UNA PRÀCTICA HABITUAL

Desnonament als carrers

Els desallotjaments dels sensesostre, com el que acaba de passar als porxos del passeig de Picasso, són una pràctica habitual

zentauroepp42791107 plaa catalunya miki180417170719

zentauroepp42791107 plaa catalunya miki180417170719 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Teresa Pérez / Barcelona

L’imminent desallotjament dels sensesostre de la plaça de Catalunya «no soluciona el problema, simplement el trasllada de lloc». Aquesta afirmació la comparteixen entitats socials vinculades al col·lectiu. «És un desnonament en tota regla el que volen executar», asseguren. Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, és contundent: «No es poden posar pegots a aquest problema». I continua dient que «és molt trist que perquè a la gent els molesta a la vista, es desallotgi unes persones que no tenen on anar».

Els sensesostre són els nous nòmades. «Cada vegada que molesten al paisatge o als veïns, els canvien de lloc», assegura Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels. «Acostuma a ser habitual», assenyala. Així, acaba de passar amb el mig centenar que pernocta als porxos del passeig de Picasso. La queixa d’uns veïns va provocar que els desallotgés la Guàrdia Urbana un dia que plovia a bots i barrals. «L’expulsió va ser tan ràpida que a molts no els va donar ni temps de recollir les seves pertinences», assenyalen entitats socials.

Sense sopars

L’acampada de la plaça de Catalunya no fa més que evidenciar la marginació institucional que pateix el col·lectiu. Barcelona, segons Arrels, no té recursos suficients per atendre’ls. Un exemple ho testifica, «els menjadors socials no donen sopars, només dinars». Per això diversos col·lectius han ocupat el forat que ha deixat l’Administració i reparteixen aliments cada dia de la setmana per les zones més deprimides de la ciutat. «Els recursos no estan pensats tenint en compte les necessitats de la persona. Alleugen el més immediat però no miren a mitjà ni a llarg termini», reconeixen a Arrels. 

El 54,4% de les persones que dormen al carrer no han sigut ateses en els últims sis mesos per un treballador social, segons dades de l’any passat. «Sol ser gent que viu al carrer fa temps, que en el seu moment va anar a demanar ajuda i que no van trobar la resposta que buscaven», assenyalen les entitats. 

Notícies relacionades

Les més de 1.000 persones que dormen cada nit als carrers de Barcelona realitzen esforços titànics per desplaçar-se a un menjador social, dutxar-se i canviar-se de roba o anar a lavabos públics. «Es passen el dia caminant per visitar les diferents instal·lacions d’ajuda solidària», apunten les oenagés.

Sonia Fuertes, presidenta de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), comparteix les reivindicacions dels sensesostre de la plaça de Catalunya i la importància de visibilitzar les seves demandes. Però, aclareix: «Barcelona té un problema enorme de vivenda i desgraciadament és difícil de resoldre. Fa falta que es faci política, no partidisme». Busquets tampoc és gaire optimista: «L’ajuntament està claudicant, creu que no hi ha res a fer».