Anar al contingut

SINISTRE AL METRO

Un jutge investiga el sistema de tancament de les portes del metro de BCN

TMB reconeix que hi ha models que pemeten que el comboi es posi en marxa encara que no estiguin ben tancats els vagons

A una dona se li va quedar atrapada el canell a l'intentar entrar al tren quan ja es tancaven les portes, i va ser arrossegada uns 50 metres

J. G. Albalat

Un jutjat de Barcelona està investigant si el sistema de seguretat del tancament de les portes del metro de la capital catalana és correcte i si la seva modificació va provocar que una passatgera es quedés atrapada i patís un gravíssim accident que li va destrossar una cama i el maluc. Ara per ara, han declarat com a imputats dos caps d’àrea i, en nom de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el seu conseller delegat, Enric Cañas. La companyia ha reconegut que els combois del model 5000 (com l’accidentat)  poden iniciar la seva marxa fins i tot sense que les portis dels vagons estiguin totalment tancades, perquè permeten un buit de 2,5 centímetres. En els manuals d’aquests trens no hi figura aquest aspecte i als conductors no se’ls ho explica. “Arrenquem quan els indicadors ens adverteixen que les portes estan tancades i ho comprovem pels retrovisors. Si les portes no estan tancades, el tren no avança”, han explicat a EL PERIÓDICO empleats del metro barceloní  

Tot i això,  el gruix del canell de la dona, superior als 2,5 centímetres, planteja més dubtes sobre si l’explicació de la companyia és suficient. Cap a les 15.30 hores del 3 de juliol del 2015, Núria Carrera Altarriba, que llavors tenia 63 anys, va accedir a la parada del metro de Vall d’Hebron de la Línia 5. Havia quedat amb unes amigues per prendre un cafè. Després d’arribar a l’andana, va veure que el comboi estava aturat i va anar cap a ell. Les portes van començar a tancar-se (després que sonés el xiulet, quan els passatgers ja no han d’entrar, segons el testimoni del conductor) i, per impedir-ho, va posar el braç. Va quedar atrapada i no podia treure'l. El tren va iniciar llavors la marxa. El conductor no va observar res d’estrany. La dona va fer un petit salt per pujar al petit estrep que els vagons porten a la part exterior. Va relliscar i la cama esquerra va anar a parar al buit que hi ha entre el metro i l’andana. Va ser arrossegada durant uns 50 metres, fins que un viatger va accionar el fre d’emergència.

Núria Carrera Altarriba, que va patir un accident al metro de Barcelona /RICARD CUGAT

A conseqüència de les ferides, se li ha concedit la invalidesa per treballar. “Conduïa, anava a la piscina, feia ioga i m’agradava molt el senderisme. Ara no puc fer res. La cama esquerra se m’ha quedat inútil, amb el genoll rígid. Pràcticament no tinc maluc”, afirma la dona que, amb dificultats, es manté dreta gràcies a unes crosses. Durant sis dies va estar a la unitat de cures intensives sota coma induït. Des d’aleshores ha sigut sotmesa a una desena d’operacions quirúrgiques. No només lluita per recuperar-se, sinó per esbrinar què va produir l’accident que li ha “destrossat la vida”, segons les seves paraules.

La versió del conductor

Arran de la denúncia presentada per l’advocat Álvaro Amigó, el Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona està intentat aclarir el que ha passat. El conductor del comboi va explicar en la seva compareixença davant el jutge que no entenia què havia passat, ja que el metro no s’engega si no estan les portes dels vagons tancades.

 “Tinc un ordinador a bord que em marca quan les portes estan totalment tancades i hi ha un senyal en vermell que s’encén i s’apaga. Si està encesa, és que les portes estan obertes o hi ha alguna cosa bloquejant-les. El sistema no em deixa iniciar la marxa ni en manual ni en automàtic”, explica. Aquell dia, els indicadors li deien que les portes estaven tancades.

Confiança en l’automatisme

Davant la insistència de l’acusació, el conductor va afirmar: “Sempre que hi hagi una porta oberta, una porta bloquejada o una porta que algú està aguantant, el sistema no permet traccionar, arrencar, iniciar la marxa”. Més endavant, va insistir: “És impossible que comenci la marxa amb una porta oberta. Mai”. “¿Encara que sigui mínimament?, va preguntar el lletrat: “No, no pot. Mai”. Així ho exposen també els manuals del model de la Sèrie 5000 d’aquests combois: “Mentre totes les portes no estiguin perfectament tancades no serà possible iniciar la marxa”.

