Barcelona prescindeix d'Endesa i es connecta a la seva pròpia elèctrica pública

Dissabte 30 de juny del 2018, Endesa acaba de perdre un dels seus clients més grans, l’Ajuntament de Barcelona, d’aquells que paguen una factura anual de 34 milions d’euros. A mitjanit, els semàfors, els fanals de la via pública i l’enllumenat de les biblioteques i de qualsevol altre tipus d’edifici municipal hauran passat a ser alimentats per una nova empresa elèctrica pública, Barcelona Energia (BE), propietat de l’ajuntament, un dels projectes emblemàtics del govern d’Ada Colau, potser gairebé l’únic que s’ha executat sense contratemps, retards i polèmiques. La meta principal no era només l’estalvi, encara que també n’hi haurà, uns 710.000 euros l’any, sinó la consecució d’un canvi de model, a la vista que la privatització del sistema elèctric a Espanya, lluny de fomentar una sana competència que contribuís a disminuir la factura de la llum, ha permès obtenir uns “beneficis astronòmics” (en paraula de denúncia de l’alcaldessa) alhora que naixia un concepte inèdit temps enrere, la pobresa energètica.

Barcelona Energia, la marca comercial de la qual s’ha projectat simbòlicament sobre la façana de l’ajuntament, és una companyia distribuïdora que es proveeix a energia neta i local, sobretot la que aporten les plaques fotovoltaiques del Fòrum i la planta de tractament de residus del Besòs, gestionada per TERSA. El propòsit a mitjà termini és créixer, incorporar més fonts de subministrament, duplicar la generació municipal d’energies renovables, d’1,8 megawatts a 3,5 només en plaques solars. Actualment hi ha 12 pèrgoles d’aquesta solució energètica repartides per la ciutat i quatre més estan en fase de construcció.

Les famílies, a partir del gener

Amb aquest conjunt de mesures es podrà posar en marxa la segona fase del projecte de Barcelona Energia. Si ara Endesa ha perdut un client majúscul, a partir del gener l’objectiu de la companyia municipal és oferir subministrament elèctric als clients particulars. Hi ha un sostre legal en aquesta ambició. Com a màxim, Barcelona Energia podrà subministrar fluid elèctric a unes 20.000 famílies, que no són poques. El criteri de selecció d’aquests veïns serà per simple ordre d’inscripció.

Per la seva mida, Barcelona Energia és des d’aquest mes de juliol la companyia elèctrica pública més gran d’Espanya. Segons Colau, algun dia hauria de deixar de ser-ho. “Si ho hem fet nosaltres, per què no ho fan administracions més grans, com la Generalitat o la central”,es pregunta. L’al·licient per endinsar-se en aquest camí no ha de ser econòmic, segons l’alcaldessa. “L’energia és un dret bàsic, ha de ser un servei públic garantit”. Actualment, segons la seva opinió, és tot el contrari, “un oligopoli”, així que suggereix desfer el camí de les privatitzacions i recuperar la “sobirania energètica”.

L’afany de crear Barcelona Energia semblava, a començaments de l’actual mandat municipal, un repte de difícil consecució. Potser han sigut al final un al·licient per accelerar el pas les col·lisions que l’Ajuntament de Barcelona ha tingut amb les elèctriques privades per altres motius, però xoc d’interessos, al cap i a la fi.

Col·lisions anteriors

El primer enfrontament obert va saltar el febrer del 2017. L’equip de govern va treure a concurs el contracte de la llum de Barcelona. Va incloure en les clàusules del concurs mesures concretes contra la pobresa energètica. Ni Endesa ni Gas Natural no van presentar ofertes, convençudes probablement que el concurs es declararia desert. No obstant, petites empreses del sector elèctric sí que s’hi van presentar. Va ser, malgrat tot, una victòria municipal passatgera. Endesa va recórrer, perquè va considerar que les condicions que reclamava el municipi la col·locaven en una situació de desavantatge respecte als seus competidors, que amb tants pocs clients com tenen a la ciutat era molt difícil que haguessin d’encarar situacions de pobresa energètica. El Tribunal Català de Contractes li va donar la raó.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Tres mesos més tard es va desencadenar una nova disputa, per raons diferents, però, com sempre, econòmiques. Els tècnics municipals van detectar un important impagament d’una taxa que han de pagar les empreses subministradores d’energia als ajuntaments, equivalent a l’1,5% dels seus ingressos bruts a cada ciutat. És una xifra que pot passar desapercebuda, perquè és el Ministeri d’Indústria qui disposa de totes les xifres, però un rastreig pacient va permetre a Barcelona localitzar aquesta via d’aigua econòmica. Endesa, així, va acceptar que hi havia un error en les liquidacions que havia satisfet i va abonar un milió d’euros addicional corresponent al període 2011-2015.

Aquell últim enfrontament es va resoldre fa ara exactament un any. Des d’aleshores, el calendari per engegar l’empresa pública Barcelona Energia s’ha complert al peu de la lletra.