L'ajuntament atribueix el barraquisme a BCN als partits d'extrema dreta de França i Itàlia

L’Ajuntament de Barcelona atribueix l’augment dels assentaments irregulars (o barraques) a la ciutat a les polítiques d’extrema dreta que expulsen els ciutadans del sud de França i del nord d’Itàlia. També a l'estigmatitzacióque l'ètnia gitana pateix en països com Romania, on representa el8% de la població. Això demostra que no es tracta d’una situació que afecti només la capital catalana, s’escuda el consistori, és que el fenomen es reprodueix en altres capitals europees. 

Amb aquests arguments, l'equip de govern municipalva sortir ahiral pas pel malestar que està creant a la ciutat l'increment de nuclis de barraques. Actualment, hi ha un total de 536 persones vivint a 77 campaments irregulars, davant les 465 persones que hi havia en 47 barraques el 2014. I la tendència, assegura l’ajuntament, és que el barraquisme continuï augmentant. 

"Hem passat d’assentaments grans a assentaments petits. La dinàmica de la ciutat ésocupar qualsevol espai que quedi lliure, i s'ocupen solars en desús», va explicar ahirAlbert Sales, coordinador del Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020. Segons ell, la situació que actualment viu Barcelona s’ha entendre en uncontext europeu, que ara com ara és«molt dur i agressiu». «Molta gent ve de Tolosa, del sud de França, i del nord d'Itàlia. I també hi ha molts romanís [també anomenats gitanos]». Els partits d'extrema dreta, amb un discurs xenòfob i antiimmigració, solen estar al darrere d'aquestes expulsions.

El districte on hi ha més assentaments irregulars continua sentSant Martí. Això ja era així a finals dels 90, quan va començar a néixer a Barcelona el fenomen amb l'arribada defamílies itinerants d'origen galaicoportuguèsque s'instal·laven en camions-vivenda en diferents solars. El 2010 hi va començar a haver altres formes d'assentaments lligades a altres fenòmens migratoris, i per això a la capital catalana hi arribaven moltes persones d'origen subsaharià. Actualment, el 2018, la major part de les persones que viuen en barraques procedeixen d'Europa de l'est, sobretot deRomania, Sèrbia i Bulgària. La majoria de les persones que viuen en barraques es dediquen a la venda de ferralla.

En el cas de Romania ha sigut decisiu el seu ingrés a laUnió Europea (UE)el 2007. «El poble romaní estàmolt estigmatitzatals seus països d'origen. Una vegada Romania entra a la UE, els seus ciutadans poden moure's lliurement per la UE», diu Sales, que a més assegura que «la població gitana que envia diners des de Barcelona és perquè a la seva família, al país d'origen,puguin menjar».

Fenomen canviant

Segons l'ajuntament, les famílies que es dediquen al barraquisme són normalment extenses. I, més concretament, les d'Europa de l'Estsolen estar poc temps establertes en un mateix lloc i tendeixen a anar-se'n i tornar molts cops. Aquest fenomen (que l'ajuntament qualifica com a «europeu») és, per tant,canviantidifícil de generalitzar.

"La ciutat no viu d’esquena al que passa", ha assegurat Laia Ortiz. Barcelona compta en l’actualitat amb dos serveis socials que intervenen en els assentaments irregulars:l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) i el Servei d’Inserció Social per a Famílies (SISFA). Serveixen per al reallotjament de les famílies i per a la inserció social. Durant els anys 2016 i 2017, el SISFA va treballar en el reallotjament de 10 famílies amb 30 menors i 20 adults alcarrer de Bolívia, de les quals van acceptar ser reallotjades dues famílies amb cinc menors i quatre adults.

Notícies relacionades

Les barraques s'estenen al costat de Glòries a Barcelona

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

A través d'ells, l'ajuntament fa possibleque tots els nens que viuen en assentaments irregulars estiguin escolaritzats. I, a més, intenta que les escoles estiguin a prop de les seves vivendes. El consistori també s'encarrega delseguiment pediàtricde la mainada i que estiguin al dia del programa de vacunació, així com que les famílies tramitin les targetes sanitàries. Es tracta de famílies amb «sostres precaris», però que no poden ser qualificades com a sense sostre. A Barcelona, de fet, no hi ha nens dormint al carrer.

SegonsNúria Menta, directora dels Serveis Socials de l'ajuntament,«el nens són el motor del canvi». «Quan aconseguim que el nen estigui escolaritzat, la família, empesa per ell, decideix quedar-se», va afirmar. Menta va matisar a més que aquestes famílies tendeixen a «agrair» a les ciutats les «oportunitats» que donen als seus fills.No s'ha d'oblidar que el barraquisme, a vegades, té a veure amb un estil devida.