Miquel Alonso: «Comencem de zero, no hi havia entrenadors, no hi havia res»

El vicepresident de la Federació de Ball Esportiu de Catalunya (FBEC), Miquel Alonso, comparteix les seves reflexions sobre el present i futur del ‘cheerleading’ català durant la celebració del Future Cheer Barcelona.

–Llavors, ¿el ‘cheerleading’ de competició és nou a Catalunya?

–Es pot dir que sí. Va començar a desenvolupar-se fa sis anys, i les competicions van començar fa quatre.

–¿De quines competicions parlem?

–Parlem d’un Campionat de Catalunya i un Open. Això puja com l’escuma. En el primer campionat, que vam organitzar el 2014, van participar nou clubs. El que havíem de fer aquest any no ho hem pogut organitzar encara per temes de pressupost, però a l’últim Open se’n van presentar 21.

–¿I quant a nivell?

–Hi ha una escala al ‘cheerleading’ que va de l’1 al 6 segons el grau de dificultat. Aquí hem arribat al nivell 5, però tingui en compte que 6 només hi ha als EUA.

–Digui’m com funciona, ¿un dia algú decideix muntar un club de ‘cheerleading’, del no-res?

–Algun cas existeix, però és habitual que un gimnàs o un club de gimnàstica creïn una divisió de ‘cheerleading’. És el cas del Club de Gimnàstica Artística l’Hospitalet. La seva divisió de ‘cheerleading’ són els Sharks de l’Hospitalet.

–¿Ha sigut complicat introduir aquesta disciplina a Catalunya?

–Bé, pensi que pràcticament comencem de zero. Ens vam adonar que no hi havia ningú especialitzat en el tema, que no hi havia entrenadors, no hi havia res. Va ser llavors quan ens vam posar en contacte amb Future Cheer, que tenen moltíssima experiència en l’organització de competicions, i en general en tot aquest món.

–¿En què es va traduir aquesta ajuda?

–Ells es van encarregar de la formació d’entrenadors aquí a Catalunya. Hi va haver un primer curs el 2014 i ara tenim més de 20 entrenadors que han sigut formats aquí. En la primera competició que organitzem no teníem jutges i a través de Future Cheer vam poder comptar amb jutges. Probablement en un futur en puguem formar de nostres.

–La competició d’avui m’imagino que és fruit d’aquesta associació, ¿no?

–Jo ho veig com un reforç a l’expansió del ‘cheerleading’ a Catalunya. L’àmbit de Future Cheer és Anglaterra, on organitzen un munt de competicions. Després en tenen una a París. Que hagin decidit fer una competició a Barcelona és molt significatiu. Future Cheer ha apostat pel ‘cheerleading’ a Catalunya. No se n’aniran a un lloc on això no està implantat, i on més implantat està d’Espanya és aquí. Ens ajudarà moltíssim en el nostre objectiu de difondre la pràctica del ‘cheerleading’.

Notícies relacionades

El 'cheerleading' català demana pas

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

–¿Per què? ¿Què és la part bona del ‘cheerleading’? ¿Quins valors inculca?

–Jo crec que és una disciplina molt plàstica. La poden practicar nois i noies des de ben petits... De fet, haurà vist que hi ha equips de nenes de sis anys. A més, fomenta el treball en equip i la camaraderia.