BCN va atendre el 2017 un 50% més de famílies per desnonaments

En aquest ambient de precampanya pràcticament ja iniciada quan falta més d'un any per a les eleccions municipals, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha comparegut aquest dimarts per informar d'un dels actius que presentarà als votants per aconseguir la seva reelecció al capdavant del consistori: l'atenció que el seu govern ha prestat a les famílies que s'enfronten a un desnonament.

Juntament amb el regidor de Vivenda, Josep Maria Montaner, i el gerent de l'àrea, Javier Burón, Colau ha donat a conèixer les dades de l'activitat de la unitat contra l'exclusió residencial (UCER) durant el 2017. L'UCER, creada el 2015, va atendre l'any passat 2.351 unitats familiars, un 50% més que un any abans, quan en van ser 1.574. Una dada que podria indicar que el problema dels desnonaments s'ha incrementat amb Colau com a alcaldessa, com denuncia l'oposició. La tesi del govern és una altra: hi ha menys desnonaments i molta més atenció a barcelonins en risc de sofrir-los. Verbalitzada per Burón: “Ningú a Barcelona queda sense cap mena de solució de manera que del desnonament passi al carrer”.

Per il·lustrar-ho, en la mateixa compareixença, Montaner ha subratllat que, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els processos judicials per desallotjaments s'han reduït un 22% des del 2014. En el mateix període, (és a dir, comptant l'últim any de Xavier Trias com a alcalde) Barcelona ha incrementat un 245% l'atenció als amenaçats per desnonaments. L'argumentació té una altra pota: l'ajuntament defensa que en una època en què hi ha menys desallotjaments atén més afectats, i amb un esforç molt superior al de la Generalitat i el Govern central, que, respectivament, sempre segons la denúncia de l'alcaldessa, manté una escassa o mínima col·laboració en aquest front social.

Colau ha criticat especialment l'escassa aportació estatal i ha dit que està disposada a "portar els milers de casos de desnonament que hi ha fins al despatx del ministre", en al·lusió al titular de Foment, Íñigo de la Serna. També ha carregat contra el fet que al Congrés es debati accelerar els desnonaments en lloc d'augmentar la protecció als desnonats.

7.760 persones ateses

Les 2.351 unitats familiars ateses el 2017 sumen en total 7.760 persones, de les quals 5.383 són adultes, i 2.377, menors. El perfil de la llar atesa està compost per 3,3 persones, la majoria amb integrants menors d'edat, amb ingressos mensuals inferiors a 570 euros en el 57% dels casos i inferiors a 855 euros en el 72% dels casos. De les famílies ateses, un 51% vivia de lloguer; un 36% en precari (ocupant la vivenda); un 7%, en vivenda de propietat. Del 6% restant no hi ha dades.

En un 95,5% dels casos, els propietaris de les vivendes en què es va dictar el desnonament són petits tenidors (un 46,7%) o grans tenidors que no són entitats financeres (45%). En el cas del 36% de vivendes ocupades, un 65% són d'entitats financeres. Nou Barris (16,59%), seguida de Sants-Montjuïc (16,55%) i Ciutat Vella (15,87%), encapçala la llista de famílies ateses per districtes.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Durant el 2017 es van atendre les ja citades 2.351 unitats familiars, però també es va seguir actuant en relació amb 917 processos que venien del 2016. L'any passat es van donar per tancats 1.362 casos, entre nous i antics. D'aquest total de casos resolts, un 58% es va concretar en una combinació d'ajudes del consistori i “recursos residencials no municipals”: vivendes llogades, de familiars o amics, a Barcelona i fora de la ciutat. El 42% es va saldar amb una “solució residencial” aportada per l'ajuntament. De les 1.362 unitats familiars amb el seu cas tancat, 218, el 16%, van aconseguir seguir a la vivenda d'on les havien de desnonar.

Les barreres

Colau ha citat com a barreres per a l'atenció als afectats la suspensió de les lleis aprovades al Parlament contra els desnonaments i la falta de comunicació judicial amb temps per prevenir un desallotjament: l'alcaldessa ha dit que l'ajuntament només coneix un 10% dels casos per avís judicial, mentre que coneix el 90% restant via les oficines de vivenda. Respecte al diferent esforç institucional, l'alcaldessa l'ha quantificat: “Per cada 100 euros que l'ajuntament destina a polítiques de vivenda, la Generalitat només n'aporta 23, i l'Estat, menys de 10”. Burón ha observat un canvi de tendència de la Generalitat, que, ha explicat, s'ha compromès a incrementar la seva aportació en vivenda a la capital catalana.