Còmic 'avant la lettre'

El gòtic té un punt gore. Només cal passejar pel MNAC. Per a mostra un botó, o diversos. A la Vida de Sant Nicolau, retaule que al segle XIII lluïa a l’església de Sant Fructuós de Bierge (Osca) i que actualment penja de les parets del Palau Nacional, hi ha una escena molt pertorbadora: dos joves dormen en un llit mentre que d’un tercer només queden una cama posada en un barril de sal i el cap que sosté l’home que l’acaba de degollar sota la llum de la torxa que aguanta una dona. No gaire lluny espellen, com si fos un vestit de neoprè, sant Bartomeu, mentre que a sant Vicenç, lligat en una creu d’aspa, li obren la carn amb garfis d’acer. Déu n’hi do. Però el gòtic també té un punt de còmic, ja que les escenes descrites només són una part de llargues narracions, en aquest cas de la vida dels sants citats, que es desenvolupen al llarg d’un retaule. Els fragments són una casa, en vocabulari artístic; una vinyeta, en el lèxic de la historieta. 

 

Una de les vinyetes reproduint el 'Martiri de Santa Eulàlia' (s. XV), de Bernat Martorell. 

Pepe Serra, director del MNAC, es defineix com a lector de tebeos i es mostra convençut que el còmic pot donar una nova visió, revitalitzadora, de les col·leccions del centre. Mostrar el passat amb ulls del present. Així que portes obertes a l’escriptor Jordi Carrión i a l’il·lustrador Sagar per generar una narrativa sobre el museu en format historieta. El resultat: Gòtic (Norma). Un assaig personal que reflexiona sobre la creació del centre (inclou alguna crítica) i parla de les emocions que provoquen les obres que s’hi conserven. Les gòtiques, concretament. ¿Per què el gòtic i no el romànic? Fàcil. Només s’ha de mirar el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. És Déu. No hi ha interacció. Ni diàleg possible. Amb el gòtic la cosa millora, i Déu dona pas a altres personatges: reis, bisbes, evangelistes, apòstols, la Verge, el Nen... El monòleg romànic deixa pas al diàleg gòtic. I a la vinyeta. «El retaule gòtic podria ser la primera manifestació artística a Occident en la qual es narra seqüencialment una història en vinyetes». Paraula de Carrión. Còmic avant la lettre.

Terror gore

Però a poc a poc. Així, la primera cosa que perceben els autors és que a les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, els personatges es reconeixen en funció de l’heràldica que llueixen, no per la seva cara o per una mida directament proporcional a la seva importància. I, per descomptat, no tenen la dimensió sobrenatural del Pantocràtor. Però és que la seva funció tampoc era terroritzar els analfabets fidels de principis del segle XII sinó decorar la senyorial casa de la família Caldes (actual palau Aguilar), a finals del segle XIII. La segona cosa que s’adverteix és la propaganda: el culte marià va tenir un moment àlgid en aquelles dates, així que tot és amor maternal i filial abans d’arribar a una altra classe de divulgació: el terror. Que tant val per explicar la soferta vida dels sants com per mostrar el terrorífic futur que espera als pecadors. És a dir, tot a l’estil gore. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

«Les sales estan plenes de monstres i criatures que s’assemblen a les del manga, l’anime, els còmics de superherois i Star Wars», continua Carrión. És per això que el Descens de Crist als llimbs de Bartolomé Bermejo té una versió fidedigna i una altra més lliure amb Dràcula, King Kong,  Darth Vader, Alien, Godzilla, Frankenstein i altres criatures contemporànies. «Els monstres pop que vaig conèixer en la meva infància, en còmics, pel·lícules de sèrie B o videojocs». Aquesta ha sigut la inspiració de Sagar, segons explica l’il·lustrador.

Un exercici valent que Serra vol explotar. Hi haurà més mirades contemporànies a la història de l’art. Tan contemporànies que el còmic en qüestió és capaç de barrejar el gòtic amb les xarxes socials, «vinyetes en temps real» i els nostres «retaules quotidians», apunta Jordi Carrión. De manera que els autors aconsegueixen unir Instagram amb 13, Rue del Percebe, els set pecats ca-pitals i els retaules gòtics. Tot un repte.