¿Llavors com es va poder engegar el metro si una dona estava atrapada en una porta? En la documentació aportada per TMB hi ha la clau. En l’anàlisi feta de l’accident, la companyia indica que amb una distància entre una porta i l’altra de fins a 2,5 centímetres d’ample el senyal diu que l’entrada està tancada i el tren pot iniciar la seva marxa. L’empresa, segons precisa, va decidir utilitzar aquesta mesura, que és més restrictiva del que marquen la normativa europea i el fabricant (3 centímetres).

Núria Carrera, amb la mesura del seu canell qüestiona la versió de TMB.

 “Amb obstacles inferiors a 2,5 centímetre el tren podria iniciar la seva marxa, ja que la porta no pot assegurar la seva detecció”, argumenta TMB. Per això, detalla al mateix informe, hi ha “diverses barreres addicionals de seguretat”: el tren té sistemes de retrovisió auxiliars als d’estació, senyalització acústica per evitar que els passatgers entrin o surtin del vagó quan es tanca la porta, adhesius sobre aquest aspecte i  tiradors d’emergència. Al seu entendre, el metro que va produir l’accident “complia correctament les seves funcions de seguretat quant al sistema de portes d’accés al passatger”.

Rebots i bloqueig

Treballadors de TMB han explicat és “molt estrany” que la dona es quedés atrapada, ja que la porta rebota uns quants cops abans de bloquejar-se i que, tot i així, fent força cap a l’exterior es podria haver desenganxat. Els mateixos empleats han explicat que “els conductors no coneixen l’existència d’aquesta galga de 2,5 centímetres”. Als metros més antics, segons algunes fonts, aquest marge és diferent. A vegades s’hi han detectat bastons.  En aquest mateix sentit, un expert ha fet mesuraments de la mà i del canell de la dona afectada i mesuren més que aquests 2,5 centímetres.

D’altra banda, el conductor en cap moment va al·ludir en el seu interrogatori a aquesta modificació del sistema de seguretat. A la seva ampliació de denúncia, l’advocat de la dona ferida exposa que, segons la seva opinió, l’accident va ser causat “no per una negligència del conductor del metro” sinó per la “modificació o supressió” dels sistemes de seguretat de les portes. El jutjat ha sol·licitat a TMB més informació, com ara els plans de formació dels empleats.

Un portaveu de la companyia de transports ha assegurat a aquest diari que els sistemes de seguretat del metro de Barcelona compleixen la normativa i alerta que quan el tren dona l’avís sonor que les portes s’estan tancant els passatgers no han d’entrar al vagó. Així mateix ha precisat que a les portes hi ha una goma per evitar lesions. En el model 5.000 encaixa una part dins de l’altra, tal com ha comprovat aquest diari.

"Vaig veure una cosa molt pròxima al tren i vaig accionar el fre d’emergència"

El conductor del metro que va provocar l’accident va explicar al jutjat de manera detallada el que va fer aquell dia. Aquests són alguns dels extractes de la seva declaració.

“Entro al tren, accedeixo a la cabina i m’assec al pupitre. Connecto la meva clau de govern (...) acciono el selector de marxa endavant (...) és una palanca que selecciona la marxa cap endavant i allibero el fre de mà. El tren no s’engega, té un fre de retenció (...) col·loco una mode de conducció. Primer, el manual i després l’automàtic. I quan ho tinc tot llest, miro el mirall de l’andana; miro el monitor que tinc a l’andana; el monitor enfoca la cua, el mirall enfoca totes les portes del tren”.

“Quan veig que no hi ha ningú, acciono el bip-bip de les portes del tren. I quan veig que no hi ha ningú al bip-bip, tanco les portes. Al mirall veig les portes. Tanco les portes. I en aquell moment faig una escombrada. Miro que no hi ha ningú. Acciono el botó de conducció automàtic. Inicio la marxa. Ja perdo de vista el mirall. Només tinc el monitor”.

“L’ordinador de bord em diuen que les portes estan tancades. Ja les he visionat per les càmeres. Acciono el botó d’ATO Llavors el tren va iniciar la marxa. Jo inicio la marxa mirant el monitor de l’esquerra, que m’enfoca la cua, i en aquell moment, quan miro el monitor veig el tren en moviment i alguna cosa a prop del tren, com una taca. La qualitat dels monitors és la que és. Veig com a una cosa molt pròxima al comboi. Ni m'ho penso, acciono el fre d’emergència i em paro”.

Temes: Metro

0 Comentaris
cargando