Entre gallines i cérvols

Un delsprincipis no escrits de la llei de Murphy passa perquè els assumptes més tontos comparteixen una tendència natural a embolicar-se. Els comiats de solter, per exemple. El que fins fa ben poc es resolia amb el tràmit d’un simple sopar ha acabat per dilatar-se fins a ocupar el cap de setmana sencer, tres dies de gresca amb la colla en el que se suposa que és l’última nit de llibertat abans de passar pel jutjat o la vicaria. Sona tot molt antic però s’ha posat de moda, què hi farem.

Sembla que es tracta d’una tradició anglosaxona o, almenys, els britànics la tenen molt arrelada entre els seus costums. 'Hen and stag parties', n’hi diuen; o sigui, les festes de gallines (per a elles) i cérvols (per a ells), celebracions que, deixant les qüestions etimològiques de banda, consisteixen majoritàriament a agafar una mona monumental separats per gèneres. Molts dels solters en capella opten per celebrar a casa el trànsit a la vida marital –Bristol i Bath són les ciutats més freqüentades a les illes–, però el que es porta ara és una escapada a l’estranger de tres dies abans del casament. ¿I quina és la destinació preferida dels brits? Barcelona, ¡bingo!

183 euros en cervesa

Dimecres passat, un article a 'The Telegraph' explicava que, efectivament, la capital catalana és, malgrat el 'brexit', la ciutat preferida per abandonar la solteria, seguida per Berlín, Hamburg i Dublín (per als nois) i Marbella, Dublín i Benidorm (per a les noies). Fa tres anys, el juny del 2015, un altre reportatge, aquesta vegada del 'Daily Mail', també col·locava Barcelona la primera de la llista; les altres destinacions ballaven, però la 'gran encisera' es mantenia al capdavant de la disbauxa. ¡Sol, sorra i sangria! La despesa de cada tronera en alcohol, calculava el text, s’apropava a les 160 lliures esterlines (183 euros, que donen per a bastantes cerveses).

N’hi ha prou amb teclejar a Google les paraules 'hen', 'stag', Barcelona, i de seguida aflora una multitud de pàgines amb entreteniments variats per saturar l’agenda de divendres a diumenge, de manera que el cap de setmana resulti inoblidable: als cérvols els ofereixen visitar el Camp Nou, partits de futbol amb vestits bombolla gegants, batalles de 'paintball', unes voltes al 'kart’ o passejos en catamarà; a les gallines, tastos de pernil, sessions de pintura amb el model nu, sopars amb un majordom en idèntica tessitura, una visita als banys àrabs del passeig Picasso o bé una lliçó sexi de ball en barra. El comiat es confecciona a gust del consumidor, com un vestit a mida. Segons els càlculs de 'The Telegraph', els britànics en comiat de solters solen gastar-se una mitjana de 570 euros per barba.

Per a uns i d’altres, l’activitat estrella és el 'pub crawling' o ruta de borratxera, això és arrossegar-se de bar en bar fins a assolir una borratxera memorable, inclosos didalets de colors improbables abocats al coll dels participants. Van en grup i, com que els acompanya un guia, no s’han de preocupar per l’orientació. Els operadors turístics solen fixar una hora i un lloc de sortida, ja sigui el Milans Cocktail Bar o els pubs irlandesos del final de la Rambla, com el Flaherty’s o el Wild Rover, i d’allà la festa es va estenent pels locals del Born, el Gòtic o la Barceloneta fins a culminar a les discoteques del Port Olímpic. ¿Les més freqüentades en els comiats? Club Opium, Shoko, Catwalk i Pachá.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El nòvio ('groom'), la nòvia ('bride') i l’entusiasta cohort recorren els carrers més propers al mar vestits per a l’ocasió, amb samarretes estampades amb algun lema, gorres o bandes creuades sobre el pit a l’estil de les misses. Entre les noies, abunden els afegitons de formes fàl·liques; els grups de nois solen obligar el nòvio a vestir-se de dona o de peluix.

L’últim divendres, el xivarri de les comitives èbries es va barrejar amb l’esvalot del partit Espanya-Portugal i les aglomeracions davant els televisors gegants. En una 'stag party' improvisada, els cervatons, que en aquesta ocasió procedien de Londres, van llançar el nòvio a la font de les tres gràcies que corona la plaça Reial. Per sort, no el van llançar des del balcó, a l’estil Magaluf.