L'escola d'adults comunitària La Troca lluita per la seva supervivència

A l’aula de l’esquerra, de fusta i vidre, un grup de dones aprenen tot el que sempre havien volgut saber i mai no s’havien atrevit a preguntar sobre els seus enigmàtics telèfons mòbils. A la de la dreta, també de fusta i vidre –tot això passa en la flamant Lleialtat Santsenca– un altre grup de dones, més joves, aprèn castellà. És dilluns a primera hora del matí i això és La Troca, l’escola comunitària de formació permanent de Sants impulsada per dones com Adriana Sabaté. "El projecte neix d’un grup de dones que ens coneixem de cursos com a formadores en llengües d’acollida; de formació del voluntariat", explica aquesta educadora social. "El nucli motor de La Troca som un grup de persones que fem un diagnòstic compartit sobre els dèficits a la xarxa d’escoles d’adults. Un model que als anys 80 es va reivindicar per formalitzar l’educació que s’oferia en les parròquies de forma molt informal, però que a l’institucionalitzar-se va perdre el vessant més comunitari; més arrelat al territori", prossegueix Sabaté. 

Aquest mateix diagnòstic compartit assenyalava també el funcionament massa rígid de les escoles d’adults. "El període de matriculació tan poc flexible no encaixa amb les realitats de les persones a qui s’adreça el servei, persones que tenen moltes altres responsabilitats a més de formar-se, tampoc amb els fluxos migratoris, una cosa que supleixen les entitats del tercer sector, com Càritas, o Apropem-nos en el Poblenou...", prossegueix l’educadora, que posa altres temes sobre la taula: "Com a societat, no tenim incorporat el xip que la formació per a adults és un dret. No considerem que sigui una responsabilitat social i pública. Si tanquen una escola de primària en un barri, la gent sortirà al carrer a protestar. D’això no en tenim cap dubte. En canvi, amb les escoles d’adults això no passa. A més, queden places buides perquè no se’ls dona publicitat i la resposta és tancar grups, en comptes de replantejar-los. No es fa una anàlisi de per què no arriba a la gent que el necessita".

Davant d’aquest diagnòstic compartit, teixint aliances entre joves educadores procedents d’entitats del tercer sector i professores jubilades, coneixedores en la seva pròpia pell de la la lluita dels 80, i sabent que a tot el districte de Sants-Montjuïc, d’on són, només hi ha una escola d’adults i és el passeig de la Zona Franca, a 45 minuts en transport públic de l’altra punta del districte –"a Sants n’hi havia una altra, però la van tancar el 2005", assenyala– van decidir fer un cop de cap i crear La Troca, aprofitant el meravellós encara que amb l’exit que ha tingut petit espai que els oferia l’acabada d’inaugurar Lleialtat Santsenca. 

Inspirades en ateneus i universitats populars

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

"Una escola que beu del moviment dels ateneus i les universitats populars; un espai obert, accessible a tot el món i adaptat a les necessitats i les circumstàncies de la vida adulta". Així es defineixen en el manifest La Troca en perill, que està circulant entre el ric teixit associatiu de Sants per demanar a l’ajuntament un conveni de gestió comunitària que els garanteixi un finançament suficient per oferir un servei de qualitat i poder reprendre les classes després de l’estiu. "Necessitem un finançament estable, no podem dedicar més esforços a omplir formularis per demanar subvencions que a treballar amb les persones, que és la nostra funció," prossegueix l’educadora. 

Van començar a funcionar com a prova pilot al gener i, en sis mesos, han atès més de 380 persones. Totes les classes que ofereixen són gratuïtes, ja que entenen que l’educació és un dret i volen posar barreres econòmiques. Per fugir de ser l’enèsim espai gueto, combinen les classes d’alfabetització per a migrants amb les de drets laborals, per exemple, fomentant la xarxa d’intercanvi de coneixements. D’ informàtica bàsica a eines per a la supervivència domèstica (economia, costura, reparacions); de xarxes socials a salut i nutrició.