El cafè Bracafé de Casp tanca per convertir-se en una porta de pàrquing

El degoteig de baixes al paisatge comercial de Barcelona segueix, i segueix. La pròxima víctima serà l’establiment de cafès Bracafé del carrer Casp, 2, inaugurat el 29 d’abril del 1931. Dilluns 7 de maig els seus propietaris van rebre un burofax en què se’ls informava que hauran de tancar el 31 d’agost. El cafè que ha aromatitzat el carrer Casp i ha estat consumit a hectolitres per treballadors i visitants de Ràdio Barcelona ("estem de dol", deien dos d’ells ahir, mentre s’acabaven un cafè sol) desapareixerà de manera radical. No es convertirà en cap altre negoci sinó que passarà a ser la porta d’accés al pàrquing de l’edifici de Catalana Occident.

Aquesta vegada el motiu de la caiguda d’un establiment històric no ha sigut la pujada del lloguer, ni la temptació d’una oferta irrefusable per als propietaris, ni la jubilació dels seus impulsors, ni la decadència d’una oferta obsoleta (que de tot hi ha hagut en les defuncions comercials barcelonines). Però sí que té a veure plenament amb la inexorable reconversió immobiliariocomercial del centre de la ciutat.

Actualment s’està duent a terme una profunda reforma de l’edifici de la companyia Catalana Occident que salvarà poc més que la façana de la Casa Pasqual i Pons, obra en estil neogòtic aixecada el 1891 pel prolífic arquitecte Enric Sagnier, composta per dues finques que aparentment formen un sol conjunt, deformada profundament al llarg dels anys i recuperada als anys 80 pels estudis Martorell-Bohigas-Mackay i Espinet-Ubach, en una restauració que va aconseguir un premi FAD. Els baixos ocupats per Bracafé formen part d’una ampliació posterior de l’edifici de Sagnier, replicant el seu estil, que va ocupar la que originalment va ser l’entrada de carruatges i l’accés al jardí interior de la finca.

Segons el projecte de reforma que s’està efectuant, l’edifici corporatiu de Catalana Occident es convertirà en seu d’oficines d’alt nivell en règim de lloguer, amb un espai, que ocuparà la major part dels baixos i de la planta principal, destinat a alguna gran cadena comercial com les que estan ocupant gairebé la totalitat de les grans vies comercials de la ciutat. 

El projecte, amb llicència d’obres municipal aprovada el 2015, inclou la construcció de quatre plantes subterrànies, que es destinaran als aparcaments, amb accés en rampa des del carrer de Casp.  L’edifici està catalogat amb el nivell B (bé cultural d’interès local)

La Casa Pasqual i Pons és troba catalogada individualment amb el nivell B (bé cultural d’interès local). Segons aquest nivell de protecció "les intervencions admissibles a l’edifici hauran de mantenir les façanes i la volumetria i mantenir els espais i els elements originals", una condició que el projecte en marxa respecta. 

Entre els locals 'amnistiats’ figuren Farggi i Camper, desplaçats a la ronda de Sant Pere, mentre que els antics cafès Navarra, el Café de la Radio i Bracafé, més la gelateria Dino, hauran de deixar els seus establiments.

Els nous usos de l’edifici han portat als seus promotors a incloure un pàrquing subterrani, inexistent actualment. Després del buidatge de l’interior de la finca, l’excavació és més viable pel carrer Casp, no afectat per la presència de túnels subterranis, que per la ronda de Sant Pere, per això s’ha triat l’espai ocupat pels cafès Bracafé i El Café de la Radio per situar-hi l’entrada a la rampa d’accés a l’aparcament.

Xavier de Erausquin, responsable de Bracafé, descendent del fundador de la firma Germán de Erausquin, ja ha penjat al local, en vista dels seus clients, l’acta de defunció. Explica que fins a la setmana passada no se’ls va comunicar per escrit que havien d’abandonar el local, encara que se’ls havia comentat verbalment els projectes de la propietat. I, d’altra banda, no paraven d’arribar pistes:  a partir del 2012 van passar a renovar-los el lloguer anualment, i a partir del 2016, mensualment. 

Notícies relacionades

Vinçon es rendeix i tanca perquè el seu model ja no encaixa a BCN

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Per a Erausquin, el tancament és una ferida "empresarial, personal i emocional: és una més, després de Catalònia, Vinçon... no està quedant res del teixit comercial original de Barcelona, hi ha tantes botigues històriques que estan tancant...". L’establiment del carrer Casp, recorda, va obrir 15 dies després de la proclamació de la República, va superar els anys de les restriccions en què la matèria primera no arribava i va florir, va dir, amb l’entrada a la UE, "que va permetre elegir quin cafè compràvem". 

Els plafons ceràmics i el relleu de pedra de la façana amb la marca de Bracafé seran traslladats. El futur dels vuit empleats, alguns dels quals poden ser recol·locats, està ara en suspens. Bracafé continuarà tenint 35 locals franquiciats i un en propietat, a Urgell, 35, amb degustació i les seves instal·lacions de torrat del gra. Aquest és el secret de l’olor que sortia de Casp, 2, explica Erausquin. "Torrem cafè cada dia i des d’allí arriba a les cafeteries: torrar el gra és com enfornar el pa, no és el mateix que sigui del dia que no ho sigui", presumeix.