Les tramoies de la moció de censura de Badalona

De vegades no cal anar als clàssics, a Tàcit o Ciceró o qualsevol altre contemporani de quan Badalona era una ciutat romana pròspera, per donar-li presència al que està a punt de passar, ni més ni menys que una moció de censura rara com poques, ja que la presenta Àlex Pastor, amb només tres regidors socialistes en el ple, a Dolors Sabater, que no té gaires més suports, cinc. Les eleccions del 2015 les va guanyar àmpliament Xavier García Albiol, que tret de sorpreses d’últim minut recolzarà aquest dimecres l’elecció de Pastor com a alcalde de Badalona. De vegades s’ha d’anar al clàssics. Aquesta no és, però, una d’aquestes ocasions. N’hi ha prou amb citar Morticia Addams per situar aquesta teranyina que l’oposició ha teixit per atrapar la filocupaire Sabater. “El que per a una mosca és l’horror, per a una aranya és l’ordre i la normalitat”.Tot és qüestió del punt de vista, de si s’és l’aranya o la mosca i, com que es tracta d’una moció de censura quan falta menys d’un any de les eleccions, dels propòsits camuflats de cada actor.

Primer toca, és clar, Àlex Pastor, que si aquest dimecres assoleix la seva meta serà el primer alcalde de Badalona criat a Sant Roc, barri on ja no viu, però és un detall que no s’ha de passar per alt, perquè entre línies, en el ple de la moció de censura d’aquest dimecres, quedarà clar de nou que de terme municipal de Badalona n’hi ha un, sí, però de Badalones n’hi ha dues, la que pivota al voltant del centre, on Sabater rep aplaudiments pel seu inqüestionable independentisme, i la dels barris excèntrics, com Llefià, on divendres passat l’alcaldessa va ser rebuda a crits de “yo soy español, español, español”.

Pastor, doncs, és originari de Sant Roc. Té 38 anys i dues filles. La primera vegada que per edat va poder votar va ser en les eleccions del 1996 que van fer president José María Aznar, sens dubte un trencament per a un militant de les joventuts socialistes com ell. Quedaria bé dir que allò el va marcar, que va jurar amb una rosa a la mà que consagraria la seva vida política a revertir aquella situació. Seria mentir. Pastor té a tocar l’alcaldia de Badalona perquè sense grans ambicions es va veure de sobte liderant l’agrupació local d’un PSC de Badalona en hores baixes i sense haver-se presentat a les últimes eleccions com a cap de llista. Les males llengües (en moments convulsos, sempre n’hi ha) afirmen que per a Pastor ser alcalde, encara que sigui menys d’un any, li garanteix ser cap de llista el maig del 2019, el que fins ara ningú no li havia assegurat al partit.

Little Bighorn

Maledicències al marge, el que l’aspirant a alcalde pretén és evitar que les pròxima cita amb les urnes sigui un xoc entre García Albiol i Sabater sense marge de protagonisme per a tercers. El mal resultat ja el té. Tres regidors per a un partit que va governar la ciutat durant més de tres dècades és una vergonya. “Hi ha més indis acampats que bales a les cartutxeres dels teus soldats”, li van dir al general Custer abans de la seva fatídica última càrrega de Little Bighorn. Però va donar l’ordre de carregar, com Pastor, en contra del criteri de no pocs socialistes, que no en públic, per descomptat, li retreuen que vagi de la mà de García Albiol amb el que això pot comportar, morir d’aquí a un any, per molt posades que s’emportin les botes. L’aliança amb el PP no és l’única contingència a la vista, afegeixen les fonts consultades. També ho és la inexperiència en la gestió municipal dels tres regidors socialistes del ple. Cap d’ells no ha sigut anteriorment regidor de govern. Sobre la inoportunitat d’això podria parlar-n’hi i molt (això diuen) la mateixa Sabater.

