vigílies de sant jordi

Ultimàtum als campaments de la plaça de Catalunya

Els sensesostre esperaven ahir un desallotjament imminent

L'ajuntament es resisteix a confirmar l'expulsió de persones sense casa i independentistes

zentauroepp42971317 plaa catalunya180417170746

zentauroepp42971317 plaa catalunya180417170746 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Amesura que s’acosta el dia de Sant Jordi s’esgota el temps dels acampats a la plaça de Catalunya. L’ajuntament els va advertir ahir que l’espai ha d’estar buit per al dia 23. I ja al matí, agents de la Guàrdia Urbana van anar a la plaça per avisar tant els sensesostre com els independentistes (els dos col·lectius que, per motius ben diferents, hi pernocten  des de fa setmanes) que era l’últim dia que tenien per recollir les seves tendes. Així ho va explicar a aquest diari el Miky, portaveu de l’acampada de persones sense llar, també coneguda com a Acampada X Drets.

Si bé fonts municipals no van voler confirmar que avui hi hagi d’haver un desallotjament a la plaça de Catalunya, els acampats ja temien ahir una expulsió imminent durant la nit o primera hora del matí. «No ens mourem», assegurava el Miky, que defensava que estan exercint el seu «dret de manifestació». «Cap ordenança municipal està per sobre de la Constitució espanyola», sostenia. La Carta Magna recull una sèrie de drets que, segons ell, les persones sense llar veuen vulnerats dia rere dia.

L’ajuntament, que evita utilitzar la paraula «desallotjament», ha convidat els manifestants a aixecar el campament en repetides ocasions abans de Sant Jordi i passar a convertir-lo en un «punt d’informació» sobre les seves reivindicacions. Segons els serveis socials del consistori, cap de les dues acampades  reivindicatives de la plaça de Catalunya són «representatives del moviment» ni tampoc «creïbles a nivell d’interlocució».

Intercanvi dialèctic

L’intercanvi de retrets és constant entre l’ajuntament i Acampada X Drets. El primer acusa els manifestants de negar-se a utilitzar els recursos municipals que els ofereix, mentre que els segons asseguren que aquests recursos no són suficients i que no se’ls ha fet cap altra proposta que desallotjar la plaça sí o sí abans del dia 23.

L’activista sensesostre Lagarder Danciu és un dels que ahir van estar recolzant l’acampada. «Al setembre em vaig reunir amb Ada Colau i la responsable de l’Àrea de Drets Socials de l’ajuntament, Laia Ortiz, i es van comprometre a la remunicipalització dels serveis socials, però Barcelona continua sent la ciutat d’Espanya on hi ha més persones sense llar», critica aquest romanès.

Entre les persones sense llar que hi ha acampades a la plaça de Catalunya hi ha diferents perfils. Alguns, com el Danciu o com el Miky, el portaveu, són activistes, però molts altres són simplement persones que no tenen un lloc on poder dormir i que aprofiten per acampar amb més gent per esquivar els perills que comporta dormir al carrer nit rere nit. 

Esperant una operació

Un dels casos més extrems és el del Juan, de 55 anys, amb una salut que s’aguanta per un fil. «A més de malalt de càncer, estic esperant una operació de cor», explica assegut en una cadira, a l’ombra.

Fa quatre mesos que viu al carrer mentre espera que li assignin un pis d’acollida. «En un alberg no puc estar», apunta. Cobra una pensió de poc més de 400 euros i, per entrar en una habitació, li demanen el pagament d’una fiança i dos mesos per endavant.

Notícies relacionades

Al seu costat hi ha Abdul-klim Khalil, marroquí de 50 anys, que fa dos mesos i mig que espera una plaça en un alberg. Aquest, de fet, és un dels punts de què més es queixen els acampats: el llarg temps d’espera per accedir als hostals municipals. El Khalil, que treballa d’intèrpret per a la policia («ara fa temps que no treballo i només cobro per servei», assenyala), critica el mal funcionament dels centres d’emergència: «Al febrer, durant l’onada de fred, ens van tenir allà tres dies i després ens van fer fora». 

Miky, portaveu de l'Acampada X Drets, aquest dimarts a la plaça de Catalunya. / ALBERT BERTRAN

Passar a dormir al carrer comporta molts més canvis que el fet de quedar-se sense vivenda, una situació prou dura per si mateixa. Implica, per exemple, deixar els estudis. Com li va passar al Fran, de 40 anys, un dels acampats que ha hagut de deixar un curs de Femarec. O el Miguel Ángel, de 20 anys, que estudiava electromecànica i que fa 14 dies que dorm a la plaça amb el seu germà, de 36.