Barcelona reclama a la Generalitat 2.780 places de residència per a grans

La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha comparegut aquest divendres per presentar un informe sobre places públiques de residència per a persones grans a Barcelona que indica que l’oferta ha d’augmentar, en un context de progressiu envelliment de la població.

L’informe resumeix el que l’ajuntament considera que la Generalitat hauria d’haver fet en aquest camp en els últims anys i no ha fet, així com l’aportació econòmica municipal per cobrir aquest buit. En síntesi, Ortiz ha precisat que a la capital catalana falten 2.780 places públiques de residència per a persones grans per cobrir la demanda actual i ha xifrat en 18 milions d’euros els recursos que la ciutat ha posat per compensar la falta d’inversió autonòmica: 11 milions d’euros en pressupost del Servei d’Ajuda al Domicili (SAD) i set milions en el Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV). Segons el text, la Generalitat va estalviar més de 28 milions al no crear les places.

El mapa competencial assenyala que és la Generalitat qui ha de construir, gestionar i finançar les places, mentre que l’ajuntament ha d’aportar el sòl necessari. Segons Ortiz, la Generalitat no va materialitzar aquestes 2.780 places malgrat que estaven previstes en la seva programació per al període 2008-2012 i va deixar de fer sis de 10 residències previstes el 2005.

El context

“Veiem un gran dèficit de cobertura”,ha afirmat Ortiz. A Barcelona, segons dades del gener, hi viuen 349.433 persones de 65 anys o més, que suposen un 21,5% del total. Les projeccions indiquen que aquest percentatge s’incrementarà en el futur a una dècima per any, i que el 2030 un 8,3% dels barcelonins tindran 80 anys o més.

A la ciutat hi ha actualment 13.051 places de residència per a persones grans. Un 42%, 5.507 places, són públiques, incloses les que són concertades o col·laboradores. Un 46%, 5.982 places, són en centres privats però estan associades a una prestació econòmica vinculada (PEV), pública. El 12%, 1.562 places, són privades. De les 5.507 places de la xarxa pública, només un 30% són gestionades de manera directa i la resta estan en mans de proveïdors privats.

Sol·licituds

L’abril passat, ha relatat Ortiz, hi havia a Barcelona 11.273 sol·licituds per entrar en una residència, 8.063 en llista d’espera, si bé una persona pot presentar fins a tres sol·licituds en centres diferents mentre espera. La tinenta d’alcalde ha afirmat que 3.942 barcelonins estan en llista d’espera per ingressar en un centre mentre esperen en un domicili particular, per la qual cosa estan en situació de rebre l’assistència del SAD i el SAUV. Només per atendre aquest grup caldria incrementar les places públiques en un 72%.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Cal tenir en compte un altre col·lectiu: el de les 24.114 persones amb grau de dependència II o III reconegut, de les quals només un 10% rep una prestació i que encara que no estiguin en llista d’espera ni hagin presentat una sol·licitud podrien tenir també dret a una plaça pública de residència.

Ortiz ha denunciat que el 2015 la Generalitat va deixar d’incloure Barcelona en relació amb la situació de les places de residència i va començar a abordar la situació comarcalment, és a dir, respecte del Barcelonès. La previsió de la Generalitat en el període 2008-2012 és que a Catalunya s’arribés a 2,37 places de residència per cada 100 persones grans de 65 anys i a Barcelona, a 1,75 places. Segons Ortiz, amb dades del 2016, la ràtio actual és d’1,57 a la capital catalana i de 2,5 a Catalunya. “És un tema que ha sortit de les prioritats polítiques de la Generalitat i de l’Estat”, ha lamentat la tinenta d’alcalde.