Barcelona vetlla pels drets humans

Després de sis anys seguint un tractament per canviar de sexe, la Verónica va patir una discriminació en un hospital. Havia aconseguit data per fer-se una vaginoplàstia el 2013, però en l’últim moment se li van tancar les portes de la sala d’operacions. Van argumentar que, a causa de la crisi, s’havien vist obligats a reduir a 8 el nombre d’operacions d’aquest tipus a l’any. Tot i això, una noia més jove i que feia menys temps que estava fent el tractament li va passar al davant.

Quan va reclamar per escrit al centre mèdic li van respondre que no la podien operar perquè tenia més de 50 anys. “A l’associació Acathi (Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals , Bisexuals i Transsexuals Immigrants) em van recomanar que anés a l’Oficina per la No Discriminació, i allà vaig rebre assessorament d’advocats especialitzats”, recorda aquesta dona, amb nacionalitat espanyola, d’origen colombià.

Ser discriminada per l’edat  va passar factura emocionalment i  psicològicament a aquesta veïna de Nou Barris. “¿Discriminada a Barcelona? ¿En una ciutat tan moderna i cosmopolita?Afortunadament vaig tenir el recolzament de moltíssima gent. Vam recollir 25.000 firmes a la plataforma Change.org, vam aconseguir que el cas arribés al conseller de Salut i finalment em van operar”, afegeix la Verónica, que no té problemes per explicar la seva batalla a tots els que passen per una situació semblant. “No només es van obrir les portes de la sala d’operacions per a mi. El meu cas ha ajudat molta gent: ara operen 30 persones cada any”, remarca satisfeta.

Dades

Casos de discriminació similars al de la Verónica i de tota mena n’hi ha més a la ciutat de Barcelona, però falten dades per conèixer la seva veritable dimensió quantitativa i qualitativa. En massa ocasions les víctimes d’una discriminació o un delicte d’odi no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per diversos motius, com la falta de confiança en les administracions o por de les possibles represàlies.

En aquest context neix l’Oficina per la No Discriminació,  un servei municipal gratuït i confidencial creat el 1998, l’objectiu del qual és defensar, protegir i garantir els drets humans a la ciutat. “Aquí s’atenen totes les persones víctimes d’una discriminació, entesa com una vulneració de drets”, puntualitza Aida Guillén, directora de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.  

L’equip de l’oficina inclou psicòlegs, educadors socials i advocats. “Per als casos més rellevants emocionalment, tenim un servei especialitzat en el vessant educatiu i social, encarregat d’acompanyar des d’un punt de vista psicosocial la persona que ha patit un tracte discriminatori. D’altra banda, l’oficina disposa d’un grup de cinc advocats encarregats de l’assessorament jurídic”, explica Guillén. Els cinc advocats de l’oficina –quatre dones i un home– analitzen cas a cas per confirmar si es vulnera algun dret, i, en cas afirmatiu, orienten les víctimes d’aquesta discriminació perquè puguin prendre la decisió més adequada. Les demandes es poden vehicular cap a procediments  administratius, judicials o de mediació amb l’objectiu de reparar el mal causat. 

Servei pioner

Aquest servei, dirigit a atendre les vulneracions de drets humans relacionades amb els diferents àmbits de la discriminació, pioner a Europa, va rebre un nou impuls el 2016 després de l’aprovació de la mesura de govern programa ‘Barcelona, ciutat de drets’. Guillén explica que l’oficina “va ser un referent en el seu moment i va marcar una línia a tot Europa”, tot i que “havia perdut força els últims anys, asfixiada econòmicament i amb un equip humà precaritzat”. La nova oficina, amb una instal·lació modernitzada i ampliada al número 32 del carrer de Ferran, al cor de la ciutat, denota una clara voluntat política. “L’actual govern municipal ha apostat fort en aquest servei ”, remarca la directora de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat.

Més denúncies

Moltes de les víctimes no denuncien, en primer lloc, per la normalització d’aquesta discriminació i, en general, per un desconeixement dels seus drets. Tampoc no ajuda la falta de confiança en la utilitat d’una denúncia, la por de les possibles represàlies i la desconfiança en els cossos de seguretat. “La foto que tenim de la discriminació a Barcelona no és la foto real. Hi ha una infradenúncia perquè moltes persones ni denuncien ni s’apropen a l’Administració perquè creuen que no servirà de res”, lamenta Guillén, que espera que el nombre de denúncies presentades a l’oficina es dupliquin.

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

“Partim de la premissa que, lamentablement –segueix Guillén–, els casos de discriminació existeixen. Ja sigui per raó de gènere, raça, discapacitat, orientació sexual... Només falta que la ciutadania conegui l’oficina i faci valer els seus drets. Així tindrem la fotografia més real possible de la discriminació a Barcelona i podrem actuar”. De fet, el lema de la campanya per donar a conèixer l’oficina –amb pàgina web, banderoles, marquesines i tríptics en 18 idiomes–  és ‘Vine, escoltem, actuem’. 

Prevenció

En l’última etapa de l’Oficina per la No Discriminació s’ha posat l’accent en la prevenció. Aquesta estratègia té dos grans pilars: la sensibilització i promoció dels drets humans, i la formació de la ciutadania des del Centre de Recursos de Drets Humans.  “A més d’acompanyar, atendre i assessorar qualsevol persona que ha viscut una situació d’odi o discriminació, també es treballa en la prevenció i la divulgació en col·laboració amb les entitats del territori, que hi tenen un paper fonamental”, destaca Guillén, amb referència als tallers de sensibilització, cinefòrums i cursos oferts a la sala gran de l’oficina, oberta al públic de dilluns a divendres.