A l’alcaldessa li critiquen els seus detractors, sobretot, que hagi governat Badalona com si es tractés d’una Berga metropolitana , com si fos una sòlida i inexpugnable plaça indepe. Sota el rum-rum d’aquestes crítiques, però, convé no passar per alt que també acusen l’equip de Sabater, fins i tot des del foc amic, d’una inesperada incapacitat de tirar endavant projectes sense arestes polítiques. El projecte de la guarderia de Montigalà, per exemple, segur que apareixerà com a munició en el ple de la moció de censura. S’admeten apostes. Hi ha un projecte definit, hi ha una necessitat social i hi ha pressupost, però de la guarderia no se sap res. El desgavell portes endins de l’ajuntament és notable. S’han succeït sense fortuna els caps de les àrees de contractació i de recursos humans. L’únic positiu és que la paràlisi ha omplert les arques municipals com no ho estaven des de fa anys. És mèrit (o desmèrit, més aviat) de José Téllez, aquell regidor que el Dia de la Hispanitat del 2016 va trencar ostentosament una interlocutòria judicial que impedia obrir les portes de l’ajuntament. “És un perfecte exemplar de la nova política”, resumeix un alt càrrec municipal des de la discreció de l’anonimat. O sigui, molts gestos, poca gestió.

Candidata màrtir

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Els tres anys de Sabater com a alcaldessa no són per emmarcar. És cert que la ciutat venia del que venia, del’albiolat, d’una etapa en què el gabinet de comunicació municipal donava a conèixer cada setmana tres o quatre operacions policials de dubtosa noticiabilitat, com aprehensions de barres de pa en mal estat en comerç d’immigrants o batudes a la llum de la lluna capitanejades pel mateix García Albiol i el seu lloctinent Miguel Jurado (¡quina foto, la d’aquella nit...!). Amb Sabater, aquesta grotesca imatge de Badalona ha cessat. No és poc. Però la seva gestió no ha brindat titulars alternatius. Per això a Pastor li critiquen des de dins del mateix PSC que amb la seva moció de censura li hagi pagat mitja campanya electoral a Sabater, que hagi iniciat el seu procés de canonització com a màrtir de l’independentisme i, en certa manera, faciliti la seva repetició com a cap de llista d’una candidatura conjunta, una cosa que no tenia garantida. És un secret de domini públic que de cara a les pròximes municipals, els Comuns i Iniciativa volen, al contrari que el 2015, formar una llista conjunta i, arribat el moment, oferir-li el número u a Sabater, o sigui, que dilueixi la seva aliança amb la CUP. Això de Griezmann amb el Barça semblava més fàcil.

Tot això depèn, òbviament, que García Albiol no se’n desdigui en l’últim minut en el ple. La versió oficial del PP és que el sentit del vot dels seus 10 regidors dependrà de què digui Pastor en la seva intervenció, que aclareixi com pensa governar i amb qui. No hi ha cap altra versió oficial més gastada que aquesta. En realitat, García Albiol pot aquest dimecres aconseguir dues victòries. La primera és l’evident, donar de baixa un soci de l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència. Però la segona no és menor. Trencar allò que l’oposició anomena el cordó sanitari, és a dir, la conjura que impedeix pactar, pel seu discurs filoxenòfob, amb García Albiol. Al PP donen per fet que tornaran a guanyar les pròximes eleccions municipals. A Llefià xiulen Sabater i encara aplaudeixen García Albiol. Sembla que manté la seva embranzida, però no sap si intacta, és a dir, si l’hora incerta del PP al conjunt d’Espanya el llastarà a les urnes. Així que, a la seva manera, García Albiol té previst invertir en accions del PSC. És una manera molt borsària de dir-ho, sí. Quid pro quo. Els dividends del suport a Pastor pretendrà cobrar-los d’aquí a un any. També s’admeten apostes sobre si l’hi dirà veladament a Pastor en el ple. O la brava. És Albiol.