no destacava especialment a l’aparador. Si parlem de l’avió en passat és perquè fa uns dies que ja no hi és. Ni tan sols ha passat la fase habitual dels pisos, aquells cartells amb un “Reservat”.

Potser no s’ha venut o potser sí. El preu: dos milions i mig d’euros. Així està la situació: els preus dels pisos en algunes zones de l’Eixample ja són equiparables als dels avions, per això no sorprèn gaire que els dos productes es venguin al mateix lloc. La veritat és que alguns dels pisos que s’anunciaven al costat de l’aeronau eren més cars. Tampoc no sembla forassenyat pensar que, atès el perfil del comprador d’alguns d’aquests vivendes –ric o molt ric–, estigui interessat també en un avió o que ja el tingui.

El reclam

L’anunci està acompanyat de les inevitables frases d’alè publicitari. Encara no és un llenguatge eufemístic tan enriquit com el de la vivenda, que ha donat peu fins i tot al diccionari que aquest diari va publicar fa un any i mig: “ideal parelles” equival a pis petit sense ascensor; “abstenir-se agències”, que el venedor és una agència que prefereix no revelar-se com a tal; “moltes possibilitats”, que caldrà fer més obres que la Sagrada Família. En el cas de l’avió, el reclam és més primari i consisteix a resumir en “tres paraules” els beneficis del Cessna Citation: “Simplicitat, economia i rendiment”. I no podem dir que sigui del tot fals, perquè un avió que costa 2'5 milions d’euros és més simple i econòmic, per exemple, que el de 54 milions que vol el telepredicador. I, insistim, que molts pisos.

Aquest diari va contactar amb l’agència immobiliària per interessar-se per si l’avió ja s’havia venut. Una veu experta va respondre amb evasives. Perquè si es diu que els venedors solen conèixer bé les persones, no ho han de tenir difícil per determinar que la veu del que truca no és la d’algú que sí que compraria un avió. El resultat és automàtic, discreció i una escassetat de dades considerable: l’avió s’ha retirat de l’aparador perquè l’aparador es modifica sovint. Això no significa que l’avió ja s’hagi venut. No puc confirmar que l’avió s’ha venut. També venem iots. Fa anys que també venem avions.

Viure en un avió

En aquest punt queda preguntar-se si a Barcelona arribarà el dia en què sigui més barat viure en un avió que un pis. El Cessna Citation té un espai certament limitat, menys de vuit metres quadrats, però visiteu les habitacions que es lloguen a la ciutat. Fa tot just dos mesos hi havia una disponible que mesurava el mateix que el jet, o una mica menys. Potser sis metres quadrats. A 590 euros mensuals.

Notícies relacionades

Viure sempre en un avió és complicat, encara que s’ha fet. Hi ha el cas de Dennis Hopper i els seus sequaços, un grup d’excombatents en la guerra del Vietnam que a la pel·lícula The american way resideixen en un avió reconvertit en emissora pirata que vol desemmascarar una candidata a la presidència dels EUA. Però és una pel·lícula. Sí que és més freqüent viure en un barco: hi ha una petita comunitat que ho fa a la capital catalana.

És una pena que cada vegada menys gent recordi aquell lema sobre Superman per recuperar-lo actualitzat: ¿És un ocell? ¿És un avió? No, és un pis a Barcelona.

Temes:

Barcelonejant